QUINA LLÀSTIMA!

Estimats lectors, quina llàstima de poble estan deixant entre els acòlits, els tècnics i la pròpia M.I.G. No ens podem explicar com un municipi d’estes característiques, que ha sigut capdavanter en tota la Vall Farta, en quant a població, a serveis, a infrastructures en els darrers anys, des què M.I.G. està d’alcaldessa estem anant arrere, com els carrancs.

És veritat, no ho podem oblidar, que el punt d’inflexió va ser l’any 1982. Any en què desgraciadament, no sols va ocòrrer el que va ocòrrer, sinó que es va capgirar la tendència alcista de les nostres vides. Per aquelles dates, el poble estava creixent, la taronja tenia bons preus, hi havia un sentiment agradable de què tot anava bé, fins al 20 d’octubre que ens va canviar les vides, els sentiments i els ànims. Llàstima que des d’aquell moment no hi haja hagut cap persona gestionant, tant a nivell autonòmic com local, per a saber previndre el que ens venia i fer les coses amb vistes de futur.

En aquestos moments, ens tornem a trobar en un altre punt d’inflexió, en aquest cas econòmic. Quan més crisi hi ha, resulta que és quan més diners han aplegat al municipi. No hi ha hagut cap alcalde que haja pogut disposar de tants diners com l’actual, a pesar de la crisi. M.I.G. ha disposat de mes de 500.000 € per a fer obres del fons “Zapatero” i del fons “Camps” i en què s’han quedat? Tant sols han contractat a unes poques persones durant curts períodes de temps, cosa que no ha servit ni per a pal•liar la situació d’atur del municipi, i en quant a les obres realitzades, puix podem comprovar la seua utilitat i eficàcia...

Ja ho hem comentat en altres escrits, l’eixida cap al molí és desastrosa, amb unes voreres sense sentit, un mobiliari anacrònic i molt car i uns arbres, noguers americans, com si els del terrenys no foren bons. Un poliesportiu oblidat, uns jardins que per a M.I.G. ni existeixen. Una entrada al poble, que cada vegada va complicant-se més, i encara no està finalitzada. Quan acaben de fer l’embut que estan fent i la jardinera, ja veurem per on entrem al poble! L’han rematat, i mai millor dit, rematat amb una menuda rodona que donarà molt que parlar. De veres que no es pot tenir pitjor gust, una bassa amb una amalgama de materials que no hi ha per on agafar-la. Si volien que es pareguera a un portell de l’Assut, l’han errat perquè pareix tot el contrari. Pareix que la platja estigués per on estaven les antigues eres. I per re-rematar-la, han posat unes llums intermitents, suposem que per no estampar-nos per la nit, perquè està tot molt fosc -normal, tal com fan les coses-, que li donen un aspecte que no sabem si d’una nau estel•lar o una stargate (porta a les estrelles). En tot cas, res de bonica i funcional, que li done categoria al municipi.

També estan finalitzant el que serà el segon intent de guarderia. Aquesta vegada tenint i tot la casa, malbaratant més de 135.000 €. No podem dir res de com està per dins, però per fora s’han carregat el conjunt de les antigues quatre cases dels mestres. Un conjunt que deurien haver obligat a conservar siguen qui siguen els següents propietaris, pel fet de ser un conjunt arquitectònic, si no de gran valor, sí de certa singularitat. Ara també la remataran, amb finestres d’alumini, una porteta de res, i amb una pintura estrident que acabarà de desfer l’harmonia del conjunt de cases.

És veritat, que tota la culpa no és de M.I.G., alguna cosa tindran a dir els tècnics, i, en aquest cas, també el regidor d’Urbanisme, no?. Ací podem veure les circumstàncies i casualitats de la vida. Tant l’Arquitecte, l’Aparellador, com el regidor d’Urbanisme, que també té els estudis d’arquitectura, tots tres, encara que de diferents edats, degueren perdre’s les classes el dia que s’explicava la part teòrica de com les obres deuen estar en consonància i integrades en l’entorn, perquè no n’han fet ni una com toca. Hem de dir-los que cap d’ells, hui en dia, han arribat a ser un Calatrava per a poder fer obres arquitectòniques que trenquen l’entorn, perquè si foren boniques tindríem poc a dir, però deixar-nos per a la posteritat el que estant deixant-nos, més valdria que no feren res.

Llàstima d’estudis desaprofitats! Ja se sap que el pitjor no és no saber, sinó no voler aprendre. Per altra banda, ja ho comentava un gran escriptor que “poderoso caballero es don dinero”, encara que també el coneixement popular té coses a dir, com allò de: “dona’m pa i digues-me boig”. En aquest Ajuntament s’ensenyen prompte a fer allò que M.I.G. vol i a parar la mà a finals de mes.

Ara, quan deixen d’arribar diners, ens preguntem què farà M.I.G. per a pal•liar aquesta situació. Voldríem saber en què està pensant per endeutar-nos. Celebrant actes com els de la “Carta Pobla”, com si no hi hagueren altres motius? Pintar de nou l’Ajuntament quan encara estava fresca l’anterior? Penjar més banderetes?, quan ni ajuda als Moros i Cristians i per a festes en penja sols unes quantes? A més ha deixat sense subvenció a la Penya Piragüista Antella, que no ha pogut celebrar la seua competició per falta de compromís de l’Ajuntament, cosa que mai no havia passat en Democràcia. En assessors i advocats, que no li guanyen cap pleit? Seguirà eixugant les arques municipals de cara les eleccions del 2011 i, en aquest cas, sí que tenim clar que ho farà, i tots els veïns i veïnes li haurem de pagar els seus capritxos i excessos. Però hem de fer-li saber que ens ix molt cara, per als resultats que obtinguem com a poble.

En breu, ens tornarem a trobar en un altre punt d’inflexió de cara a les properes eleccions, i aquestes situacions si bé són incertes, són bons moments per a triar i capgirar les tendències. Aleshores, quan apleguen eixos moments, esperem que el poble no tinga d’estar altres quatre anys queixant-se i clamant al cel: Quina llàstima de govern, senyor, quina llàstima!

GdA no participa en els actes de commemoració de l'aniversari de la carta pobla.

El grup electoral Gent d’Antella, en relació al actes previstos amb la commemoració de l’aniversari de la Carta Pobla, així com al Ple que es celebrarà dijous proper dia 22 de juliol, vol excusar-ne la seua absència a tots els actes pels motius següents:

a) Donat el tracte que reben els regidors, tant de Gent d’Antella com la resta de l’oposició, de menyspreu i total falta de respecte, tant en els Plens, en els actes oficials, com en la resta de la vida quotidiana, no podent en cap moment acceptar-ho.

b) Pel que fa al Ple, els punts a tractar, en cap moment són tant urgents ni importants, com per a celebrar-ho extraordinàriament i urgentment.

- El tema de les obres està massa parlat. En cap moment ens en fan partíceps i es tracta de fets consumats, perquè les obres ja estan fetes i ara el que es vol, es aprovar-les per a pagar els deutes.

- En quant a la bandera, es tracta d’una mena de “xarlotada”, tot basant-se en una enquesta de 106 persones, que no feia cap falta.

- En quant al càrrec honorífic, que no existeix en quasi cap altre municipi, fins i tot si són municipis amb molta mes població i història, creiem que no toca passar-li el testimoni a la filla de l’actual cronista oficial.

c) Per a finalitzar, en relació a la processó cívica, creiem que han utilitzat les dos pitjors paraules per a definir el que seria una mena de desfilada civil. Pot ser per la idea de donar-li les connotacions que per a nosaltres estan fora de lloc. La paraula “Processó” té unes connotacions que no són les que deurien buscar-se, i pel que fa a “cívica”la trobem totalment fora de lloc, sobretot eixint d’una persona amb el càrrec d’alcaldessa que es deu a tot el poble i els seus habitants, i que es comporta de la manera que tots sabem.

El poble valencià, des de la derrota de les tropes aliades a Almansa, allà pel 1707, durant la Guerra de Successió, estem acostumats a patir derrota darrere derrota. L’última, la fusió donada a conèixer el passat dia 10 de juny de 2010. Aquest dia quedarà en la història dels valencians, com aquell 25 d’abril de 1707. Aquesta vegada no hi ha hagut morts, ni sang vessada, però la derrota és completa i total: els valencians ens quedem sense recursos financers nostres.

Una altra vegada la política de la genuflexió i d’apuntar a la diana equivocada ens ha dut a què el tir ens isca pel... cul! Açò, i tot allò que encara ens queda per patir, ens passa per posar al front de la nostra política a gent que sols els interessa el seu negociet, el seu “patiet valencià”. Així, sense alçada de mires, i sempre equivocant el tir, sempre, sempre, el tir ens eixirà per la culata. Entre tant, com sempre, el nostre encara Molt Honorable ens unfla a mitges veritats, que són autèntiques mentides.

Ja sabem que “donde NO manda patrón, manda marinero” o siga, que on no hi ha cap, tot són cues. Així, podem entendre que no sols el País Valencià es queda sense recursos financers propis, malbaratats per dirigents que estan més preocupats de defensar-se de la seua pròpia corrupció que no de salvaguardar els interessos col.lectius dels valencians, i així arribem a la “política” –per dir-li d’alguna forma- de malgastadors ineficaços que controla el nostre ajuntament. On no hi ha cap, tot són cues.

Repassem què diu el diari “El Mundo” del divendres 11 de juny de 2010, sobre la notícia:

“Estoy segura de que los analistas económicos y los dirigentes políticos son capaces de elaborar un completo argumentario para justificar la tozuda realidad: en menos de un mes la Comunidad Valenciana ha pasado de tener un sistema financiero liderado por las tercera y cuarta cajas españolas a una situación que, como mínimo, cabe calificar de inquietante.”

Amparo Tórtola

“La Comunidad Valenciana que tenía un peso importante en el sector financiero, con la tercera y cuarta cajas de ahorro españolas, se ha quedado en quince días sin ninguna. Pueden explicarlo cómo y cuánto quieran, dar los argumentos más peregrinos, intentar engañarnos, pero la realidad es que sus servicios centrales y el aparato económico y burocrático que comporta, desaparece de nuestra tierra. Ya no hay cajas valencianas. En un estado federal como el español, las cajas han cumplido el papel de bancos regionales y la Comunidad Valenciana se queda sin ellos. Es como si una nación se queda sin su banco central, como si España perdiera el Banco de España, porque lo absorbiera el Banco Central Europeo. La notícia puede ser buena para el sistema financiero nacional, pero es un fracaso colectivo de los valencianos.”

Benigno Camañas

El mateix diari aportava les declaracions dels partits de l’oposició –subratllem, oposició- valenciana:

“El diputado autonómico de Esquerra Unida (EUPV), Lluís Torró, opinó ayer que la posible fusión entre Bancaja y Caja Madrid “deja el sector financiero valenciano definitivamente muerto.”

“Morera (portavoz de Compromís en las Cortes Valencianas) denunció que esta alianza cumpliría el “pacto” entre José Luís Rodríguez Zapatero y Mariano Rajoy, que “se han repartido” las dos principales cajas valencianas, quedando la CAM en manos del PSOE y Bancaja en las del Partido Popular.”

Canal 9 segur que ens ven la notícia de la fusió de les Ex-caixes valencianes amb altres entitats com el més grandiós dels èxits de la magnífica política interplanetària quasi Universal dels nostres excelsos timoners consagrats per la gràcia divina! ... del desastre, afegirem nosaltres.

Per cert, Canal 9 ens recorda un senyor acumulat per ací....

I ARA QUÈ?

Portem anys repetint un discurs que s'ha acomplit, molt a pesar nostre. Com el profeta que anuncia allò que va a passar i veu, en el pitjor dels seus malsomnis, acomplir-se la profecia que ell, el profeta, mai no hauria volgut veure acomplida.

Portem anys repetint que un sistema social no pot funcionar a base d'arraconar els seus millors homes i dones (ací tenim el cas del Jutge Baltasar Garzón que ha hagut d'anar-se'n a La Haya, Holanda, per la "cacera" organitzada per Federico Trillo i els seus "fontaners" del PP) per posar en càrrecs d'alta responsabilitat els més incompetents. Portem molts anys repetint que un sistema polític basat en llistes electorals tancades i confeccionades pel partit, en les quals l'elector es limita a votar la llista completa, ocasiona que acaben ocupant càrrecs de màxima responsabilitat gent d'obediència exclusiva al partit i no a la societat.

Els últims anys, a més més, els hem viscut com a "nous rics", de manera inconscient, com qui pensa que els diners cauen del cel. I no, la riquesa no és com la pluja. Són pobles rics aquells que treballen i en saben traure profit, del seu treball; que saben com estalviar els profits obtinguts i posen els seus esforços en renovar-los. Un exemple de nou ric és el President de la Diputació de València i Alcalde de Xàtiva, qui es va gastar 528.000 euros en un concert, en juny de 2007, a Xàtiva. Raimon, per actuar al seu poble, Xàtiva, va haver de pagar-se l'auditori municipal!

Han passat els anys del crèdit fàcil, de les hipoteques barates, de les promeses d'inversió productives d'un dia per a l'altre, de les inversions multimilionàries en projectes fantasiosos, ... Com a conseqüència de tots els desficacis dels últims anys, tota Espanya té un deute -entre públic i privat- de 4 BILIONS d'euros, entre els quals podem comptar els 700.000 habitatges construïts que ara no es poden vendre, bona part d'ells al País Valencià. Si volem fer-nos una idea del volum del deute, multipliquem 4 bilions d'euros per 166,386 pessetes i, si la xifra no ens ha marejat, provem de llegir-la en veu alta.

Portem anys avisant que açò que ara ens està passant ens podia passar, i ho tornem a repetir: no volíem que passara i per això ens vam assecar la gola de tant de repetir-ho en les passades eleccions, per avisar del perill de votar PSOE o PP.

Espanya, el País Valencià i Antella no poden continuar amb un sistema que ens aboca al desastre anunciat. Ja són moltes les veus que reclamen la dimissió de José Luís Rodríguez Zapatero, per no veure la crisi; així com la dimissió de Francisco Camps, qui ens ha portat als valencians i valencianes a ser els més perjudicats per la crisi, a més de convertir la nostra Comunitat en la cova dels pirates de la trama "Gürtel". Aquestes veus també comencen a reclamar un canvi del sistema electoral, que obliga als valencians a triar entre "guatemala" i "guatepeor", amb la restricció del 5% per als partits minoritaris que mai ho deixaran de ser per culpa del 5%, llei electoral acordada, entre altres, pels senyors Joan Lerma i Rafael Blasco (aquest senyor ha passat de ser la mà dreta del primer a seure darrere de Francisco Camps), d'infausta memòria per als demòcrates valencians.

La realitat és molt cabuda i per moltes mentides i propaganda que amolle el PP a Canal 9, la realitat és la que és.

Fa molt de temps que avisàvem que açò podria passar. Ja està passant. Ara, diuen que cal canviar el Tribunal Constitucional, que cal fusionar les Caixes d'Estalvi, que cal canviar la Llei Electoral, que seria bo anticipar les Eleccions, que cal rebaixar el sou dels treballadors, que han de congelar les Pensions, ... Ara ho diu molta gent, però la papereta que ens han deixat els dos partits que ens governen, als valencians, el PSOE a Madrid i el PP a València, serà molt difícil d'arreglar. I del PSOE com del PP, ara per ara, no podem esperar res de bo.

Açò els valencians ho sabem, i patim, per partida doble.

Molt ens enganyaríem -una vegada més- si pensàrem que demà tot s'arreglarà en no votar el senyor Rodríguez Zapatero i en votar el senyor Mariano Rajoy, a Madrid. Perquè ací, a València, fa molts anys que ens mana el PP de Mariano Rajoy i sabem com se les gasten, els del PP, que està resultant ser el Partit de la Corrupció, amb un President de la Generalitat que està més enllà que ací quan, per exemple, demana públicament que li donen una medalla "interplanetària" (?) perquè va a ser jutjat pel Tribunal Superior de Justícia!

Vista la realitat del País, resulta inclús lògic açò que ens passa a Antella, on un grup manat per una malparlada maleducada ens desgoverna a tots. Si els de "dalt" al.lucinen amb naus marcianes, què podem esperar dels de "baix"?

Ho tornem a repetir amb veu de profeta: si pensem que en canviar el PSOE pel PP a Madrid, i el PP pel PSOE a València ho arreglarà tot, és que no hem comprés res.