Recordem que el cas Gürtel es va fer públic el mes de febrer de 2009. Gürtel és el nom amb el qual el jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, va batejar l’operació judicial amb la finalitat d'investigar la xarxa de corrupció vinculada a la direcció nacional del Partit Popular, en l'època de José María Aznar. Com tots sabem, per ara l'únic condemnat del cas és el jutge Baltasar Garzón.
La trama Gürtel era encapçalada per
l'empresari Francisco Correa (Gürtel significa "corretja" en almenany) i dos dels seus homes de confiança, Pablo Crespo i
Antoine Sánchez, que haurien establert un conglomerat de negocis per
nodrir-se de fons d'entitats públiques, en particular d'alguns ajuntaments i
comunitats autònomes, com ara la valenciana. La finalitat de la trama Gürtel, segons les
investigacions demostren dia a dia, era d'obtenir beneficis utilitzant com a
norma comuna i freqüent les donacions i suborns a funcionaris i autoritats
públiques.
Posarem tan sols un exemple. Durant la campanya municipal de l’any 2007, a un
poblet de la Ribera Alta, hi va acudir una cantant de moda que
costava molts euros. A més a més, pagaren el sopar a tot el poble. Tot gratis. D’on van eixir tots aquells
euros per pagar la cantant de moda i pagar el soparot? Dels impostos de tots. Amb els diners de tots compraven els vots per guanyar les
eleccions. Guanyades les eleccions continuaven a enriquir-se a costa dels impostos de tots per seguir comprant vots. El robatori perfecte. De tant de desviar fons
públics, la Hisenda pública –que no les butxaques dels delinqüents- va fer
fallida. I ara ve el bo i millor del cas. Com
que ja no quedaven diners a la caixa per seguir robant, obligaren a tots els
ciutadans estafats a pagar el deute dels estafadors. Els estafats –TOTS-
acabàrem per pagar les malifetes d’aquells que ens havien conduït a la misèria.
¿Havíem dit que el sopar era tot gratis?
"VALENCIANO", SINÒNIM DE CORRUPTE
A les darreries de l’any 2013 les
notícies sobre els membres del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (Francisco Camps, Molt Honorable
President de la Generalitat Valenciana; Vicent
Rambla, conseller de Presidència; Víctor
Campos, vice-president; Ricardo
Costa, secretari general del PPCV; Milagrosa
Martínez, presidenta de les Corts Valencianes; Manuel Cervera, conseller de Sanitat; Alicia de Miguel, consellera de Benestar Social; David Serra, vicesecretari d’organització
del PPCV; Angélica Such, consellera
de Turisme; Luís Rosado, conseller
de Sanitat; Rafael Blasco, conseller
en diversos governs del PSOE i del PPCV, Carlos
Fabra, totpoderós president de la Diputació de Castelló; Yolanda Garcia, tresorera del PPCV; Luís Díaz Alperi i Sonia Castedo, alcaldes d’Alacant; i una llarga llista de càrrecs i
membres del PP) que han estat imputats (amb algunes condemnes en ferm) per
diversos i variats delictes havien deixat de sorprendre’ns, als valencians. De
tants que en són, els valencians ens hi hem acostumat als corruptes com al cel
ras de l’estiu.
 |
Alguns del imputats
per corrupció en el PP a les Corts Valencianes: Pedro Hernández Mateo
(1), Luis Díaz Alperi (2), Yolanda García (3), Milagrosa Martínez (4), Rafael Blasco
(5), Alicia de Miguel (6), Vicente Rambla (7), Ricardo Costa (8) i David Serra
(9) Fotografia de CARLES FRANCESC (font: El País, març de
2014)
|
Les informacions sobre la corrupció
política a l’estat espanyol majoritàriament van lligades amb el gentilici
“valencià” pel fet que la majoria de les informacions són escampades per
mitjans amb seu a Madrid (TVE, La Sexta, Cuatro, etc.) Així, “los valencianos”
hem esdevingut els corruptes per antonomàsia i la terra dels valencians, la
terra de la Corrupció, amb majúscula. Les notícies sobre els polítics corruptes
del PPCV i els seus necessaris col.laboradors, amb tota justícia, ens agrade o
no, han corromput la imatge del poble valencià.
El Partit Popular de la Comunitat
Valenciana (PPCV) que els valencians i valencianes han votat de forma massiva
al llarg de les últimes dècades, des de 1995 ençà, ens ha portat al cul-de-sac
on som, vint anys després. Tant és així que podem afirmar, sense caure en el
risc de la demagògia, que el PPCV ha enfonsat el sistema financer valencià. Més
encara, l’ha fet desaparèixer. Bancaixa, la CAM i el Banc de València són les
entitats que han pagat els plats trencats.
Se sol dir que la dreta és més diligent que no l’esquerra a l’hora de gestionar els diners públics. Diuen
que una de les senyes d’identitat dels partits conservadors, amb els quals el
PPCV diu identificar-se, és la de saber administrar millor els diners públics.
Això serà cert en altres geografies però no en el cas del país dels valencians.
