QUINA LLÀSTIMA!
Estimats lectors, quina llàstima de poble estan deixant entre els acòlits, els tècnics i la pròpia M.I.G. No ens podem explicar com un municipi d’estes característiques, que ha sigut capdavanter en tota la Vall Farta, en quant a població, a serveis, a infrastructures en els darrers anys, des què M.I.G. està d’alcaldessa estem anant arrere, com els carrancs.
És veritat, no ho podem oblidar, que el punt d’inflexió va ser l’any 1982. Any en què desgraciadament, no sols va ocòrrer el que va ocòrrer, sinó que es va capgirar la tendència alcista de les nostres vides. Per aquelles dates, el poble estava creixent, la taronja tenia bons preus, hi havia un sentiment agradable de què tot anava bé, fins al 20 d’octubre que ens va canviar les vides, els sentiments i els ànims. Llàstima que des d’aquell moment no hi haja hagut cap persona gestionant, tant a nivell autonòmic com local, per a saber previndre el que ens venia i fer les coses amb vistes de futur.
En aquestos moments, ens tornem a trobar en un altre punt d’inflexió, en aquest cas econòmic. Quan més crisi hi ha, resulta que és quan més diners han aplegat al municipi. No hi ha hagut cap alcalde que haja pogut disposar de tants diners com l’actual, a pesar de la crisi. M.I.G. ha disposat de mes de 500.000 € per a fer obres del fons “Zapatero” i del fons “Camps” i en què s’han quedat? Tant sols han contractat a unes poques persones durant curts períodes de temps, cosa que no ha servit ni per a pal•liar la situació d’atur del municipi, i en quant a les obres realitzades, puix podem comprovar la seua utilitat i eficàcia...
Ja ho hem comentat en altres escrits, l’eixida cap al molí és desastrosa, amb unes voreres sense sentit, un mobiliari anacrònic i molt car i uns arbres, noguers americans, com si els del terrenys no foren bons. Un poliesportiu oblidat, uns jardins que per a M.I.G. ni existeixen. Una entrada al poble, que cada vegada va complicant-se més, i encara no està finalitzada. Quan acaben de fer l’embut que estan fent i la jardinera, ja veurem per on entrem al poble! L’han rematat, i mai millor dit, rematat amb una menuda rodona que donarà molt que parlar. De veres que no es pot tenir pitjor gust, una bassa amb una amalgama de materials que no hi ha per on agafar-la. Si volien que es pareguera a un portell de l’Assut, l’han errat perquè pareix tot el contrari. Pareix que la platja estigués per on estaven les antigues eres. I per re-rematar-la, han posat unes llums intermitents, suposem que per no estampar-nos per la nit, perquè està tot molt fosc -normal, tal com fan les coses-, que li donen un aspecte que no sabem si d’una nau estel•lar o una stargate (porta a les estrelles). En tot cas, res de bonica i funcional, que li done categoria al municipi.
També estan finalitzant el que serà el segon intent de guarderia. Aquesta vegada tenint i tot la casa, malbaratant més de 135.000 €. No podem dir res de com està per dins, però per fora s’han carregat el conjunt de les antigues quatre cases dels mestres. Un conjunt que deurien haver obligat a conservar siguen qui siguen els següents propietaris, pel fet de ser un conjunt arquitectònic, si no de gran valor, sí de certa singularitat. Ara també la remataran, amb finestres d’alumini, una porteta de res, i amb una pintura estrident que acabarà de desfer l’harmonia del conjunt de cases.
És veritat, que tota la culpa no és de M.I.G., alguna cosa tindran a dir els tècnics, i, en aquest cas, també el regidor d’Urbanisme, no?. Ací podem veure les circumstàncies i casualitats de la vida. Tant l’Arquitecte, l’Aparellador, com el regidor d’Urbanisme, que també té els estudis d’arquitectura, tots tres, encara que de diferents edats, degueren perdre’s les classes el dia que s’explicava la part teòrica de com les obres deuen estar en consonància i integrades en l’entorn, perquè no n’han fet ni una com toca. Hem de dir-los que cap d’ells, hui en dia, han arribat a ser un Calatrava per a poder fer obres arquitectòniques que trenquen l’entorn, perquè si foren boniques tindríem poc a dir, però deixar-nos per a la posteritat el que estant deixant-nos, més valdria que no feren res.
Llàstima d’estudis desaprofitats! Ja se sap que el pitjor no és no saber, sinó no voler aprendre. Per altra banda, ja ho comentava un gran escriptor que “poderoso caballero es don dinero”, encara que també el coneixement popular té coses a dir, com allò de: “dona’m pa i digues-me boig”. En aquest Ajuntament s’ensenyen prompte a fer allò que M.I.G. vol i a parar la mà a finals de mes.
Ara, quan deixen d’arribar diners, ens preguntem què farà M.I.G. per a pal•liar aquesta situació. Voldríem saber en què està pensant per endeutar-nos. Celebrant actes com els de la “Carta Pobla”, com si no hi hagueren altres motius? Pintar de nou l’Ajuntament quan encara estava fresca l’anterior? Penjar més banderetes?, quan ni ajuda als Moros i Cristians i per a festes en penja sols unes quantes? A més ha deixat sense subvenció a la Penya Piragüista Antella, que no ha pogut celebrar la seua competició per falta de compromís de l’Ajuntament, cosa que mai no havia passat en Democràcia. En assessors i advocats, que no li guanyen cap pleit? Seguirà eixugant les arques municipals de cara les eleccions del 2011 i, en aquest cas, sí que tenim clar que ho farà, i tots els veïns i veïnes li haurem de pagar els seus capritxos i excessos. Però hem de fer-li saber que ens ix molt cara, per als resultats que obtinguem com a poble.
En breu, ens tornarem a trobar en un altre punt d’inflexió de cara a les properes eleccions, i aquestes situacions si bé són incertes, són bons moments per a triar i capgirar les tendències. Aleshores, quan apleguen eixos moments, esperem que el poble no tinga d’estar altres quatre anys queixant-se i clamant al cel: Quina llàstima de govern, senyor, quina llàstima!
