II. EL EJE DE LA PROSPERIDAD

            El 12 de juliol de 2004, els presidents de Madrid, València i Balears, Esperanza Aguirre, Francisco Camps i Jaume Matas respectivament, tots tres polítics del PP, firmaren a Mallorca dos protocols de col.laboració amb el desig manifest de reforçar l’anomenat per ells “Eje de la prosperidad Madrid-Valencia-Baleares”, el qual havia de consistir en intensificar les relacions econòmiques i comercials per a generar riquesa i benestar, amb total acord amb la política del llavors president del Govern del PP, José María Aznar. El resultats d’aquell “eje” que recordava el“Eje Berlín-Roma-Tóquio” de la Segona Guerra Mundial, no foren els anunciats pels seus protagonistes. Recordem-ho.

            El president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps i Ortiz, el dia 20 de juliol de 2011 va anunciar la seua dimissió per causa de problemes amb la justícia relacionats amb casos de corrupció. Va ser substituït, sense mitjançar cap votació, per Alberto Fabra. Ara que els governants del PP s’omplin la boca amb allò de “la lista màs votada, la lista màs votada” nosaltres ens demanem qui carai va votar el senyor Alberto Fabra, nomenat a dit?

            El president del Govern de les Illes Balears i president del PP balear, Jaume Matas i Palou, el 20 de març de 2012 fou condemnat per l'Audiència Provincial de Palma a una pena de presó de cinc anys, tres mesos i un dia, com a autor per inducció dels delictes de frau a l'Administració, falsedat en document oficial i mercantil i prevaricació en concurs amb malversació, i a una altra pena de nou mesos de presó per un delicte de tràfic d'influències agreujat. A més, Jaume Matas ha estat sentenciat pels delictes a 9 anys, sis mesos i un dia d'inhabilitació per a qualsevol càrrec electiu i a la pèrdua dels honors i atencions protocol·làries com a expresident del Govern. La Generalitat Valenciana, governada per Francisco Camps, li havia concedit, mitjançant el Decret 248/2003, de 5 de desembre, la distinció honorífica d'Ambaixador de la Comunitat Valenciana. A més a més, el Banc de València va aportar els 3 milions d’euros per pagar la fiança que el jutge d’instrucció havia imposat a Jaume Matas, en abril de 2010.

            La presidenta de la Comunitat de Madrid també va haver de dimitir –sense donar explicacions- el mes de setembre de 2012.

En la fotografia podem veure Mariano Rajoy amb  Jaume Matas, Esperanza Aguirre, Francisco Camps i companyia.

            Quins foren els resultats de l’“Eje de la prosperidad Madrid-Valencia-Baleares”? A hores d’ara els valencians i valencianes, gràcies a la gestió política i econòmica del Partido Popular de la Comunidad Valenciana entre el 1995 i 2014, tenim un deute superior als 30.000 milions d’euros. En el mes de febrer de 2014, el País Valencià comptava amb un 28% de població en risc de pobresa o exclusió social. Amb un 29% d’atur, segons l’enquesta de població activa. I amb un deute que arribava al 29,3% del Producte Interior Brut (PIB) del País Valencià.

            Què diuen en defensa pròpia els autors de la destrossa, el PPCV? Que amb el vot els valencians i valencianes els absolen de tota condemna. Aquesta és la justificació que fan del seu fracàs total.

I. EL CUL-DE-SAC DEL PP

  

            El futur és incert. Però una cosa és certa, amb el PP hem acabat en un carreró sense eixida. El cul-de-sac on el PP ens ha dut.

            Des de la seua arribada al poder, la pràctica del Partit Popular de la CV ha estat negar el pa i la sal a tot allò que fou, és i serà valencià. Una pràctica que ha empobrit el nostre poble perquè el Consell té el deure de representar tots els valencians, siga quina siga la seua condició econòmica, política, religiosa o lingüística. Com a polítics que cobren dels impostos pagats per tots els ciutadans, els representants del poble valencià es deuen als interessos del poble valencià, un poble que habita un espai delimitat per la seua geografia i la seua història.

           

 La fotografia recull el moment en què, per ordre dels senyors del PP, es fonia a negre les emissions de Radiotelevisió valenciana-Canal 9. 

       
  Des de la seua arribada al poder, la pràctica del Partit Popular de la CV ha demostrat que consideren el “fet valencià” com una vergonya, com una tara que s’ha d’amagar.    Els polítics del PPCV, sempre que han pogut –i han pogut moltes vegades- han negat l’obra dels nostres autors més significats. Posarem un sol exemple. El mes de novembre de 2013 el Consell governat pel PP va clausurar amb formes totalitàries la Ràdiotelevisió Valenciana (RTVV-Canal 9). L’excusa donada va ser que no podien permetre’s pagar 40 milions d’euros, que era el cost de readmetre els treballadors acomiadats. Però sí que tingueren diners per pagar els 83 milions d’euros en indemnitzacions! Més del doble!

            Mai no han alçat un dit contra els incomptables insults i atacs comesos contra el bon nom de milers de ciutadans i ciutadanes del País Valencià orgullosos de ser valencians de fet i de dret. El silenci del PP és la prova més evident de la seua consideració envers les víctimes.

            Ras i curt, els dirigents del PPCV al llarg de tots els anys que han dirigit l’administració valenciana, sempre que han pogut han prohibit qualsevol iniciativa que s’identifiqués amb el poble valencià. Aquesta actitud constant i reiterada en prohibir el fet valencià no és producte de l’atzar. És hora de fer memòria i veure de comprendre què ens passat i per què som on som.

La Policia Nacional, per ordre dels senyors del PP, cumplint l’ordre de tallar les emissions de Canal Nou.

1111

És la dada fatídica de persones amb dret a vot a la qual ha arribat la localitat d’Antella durant el mes d’agost de 2014, segons les dades del Cens Electoral de l’Institut Nacional d’Estadística (www.ine.es) Ho podem comprovar en la taula següent que indica els últims quatre anys (2011-2014) com la pèrdua de residents amb dret a votar no ha parat de baixar.

ANY	Gener	Febrer	Març	Abril	Maig	Juny	Juliol	Agost	Setemb	Octub	Novem	Desem
2011	1224	1261	1258	1252	1247	1239	1226	1221	1204	1204	1199	1192
2012	1185	1182	1177	1177	1174	1165	1159	1157	1151	1145	1145	1143
2013	1138	1135	1143	1152	1149	1149	1149	1150	1148	1144	1142	1141
2014	1132	1133	1132	1130	1125	1123	1116	1111

A la graella podem observar que des del màxim del mes de febrer de 2011, amb 1.261 persones censades, al llarg dels mesos hem arribat a una pèrdua significativa de 150 electors, en poc més de 3 anys! Resulta del tot evident que el nostre poble pateix una pèrdua constant de gent. Sembla una paradoxa, que quan el planeta comença a patir els efectes de la superpoblació mundial, el nostre poble comence a quedar-se desert.

No pretenem desanimar ningú, però si les coses continuen anant com van, el nostre poble ben aviat començarà a patir les conseqüències de la falta de residents.

A PROPÒSIT DE LES REFORMES DEL PP

            Una de les excuses que els mandataris solen emprar per justificar les seues faltes és que ningú no coneix el futur. L’excusa sona versemblant. En efecte, ningú no coneix el futur. Però el futur és molt llarg i no és el mateix dos mesos que dos-cents anys. Ningú no obliga el mandatari a saber què passarà en dos-cents anys però sí que és la seua obligació saber què passarà en dos mesos o en vuit, tant se val. Perquè ningú no ens acuse de no saber preveure el futur escrivim el següent.

            El curs que començarà a setembre promet ser mogut. A l’aplicació de la nova Llei Orgànica per a l’Educació (i ja en van vuit en quaranta-tres anys: LGE, LOCE, LOEDE, LOE, LOGSE, etc; tantes que, si segueixen aquest ritme, aviat es quedaran sense combinacions de sigles) aprovada pel PP, li haurem de sumar la incompetència de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana que ha decidit que el curs 2014-2015 comence tan sols 48 hores després del mes d’agost. Per a més inri, la Conselleria no ha parat de publicar normes per al pròxim curs durant els mesos de juliol i agost, quan la comunitat educativa es trobava fora dels centres. Casualitat? No, per a res. El PP ho té tot medit i meditat. Tant la nova llei d’educació, la llei Wert (LOMQE) com les mesures de la consellera d’Educació María José Català, són prova evident de com el PP (el valencià com l’espanyol) vol fer fracassar el sistema educatiu públic valencià. No passarem de profeta mediocre si pronostiquem que l’inici del pròxim curs escolar al país dels valencians serà un complet desastre. Ho serà perquè algú (el PP) pretén que això siga possible.

            El segon pronòstic és sobre per què el PP pretén modificar la llei, segons la qual hem votat i elegit els alcaldes des de l’any 1979 fins avui, per a les pròximes eleccions municipals del mes de maig de 2015. Si fóra per a una millora del sistema representatiu Gent d’Antella seria la primera en recolzar la mesura. Però ens atrevim a pronosticar que el PP modificarà la llei segons els seus interessos partidistes pensant únicament i exclusiva en el seu profit i no en els interessos de la nació. Igual com ha fet amb la Llei d’Educació (LOMQE), que l’ha feta per afavorir els col.legis privats i concertats contra el sistema públic d’ensenyament. La cantada reforma de la LOREG (Llei Orgànica del Règim Electoral General) recolzada per Mariano Rajoy, un home ajustadís, el qual s’ajusta tant com pot als interessos dels que més tenen, el PP la farà per afavorir els seus candidats municipals. Una reforma que ens planteja una sèrie d’interrogants:

• El sistema electoral emprat des de 1979 fins ara, amb més de 35 anys de vigència, diu que no és vàlid. Tots els nomenaments d’alcalde al llarg dels últims 35 anys han estat antidemocràtics?

• Els resultats de les passades eleccions, quan el PP va obtindre la majoria absoluta a quasi tots els ajuntaments valencians, foren un frau? Són legítims els alcaldes d’ara mateix, els alcaldes del PP?

• Per què pretén canviar la llei, de manera partidària, ara que compta amb la Majoria Absoluta, que la llei de 1979 li ha proporcionat? És decent reformar la llei per als interessos exclusius d’un sol partit, el PP?

• Per què hem de creure en la paraula d’un senyor ajustadís que fa tot el contrari d’allò que promet en campanya electoral? Quin és el valor de la seua paraula? Què valen les paraules del PP?

            Front a les arbitrarietats del PP, que prefereix més educació privada (subvencionada amb diners públics) en detriment de la pública, laica i gratuïta; i pretén alcaldes amb més poder (un poder que comportarà més corruppció) Gent d’Antella proposa, per una banda, que els pares preocupats pel futur dels seus fills s’ho pensen dues vegades abans d’anar a votar; i per l’altra banda, respecte de la reforma que el PP pensa aprovar de cara a les municipals, proposem una política d’acords a l’Ajuntament d’Antella, una política que ha demostrat, malgrat tots els entrebancs, la seua validesa en la present legislatura.