Amb les primeres dècades del segle XX va començar la transformació del
nostre riu Xúquer, la transformació que ens ha portat, en menys de cent anys, on som.
Obra any de construcció
Salt de Cortes de
Pallás 1922
Pantà d’Alarcón 1950
Pantà
d’Embarcaderos 1953
Pantà de Contreras 1973
Central nuclear
Cofrents 1984
Segon embassament
de Tous 1994
Les primeres
transformacions foren fetes per guanyar diners amb l’electricitat, energia que
començava a reportar moltíssims dividends, i el riu Xúquer es convertiria en
font de capitals importants. Així és com transformaren un riu lliure i indòmit en el canal de reg d’avui dia, amb menys aigua, més
pobre, més indigent a cada dia que passa.
La Natura com a
recurs econòmic mesurada pel PIB de les escoles d’Economia que tan sols contemplen
les xifres de l’exercici comptable de l’any següent. No molt més enllà. Allò
que ocòrrega per aturar les aigües, desviar-les, transformar-les, explotar-les
o contaminar-les en els cinquanta o cent anys vinents, els importa molt poc
perquè ells ja seran morts. Aquest fet empíric és molt difícil de capgirar. Aquesta gent veu l’interés a escala humana. L’escala del riu ni la contemplen ni la
comprenen. Heus ací l’aspecte tràgic de tota aquesta història, que no veuen que
matant el riu avui, ens matarem just demà.
