IV. ALGUNS CASOS DE CORRUPCIÓ AL PAÍS VALENCIÀ

Ací exposarem alguns dels casos més coneguts de la corrupció que els membres del PPCV han protagonitzat. No estan tots, però són tots els que estan.

EL CAS BRUGAL 

            El Cas Brugal (Brugal és un acròstic de "Basuras RUrales Gestión ALicante") investiga delictes de suborn, extorsió i tràfic d'influències en l'adjudicació de contractes públics en concursos de gestió dels serveis de recollida d'escombraries en diverses localitats governades pel Partit Popular en les comarques del sud del País Valencià. Com en altres operacions policials, el nom de l'operació "Brugal" guarda connexió amb els fets sobre els quals s'indaga -en aquest cas, la gestió de la recollida i emmagatzematge d'escombraries en municipis valencians amb majories o governs del PP.

            La investigació va començar l’any 2006 i durant el mes de maig del 2007 es van practicar les primeres detencions. Tres de les quals van acabar en condemnes de presó. El juliol de 2010 es va reprendre el cas amb nous implicats.

Una banda sonora digna per a tant d'indigne

EL CAS COOPERACIÓ

            El cas Cooperació, més conegut pel nom del seu protagonista principal, Rafael Blasco, és un cas de corrupció encara pendent de sentència definitiva, que investiga el presumpte desviament de 6 MILIONS D'EUROS dels fons públics de la Generalitat Valenciana. Diners que havien de destinar-se a la cooperació internacional, per això el nom. En el cas "Cooperació / Rafael Blasco" s'estan investigant els presumptes delictes de malversació de cabals públics, frau de subvenció, blanqueig de capitals, suborn i falsedat documental. Tot un exemple de com gestiona el PP els diners de la Generalitat Valenciana.

EL CAS EMARSA

            El cas Emarsa investiga un cas de presumpta corrupció política dels encarregats del PPCV en la gestió de l' “Empresa Metropolitana de Aguas Residuales de Valencia S.A.” (EMARSA). Una investigació sobre un frau de més de 25 MILIONS D'EUROS.

            Hi ha 31 persones imputades, entre les quals destaca l’alcalde de Manises, Enrique Crespo (PP) exvicepresident 2n de la Diputació de València, diputat provincial i president de l'Entidad Metropolitana de Servicios Hidráulicos (Emshi), entitat que posseïa el 100% de les accions d'Emarsa. A hores d’ara, el procés es troba en fase d'instrucció i és investigat pel titular del Jutjat d'Instrucció número 15 de València.

III. EL CAS GÜRTEL I EL SOPAR "GRATIS"

            Recordem que el cas Gürtel es va fer públic el mes de febrer de 2009. Gürtel és el nom amb el qual el jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, va batejar l’operació judicial amb la finalitat d'investigar la xarxa de corrupció vinculada a la direcció nacional del Partit Popular, en l'època de José María Aznar. Com tots sabem, per ara l'únic condemnat del cas és el jutge Baltasar Garzón.

            La trama Gürtel era encapçalada per l'empresari Francisco Correa (Gürtel significa "corretja" en almenany) i dos dels seus homes de confiança, Pablo Crespo i Antoine Sánchez, que haurien establert un conglomerat de negocis per nodrir-se de fons d'entitats públiques, en particular d'alguns ajuntaments i comunitats autònomes, com ara la valenciana. La finalitat de la trama Gürtel, segons les investigacions demostren dia a dia, era d'obtenir beneficis utilitzant com a norma comuna i freqüent les donacions i suborns a funcionaris i autoritats públiques.

Posarem tan sols un exemple. Durant la campanya municipal de l’any 2007, a un poblet de la Ribera Alta, hi va acudir una cantant de moda que costava molts euros. A més a més, pagaren el sopar a tot el poble. Tot gratis. D’on van eixir tots aquells euros per pagar la cantant de moda i pagar el soparot? Dels impostos de tots. Amb els diners de tots compraven els vots per guanyar les eleccions. Guanyades les eleccions continuaven a enriquir-se a costa dels impostos de tots per seguir comprant vots. El robatori perfecte. De tant de desviar fons públics, la Hisenda pública –que no les butxaques dels delinqüents- va fer fallida. I ara ve el bo i millor del cas. Com que ja no quedaven diners a la caixa per seguir robant, obligaren a tots els ciutadans estafats a pagar el deute dels estafadors. Els estafats –TOTS- acabàrem per pagar les malifetes d’aquells que ens havien conduït a la misèria.

            ¿Havíem dit que el sopar era tot gratis?

"VALENCIANO", SINÒNIM DE CORRUPTE

            A les darreries de l’any 2013 les notícies sobre els membres del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (Francisco Camps, Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana; Vicent Rambla, conseller de Presidència; Víctor Campos, vice-president; Ricardo Costa, secretari general del PPCV; Milagrosa Martínez, presidenta de les Corts Valencianes; Manuel Cervera, conseller de Sanitat; Alicia de Miguel, consellera de Benestar Social; David Serra, vicesecretari d’organització del PPCV; Angélica Such, consellera de Turisme; Luís Rosado, conseller de Sanitat; Rafael Blasco, conseller en diversos governs del PSOE i del PPCV, Carlos Fabra, totpoderós president de la Diputació de Castelló; Yolanda Garcia, tresorera del PPCV; Luís Díaz Alperi i Sonia Castedo, alcaldes d’Alacant; i una llarga llista de càrrecs i membres del PP) que han estat imputats (amb algunes condemnes en ferm) per diversos i variats delictes havien deixat de sorprendre’ns, als valencians. De tants que en són, els valencians ens hi hem acostumat als corruptes com al cel ras de l’estiu. 

 

Alguns del imputats per corrupció en el PP a les Corts Valencianes: Pedro Hernández Mateo (1), Luis Díaz Alperi (2), Yolanda García (3), Milagrosa Martínez (4), Rafael Blasco (5), Alicia de Miguel (6), Vicente Rambla (7), Ricardo Costa (8) i David Serra (9) Fotografia de CARLES FRANCESC (font: El País, març de 2014)

            Les informacions sobre la corrupció política a l’estat espanyol majoritàriament van lligades amb el gentilici “valencià” pel fet que la majoria de les informacions són escampades per mitjans amb seu a Madrid (TVE, La Sexta, Cuatro, etc.) Així, “los valencianos” hem esdevingut els corruptes per antonomàsia i la terra dels valencians, la terra de la Corrupció, amb majúscula. Les notícies sobre els polítics corruptes del PPCV i els seus necessaris col.laboradors, amb tota justícia, ens agrade o no, han corromput la imatge del poble valencià.

            El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) que els valencians i valencianes han votat de forma massiva al llarg de les últimes dècades, des de 1995 ençà, ens ha portat al cul-de-sac on som, vint anys després. Tant és així que podem afirmar, sense caure en el risc de la demagògia, que el PPCV ha enfonsat el sistema financer valencià. Més encara, l’ha fet desaparèixer. Bancaixa, la CAM i el Banc de València són les entitats que han pagat els plats trencats.

            Se sol dir que la dreta és més diligent que no l’esquerra a l’hora de gestionar els diners públics. Diuen que una de les senyes d’identitat dels partits conservadors, amb els quals el PPCV diu identificar-se, és la de saber administrar millor els diners públics. Això serà cert en altres geografies però no en el cas del país dels valencians.

II. EL EJE DE LA PROSPERIDAD

            El 12 de juliol de 2004, els presidents de Madrid, València i Balears, Esperanza Aguirre, Francisco Camps i Jaume Matas respectivament, tots tres polítics del PP, firmaren a Mallorca dos protocols de col.laboració amb el desig manifest de reforçar l’anomenat per ells “Eje de la prosperidad Madrid-Valencia-Baleares”, el qual havia de consistir en intensificar les relacions econòmiques i comercials per a generar riquesa i benestar, amb total acord amb la política del llavors president del Govern del PP, José María Aznar. El resultats d’aquell “eje” que recordava el“Eje Berlín-Roma-Tóquio” de la Segona Guerra Mundial, no foren els anunciats pels seus protagonistes. Recordem-ho.

            El president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps i Ortiz, el dia 20 de juliol de 2011 va anunciar la seua dimissió per causa de problemes amb la justícia relacionats amb casos de corrupció. Va ser substituït, sense mitjançar cap votació, per Alberto Fabra. Ara que els governants del PP s’omplin la boca amb allò de “la lista màs votada, la lista màs votada” nosaltres ens demanem qui carai va votar el senyor Alberto Fabra, nomenat a dit?

            El president del Govern de les Illes Balears i president del PP balear, Jaume Matas i Palou, el 20 de març de 2012 fou condemnat per l'Audiència Provincial de Palma a una pena de presó de cinc anys, tres mesos i un dia, com a autor per inducció dels delictes de frau a l'Administració, falsedat en document oficial i mercantil i prevaricació en concurs amb malversació, i a una altra pena de nou mesos de presó per un delicte de tràfic d'influències agreujat. A més, Jaume Matas ha estat sentenciat pels delictes a 9 anys, sis mesos i un dia d'inhabilitació per a qualsevol càrrec electiu i a la pèrdua dels honors i atencions protocol·làries com a expresident del Govern. La Generalitat Valenciana, governada per Francisco Camps, li havia concedit, mitjançant el Decret 248/2003, de 5 de desembre, la distinció honorífica d'Ambaixador de la Comunitat Valenciana. A més a més, el Banc de València va aportar els 3 milions d’euros per pagar la fiança que el jutge d’instrucció havia imposat a Jaume Matas, en abril de 2010.

            La presidenta de la Comunitat de Madrid també va haver de dimitir –sense donar explicacions- el mes de setembre de 2012.

En la fotografia podem veure Mariano Rajoy amb  Jaume Matas, Esperanza Aguirre, Francisco Camps i companyia.

            Quins foren els resultats de l’“Eje de la prosperidad Madrid-Valencia-Baleares”? A hores d’ara els valencians i valencianes, gràcies a la gestió política i econòmica del Partido Popular de la Comunidad Valenciana entre el 1995 i 2014, tenim un deute superior als 30.000 milions d’euros. En el mes de febrer de 2014, el País Valencià comptava amb un 28% de població en risc de pobresa o exclusió social. Amb un 29% d’atur, segons l’enquesta de població activa. I amb un deute que arribava al 29,3% del Producte Interior Brut (PIB) del País Valencià.

            Què diuen en defensa pròpia els autors de la destrossa, el PPCV? Que amb el vot els valencians i valencianes els absolen de tota condemna. Aquesta és la justificació que fan del seu fracàs total.

I. EL CUL-DE-SAC DEL PP

  

            El futur és incert. Però una cosa és certa, amb el PP hem acabat en un carreró sense eixida. El cul-de-sac on el PP ens ha dut.

            Des de la seua arribada al poder, la pràctica del Partit Popular de la CV ha estat negar el pa i la sal a tot allò que fou, és i serà valencià. Una pràctica que ha empobrit el nostre poble perquè el Consell té el deure de representar tots els valencians, siga quina siga la seua condició econòmica, política, religiosa o lingüística. Com a polítics que cobren dels impostos pagats per tots els ciutadans, els representants del poble valencià es deuen als interessos del poble valencià, un poble que habita un espai delimitat per la seua geografia i la seua història.

           

 La fotografia recull el moment en què, per ordre dels senyors del PP, es fonia a negre les emissions de Radiotelevisió valenciana-Canal 9. 

       
  Des de la seua arribada al poder, la pràctica del Partit Popular de la CV ha demostrat que consideren el “fet valencià” com una vergonya, com una tara que s’ha d’amagar.    Els polítics del PPCV, sempre que han pogut –i han pogut moltes vegades- han negat l’obra dels nostres autors més significats. Posarem un sol exemple. El mes de novembre de 2013 el Consell governat pel PP va clausurar amb formes totalitàries la Ràdiotelevisió Valenciana (RTVV-Canal 9). L’excusa donada va ser que no podien permetre’s pagar 40 milions d’euros, que era el cost de readmetre els treballadors acomiadats. Però sí que tingueren diners per pagar els 83 milions d’euros en indemnitzacions! Més del doble!

            Mai no han alçat un dit contra els incomptables insults i atacs comesos contra el bon nom de milers de ciutadans i ciutadanes del País Valencià orgullosos de ser valencians de fet i de dret. El silenci del PP és la prova més evident de la seua consideració envers les víctimes.

            Ras i curt, els dirigents del PPCV al llarg de tots els anys que han dirigit l’administració valenciana, sempre que han pogut han prohibit qualsevol iniciativa que s’identifiqués amb el poble valencià. Aquesta actitud constant i reiterada en prohibir el fet valencià no és producte de l’atzar. És hora de fer memòria i veure de comprendre què ens passat i per què som on som.

La Policia Nacional, per ordre dels senyors del PP, cumplint l’ordre de tallar les emissions de Canal Nou.