EL NOSTRE HORARI NAZI DE CADA DIA

Avui, diumenge, 25 de març de 2012, en el qual per acord de la Unió Europea tots els països membres han d'avançar una hora sobre l'horari solar, volem aprofitar per recordar un article d'ara fa un any publicat pel diari digital NOTÍCIES VILAWEB. Esperem que siga de l'interés dels nostres lectors.

Notícies Vilaweb, Divendres 25.03.2011

Al número 68 del Butlletí Oficial del govern franquista es va publicar una ordre del 7 de març de 1940 que deia: 'Considerant la conveniència que l'horari nacional vagi d'acord amb el d'alguns altres països europeus, i els avantatges de tota mena que l'avançament temporal de l'hora comportarà, disposo que el dissabte, 16 de març, a les vint-i-tres hores, s'avanci l'hora legal en seixanta minuts. (...) Oportunament s'indicarà la data del restabliment de l'hora normal.' L'ordre va comportar que l'Espanya franquista passés a homologar-se voluntàriament a l'hora central europea o CET (el fus horari que va una hora endavant respecte del temps universal coordinat o UTC), la que l'Alemanya nazi havia imposat a tots els territoris ocupats amb horari diferent: Bèlgica, França, Luxemburg, els Països Baixos i Polònia. Amb la fi de la Segona Guerra Mundial, tots aquests estats van mantenir l'horari centreeuropeu i fins i tot s'hi van sumar Andorra, Gibraltar i Mònegue (Mónaco). Amb tot, el manteniment del CET a Espanya fins a l'actualitat, setanta-un any després, és el que causa més estranyesa.

D'entrada, perquè Espanya no estava obligada a adoptar el CET i ho va fer per motius d'afinitat ideològica amb el règim nazi. Alhora, perquè l'ordre de 1940 era explícitament temporal i deixava la porta oberta a tornar a 'l'horari normal. I, sobretot, perquè l'adopció de la també anomenada hora de Berlín era totalment irregular aplicant-hi criteris geogràfics.

El 1884, vint-i-set països van signar a Washington (EUA) un acord internacional en la Conferència del Meridià, en què es va dividir el món en vint-i-quatre fusos adoptant com a referent el meridià de Greenwich. El temps mitjà de Greenwich o GMT (Greenwich Mean Time) és el temps solar mitjà a l'Observatori Reial de Greenwich, prop de Londres (Anglaterra), que per convenció és a zero graus de longitud. El meridià de Greenwich, cal recordar-ho, passa ben a prop de Fraga i per València. A Europa, se segueix a la Gran Bretanya i a Portugal, i per lògica s'hauria d'aplicar a la resta de la península Ibèrica i a França.

Això és el que reclama, de fet, la Comissió per la Racionalització dels Horaris a Espanya, que fa campanya per a canviar l'horari. Segons aquesta entitat, formada per nombroses enitats i institucions públiques i provades, adoptant l'hora portuguesa la resta de la Península es continuaria regint pel Sol, però es dinaria a la una i no a partir de les dues, se soparia a les vuit i no a partir de les nou, i se sortiria de treballar, en general, pels volts de les cinc, cosa que conciliaria millor la feina i el lleure.

ANTELLA AVANÇA

L'ajuntament d'Antella conjuntament amb la Mancomunitat de la Ribera Alta està formant a 10 veïns desocupats del poble . Esta formació formava part del programa electoral de GdA. Cal dir que mai abans s'havia aconseguit dur endavant este tipus de curs. L'anterior corporació, dirigida per Marisabel Gimenez ho havia intentat sense cap èxit. Açò és tan sols una xicoteta mostra del que este ajuntament està treballant, que a més desacredita a aquelles persones que afirmaven que la nova corporació no anava a aconseguir res per a per al nostre municipi. I és que, li pese a qui li pese Antella avança.

NOTÍCIA APAREGUDA A WEB ANTELLENSE:

El president de la Mancomunitat de la Ribera Alta, Cristóbal García Santafilomenna, i l'alcalde d'Antella, Gustavo Monteagudo, ha inaugurat a Antella un Taller de Formació i Inserció Laboral de disseny de pàgines web i multimèdia dirigit a persones desocupades amb la finalitat de proporcionar-los la qualificació professional necessària per a exercir una ocupació i que siga capaç de dissenyar i mantenir pàgines web amb eines d'última generació, així com crear programes, gestiones aplicacions multimèdia i productes interactius.

Els deu alumnes que componen el grup són persones desocupades que reben una xicoteta beca per l'assistència al curs. El taller, que consta de 500 hores repartides entre quatre i sis hores diàries, té un compromís d'inserció del 25% de l'alumnat.

Artículo sobre el funcionariado

FRANCISCO J. BASTIDA

CATEDRÁTICO DE DERECHO CONSTITUCIONAL

Con el funcionariado está sucediendo lo mismo que con la crisis económica. Las víctimas son presentadas como culpables y los auténticos culpables se valen de su poder para desviar responsabilidades, metiéndoles mano al bolsillo y al horario laboral de quienes inútilmente proclaman su inocencia. Aquí, con el agravante de que al ser unas víctimas selectivas, personas que trabajan para la Administración pública, el resto de la sociedad también las pone en el punto de mira, como parte de la deuda que se le ha venido encima y no como una parte más de quienes sufren la crisis. La bajada salarial y el incremento de jornada de los funcionarios se aplaude de manera inmisericorde, con la satisfecha sonrisa de los gobernantes por ver ratificada su decisión.

Detrás de todo ello hay una ignorancia supina del origen del funcionariado.

Se envidia de su status -y por eso se critica- la estabilidad que ofrece en el empleo, lo cual en tiempos de paro y de precariedad laboral es comprensible; pero esta permanencia tiene su razón de ser en la garantía de independencia de la Administración respecto de quien gobierne en cada momento; una garantía que es clave en el Estado de derecho. En coherencia, se establece constitucionalmente la igualdad de acceso a la función pública, conforme al mérito y a la capacidad de los concursantes. La expresión de ganar una plaza «en propiedad» responde a la idea de que al funcionario no se le puede «expropiar» o privar de su empleo público, sino en los casos legalmente previstos y nunca por capricho del político de turno. Cierto que no pocos funcionarios consideran esa «propiedad» en términos patrimoniales y no funcionales y se apoyan en ella para un escaso rendimiento laboral, muchas veces con el beneplácito sindical; pero esto es corregible mediante la inspección, sin tener que alterar aquella garantía del Estado de derecho.

Los que más contribuyen al desprecio de la profesionalidad del funcionariado son los políticos cuando acceden al poder. Están tan acostumbrados a medrar en el partido a base de lealtades y sumisiones personales, que cuando llegan a gobernar no se fían de los funcionarios que se encuentran. Con frecuencia los ven como un obstáculo a sus decisiones, como burócratas que ponen objeciones y controles legales a quienes piensan que no deberían tener límites por ser representantes de la soberanía popular. En caso de conflicto, la lealtad del funcionario a la ley y a su función pública llega a interpretarse por el gobernante como una deslealtad personal hacia él e incluso como una oculta estrategia al servicio de la oposición. Para evitar tal escollo han surgido, cada vez en mayor número, los cargos de confianza al margen de la Administración y de sus tablas salariales; también se ha provocado una hipertrofia de cargos de libre designación entre funcionarios, lo que ha suscitado entre éstos un interés en alinearse políticamente para acceder a puestos relevantes, que luego tendrán como premio una consolidación del complemento salarial de alto cargo. El deseo de crear un funcionariado afín ha conducido a la intromisión directa o indirecta de los gobernantes y sindicatos en procesos de selección de funcionarios, influyendo en la convocatoria de plazas, la definición de sus perfiles y temarios e incluso en la composición de los tribunales. Este modo clientelar de entender la Administración, en sí mismo una corrupción, tiene mucho que ver con la corrupción económico-política conocida y con el fallo en los controles para atajarla.

Estos gobernantes de todos los colores políticos, pero sobre todo los que se tildan de liberales, son los que, tras la perversión causada por ellos mismos en la función pública, arremeten contra la tropa funcionarial, sea personal sanitario, docente o puramente administrativo. Si la crisis es general, no es comprensible que se rebaje el sueldo sólo a los funcionarios y, si lo que se quiere es gravar a los que tienen un empleo, debería ser una medida general para todos los que perciben rentas por el trabajo sean de fuente pública o privada. Con todo, lo más sangrante no es el recorte económico en el salario del funcionario, sino el insulto personal a su dignidad. Pretender que trabaje media hora más al día no resuelve ningún problema básico ni ahorra puestos de trabajo, pero sirve para señalarle como persona poco productiva. Reducir los llamados «moscosos» o días de libre disposición -que nacieron en parte como un complemento salarial en especie ante la pérdida de poder adquisitivo- no alivia en nada a la Administración, ya que jamás se ha contratado a una persona para sustituir a quien disfruta de esos días, pues se reparte el trabajo entre los compañeros. La medida sólo sirve para crispar y desmotivar a un personal que, además de ver cómo se le rebaja su sueldo, tiene que soportar que los gobernantes lo estigmaticen como una carga para salir de la crisis. Pura demagogia para dividir a los paganos. En contraste, los políticos en el poder no renuncian a sus asesores ni a ninguno de sus generosos y múltiples emolumentos y prebendas, que en la mayoría de los casos jamás tendrían ni en la Administración ni en la empresa privada si sólo se valorasen su mérito y capacidad. Y lo grave es que no hay propósito de enmienda. No se engañen, la crisis no ha corregido los malos hábitos; todo lo más, los ha frenado por falta de financiación o, simplemente, ha forzado a practicarlos de manera más discreta.

CARTA OBERTA DEL REGIDOR DE MEDI AMBIENT

Estimat veïnat:

La present és per comunicar-vos que la nova Corporació Municipal, integrada per Gent d’Antella i  PSOE, té al medi ambient com un eix fonamental de la seua gestió a desenvolupar en els propers anys.

Si definim al medi ambient com la suma total d’allò que ens envolta, afecta i condiciona, especialment les circumstàncies de vida de les persones o la societat en el seu conjunt, entendre’m que es tracta d’una tasca a complir entre tots.

Així la defensa del medi ambient unida al desenvolupament sostenible és una de les màximes que volem i deguem complir, perquè no hem d’oblidar que després de nosaltres vindran les properes generacions, amb el dret a gaudir del nostre entorn, si més no, com ho podem fer avui en dia.

Per tant, durant el primer trimestre de l’any 2012 començarem a convocar reunions mensuals amb tot el personal i associacions interessades en participar en l’elaboració dels pressupostos que afecten a esta regiduria. Al mateix temps, volem organitzar un voluntariat mediambiental, per a fer diverses actuacions, com a mínim, una vegada al mes.

Per tot açò agrairem el vostre recolzament i la participació activa en la defensa del nostre entorn i en les activitats que realitzeu dins del nostre terme municipal, perquè no hem d’oblidar que és entre tots com podrem millorar-ho, i és entre tots com deguem fer-ho.

Si teniu qualsevol dubte, podeu posar-vos en contacte amb mi a través del següent correu pacovidal@hotmail.com o al telfn: 96 259 50 02.

Agraint l’atenció prestada, rebeu una cordial salutació.

Atentament.

Regidor de Medi Ambient.

Francisco Vidal Ronti.

DON MARIANO EL RELATIVO

El dilluns, 16 de gener de 2011, serà un dia per a recordar en els annals de la Història.

El dia començava amb unes declaracions del Ministre de l’Interior, Jorge Fernández, qui proclamava urbi et orbi que “La gente de bien no va armada por la calle”. Clar, quan vaig escoltar açò em va vindre la trista figura del policia local o el policia nacional o el guàrdia civil, mirant a la cara el seu fill, tot intentant explicar-li que ell és un home de bé però que ha de portar armes pel carrer. I pense en els germans, els pares, les dones, els amics dels militars, els guàrdies jurats, els detectius, la policia secreta, ... I en aquestes tristes reflexions estava jo, quan va vindre Don Mariano al rescat, al meu i al del Ministre de l’Interior, que diuen que és una persona molt ben parlada.

Don Mariano, el Presidente Español, estava en les seues feines quan se li va ocòrrer una idea. Ja sabem tots quant de perilloses són les idees en algunes determinades persones. A Don Mariano, dic, se li va ocòrrer que quedaria bé dir que: “En la vida, nada es para siempre.” Immediatament vaig pensar que Don Mariano estava pensant en el Ministre de l’Interior. Volia explicar-li, al seu Ministre, que en la vida res és definitiu, que tot és relatiu. Que avui és Ministre i demà pot ser Delegat de Telefònica en Xile o Delegat del Consell Assessor de Mercadona o moltes altres coses més que hom pot ser en la vida. O, tal vegada, mira tu, volia dir-li que la gente de bien avui és bona i demà és mala, o avui és mala i demà es bona, ves a saber... com que tot és relatiu.

Com que tot és relatiu, “nada es para siempre” ens diu Don Mariano el Relativo, demà, 18 de gener no serà 18, no serà dimecres, ni serà gener, ni estem en l’últim any de la història, el 2012, donat que TOT és relatiu i en la vida “nada es para siempre”, per tant, que no!, que en el 2012 no s’acaba el món!... O sí?

Com que tot és relatiu, igual dóna que mane Don Mariano, que Chacón, el PP que ERC, o AMAIUR. O no? Don Mariano és molt sabut, perquè també estaria pensant en el seu compatriota, Don Manolo Fraga, qui ha faltat aquestos dies. No passa res, ens ve a dir Don Mariano, a nosaltres i als familiars de Don Manolo: “nada es para siempre.”

Acte en defensa de l'agricultura valenciana

ACTES EN DEFENSA DE L’AGRICULTURA.

REUNIO INFORMATIVA, A CÀRREC DE LA UNIÓ DE LLAURADORS I RAMADERS.


DIA: 11 DE GENER DE 2011

HORA: 19.30 HORES DE LA VESPRADA.

LLOC: SALÓ DE PLENS DEL VOSTRE AJUNTAMENT


ÉS IMPORTANT QUE ACUDIU PER ESTAR BEN INFORMATS I PODER DECIDIR SOBRE EL NOSTRE FUTUR