UNA ALTRA LLIÇÓ DEL MES DE FEBRER

Herostrat és conegut per haver calat foc, l’any 356 abans de Crist, al temple d’Àrtemis de la ciutat grega d’Efes, una de les meravelles del món antic, amb l’únic propòsit d’esdevenir immortal. Encara que un decret del senat d’Efes va condemnar el nom a l’oblit, Teopomp de Quios va escriure la seua història i així, finalment, Herostrat va acabar sient immortal.


Marinus Van Der Lubbe també ha passat a la història però per motius ben diferents. Ell no va cremar el Reichstag la nit del 27 de febrer de 1933 per a passar a la immortalitat. L’acusaren de cremar el Reichstag, en fou condemnat, i el 10 de gener de 1934 fou decapitat a la presó de Leipzig.

La nit de la crema del Reichstag, aquell fatídic 27 de febrer de 1933, va canviar la història d’Alemanya i del món sencer. La nit que el Reichstag (edifici del Parlament alemany) fou incendiat va servir al partit Nazi d’Adolf Hitler per a fer-se amo absolut de la nació. Aquella nit començava la dictadura del nazisme, una dictadura que portaria al món al desastre de la II Guerra Mundial. Una guerra que, ben bé podríem dir, començava aquella nit.

L’any 1981, un tribunal de Berlín Occidental, a instància de Jan Van Der Lubbe, germà de Marinus, va revocar el veredicte de 1933 i declarà Marinus Van Der Lubbe no culpable dels fets, tot argumentant que Lubbe havia estat una víctima del complot nazi, partit el qual fou més beneficiat per la crema de l’edifici del govern de la nació.

L’anulació de la sentència a mort a Marinus Van Der Lubbe va quedar ratificada definitivament l’any 2008, en virtut d’una llei aprovada en 1998 que permet la rehabilitació d’alguns dels condemnats per la justícia alemanya entre 1933 i 1945, període en el qual el Partit Nazi (NSDAP) exercia el poder absolut sobre tota Alemanya.

Com hem pogut observar, Herostrat va cremar el temple d’Àrtemis perquè volia passar a la posteritat. Era conscient de les conseqüències i per això es va declarar autor dels fets amb orgull.

No fou el cas de Marinus Van Der Lubbe que va ser acusat d’uns fets instigats i promoguts per altres, ocults a l’ombra des de la qual movien els fils, als quals els fets els interessava més que a ningú. Marinus fou decapitat. A Hitler va haver d’anar a per ell tot l’Exèrcit Roig, el 30 d’abril de 1945, dotze anys i cinquanta milions de morts més tard.

DE LA IGNORANCIA Y LA SOBERBIA.

Dice el refranero que la ignorancia es atrevida, porque el ignorante presume de saber, cuando no sabe NADA y por ello desprecia todo lo que ignora, y dentro de su ignorancia actúa con soberbia creyendo que lo sabe todo demostrando una superioridad que no tiene, con un claro desprecio hacia los demás vanagloriándose de sí mismo por unos méritos que no posee, alimentándose de falsos elogios y alabanzas que le nublan la razón.

El soberbio es necio y en su necedad por su ignorancia, arremete contra aquellos que pueden destruir su falsa imagen creada para ser adulada convirtiéndose a su vez en víctima falsa de ilusorios complots instigados por aquellos en los que ve lo que a él le falta.

Y cuando esto ocurre el ignorante se transforma y actúa falto de toda lucidez contra todo y contra todos utilizando como armas, las amenazas, humillaciones y el desprestigio de los que cree en su locura desenfrenada superiores a él.

Y así lo ponen de manifiesto, los ignorantes que en su arrogancia supina, arremeten a viva voz en la calle o en sus escritos contra vecinos, concejales y profesionales

Patentes quedan pues, en esos escritos y afirmaciones, las carencias de dichas personas que presentándose como víctimas no hacen sino demostrar lo que efectivamente son, unos verdaderos leguleyos, zafios y ruines.

La obsesión por el complot y por el sentimiento de victima les lleva a acusar, por sus amplias carencias, a todos sin excepción, de una connivencia que solo existe en su imaginación y que pretenden trasladar como opinión a aquellas personas que no entendiendo de leyes puedan suponer que éstas victimas irreales están padeciendo una grave persecución por la sola condición de pertenecer a un partido, o ideología determinada.

El necio desprecia de forma rastrera la Ley y por ende a todos aquellos que se dedican en su oficio a practicarla y aplicarla. Podrá no estar conforme con el resultado, pero ese inconformismo no le da derecho a menospreciar y humillar a aquellos que por su experiencia y estudios poseen amplios conocimientos de la misma.

Resulta patético que en éste siglo, con grandes avances en las telecomunicaciones, puedan existir personas, que permanezcan ancladas en la idea de una justicia obsoleta y decimonónica. Las que pretenden trasladar el viejo concepto de que jueces, funcionarios y abogados, como representantes de un orden legal, disponen a su antojo sobre la vida y derechos del resto de los ciudadanos.

Hablar de algo que se desconoce no hace sino demostrar el grado de analfabetismo de aquellos que escondiéndose en escritos anónimos berrean hasta desgañitarse creyendo que de esta forma sus escritos llenos de odio van a hacer crecer en ellos, como ciencia infusa, la CULTURA, el SABER y sobretodo la BUENA EDUCACIÓN.

La justicia es mucho más que lo que pretenden transmitir estos patanes, las personas que se dedican a ella, han tenido que dedicar y continuar dedicando años y horas de estudio al servicio de la misma.

Desde aquí, lanzarles un breve consejo, todo aquel que sienta interés por conocer los entresijos de la Ley que estudie y después la practique. Y entonces con algo de conocimiento de causa, hable y exprese sus opiniones y sino es así que calle y deje de engañar, manipular y "marear la perdiz", aceptando las sentencias judiciales aunque no sean favorables a sus oscuros intereses.

2011

Acavem de començar un nou any i com sempre les felicitacions i els millors desitjos estan en boca de tots. L'alegria, la festa i el colorit, fan de la nit de cap d'any una de les més màgiques, però enguany l'arribada del 2011 en Antella ha tingut un sabor encara més especial.

L'any que estrenem al nostre poble, promet ser molt important. Deixem enrrere 2010 i encetem un nou periode ple d'il·lusions i esperances. Al maig es cel·lebraran al nostre municipi eleccions i sembla que la cita ens depararà fortes emocions. GdA afronta l'any en una posició immillorable , el treball dut a terme estos tres anys està donant els seus fruits.

L'oposició que hem practicat ha estat recolçada des de la justícia amb 10 sentències judicials que justifíquen les nostres polítiques, però també al carrer la gent, el poble, cada dia ens mostrat més carinyo, ens ha transmés més optimisme , de fet eixe creixemet ha sigut i és la força que ens ha fet continuar avançant. La resposta de la gent cada vegada que hem fet un sopar, un acte o una reunió ha sigut màgnifica, així com les col·laboracions desinteresades dels nostres simpatitzants i amics que ha fet possible molts dels nostres èxits.

A falta de uns cinc mesos per a les eleccions , la nostra llista electoral ja esta completa, i hem quedat molt sorpresos de la quantitat de gent disposada a formar part del nostre grup, actitut esta, que demostra que hem fet be les coses. Donar la cara i posar el teu nom en una parpeta electoral és una mostra de llealtat digna de reconeixer.

El nostre blog te ja, unes 12.000 visites i es escollit habitualment pel veïnat del nostre poble per informar-se del que ocorre a Antella. El més cridaner de les dades que recull la nostra plana web, és l'increment de visulitzacions de les nostres pàgines, un total de 7400 des de Juliol de 2010. Al Facebook els nostres amics i amigues es conten per centenars, vora 700 .

Per tot açò i molt més, rebem 2011 amb esperaça, conscients de que serà un any dur per la crisi econòmica que ens afecta, però il·lusionats al mateix temps, per culpa de vosaltres, totes i tots els que ens esteu animant i conduint a fer de 2011 l'any d'Antella i la seua gent.

JORDI PASCUAL AMB GENT D'ANTELLA

El triatleta d’Antella Jordi Pascual formarà part de la llista electoral de GdA a les properes eleccions de Maig. Un dels millors esportistes que ha donat el nostre poble ha mostrat la seua disposició a col·laborar amb el nostre grup.

Jordi començà a fer triatló l’escola municipal que dirigia Rafa Seguí en els 90 i continuà progressant fins a dia de hui, que competeix en l’èlit del triatló. Serà per a nosaltres un orgull la presència en la nostra llista d’un jove preparat, amb un trajectòria impecable, considerat el millor triatleta valencià en diverses ocasions .

Jordi és un de tants joves preocupats per la situació actual del nostre poble que ha pres la decissió d’ajudar-nos per a millorar el municipi en el que vivim i al que estimem. Gràcies Jordi, de tot cor.

Jordí campió del Triatló de València

http://www.marca.com/2010/09/05/mas_deportes/otros_deportes/1283702888.html