dissabte, 1 d’octubre del 2016

PLE ORDINARI, 28 SETEMBRE 2016


Amb l’assistència de l’equip de govern i tan sols dos regidors de l’oposició, el ple comença passades les set de la vesprada, per tractar i debatre els següents punts:

Foto: XM
  1. Aprovació de l’acta anterior. Fetes les rectificacions adients, l’acta del ple ordinari del dia 29 de juny és aprovada.

  1. Calia la modificació de l’Ordenança de la taxa per atorgament de llicències i realització d’actuacions urbanístiques, per actualitzar-la. Queda aprovada la modificació.

Foto: XM
  1. Calia la modificació de l’Ordenança de la taxa per utilització de la via pública amb quioscs, llocs de mercat, casetes de venda, i altres, per actualitzar-la. Queda aprovada la modificació.

  1. Els Comptes Generals del Pressupost de 2015 queden aprovats, sense cap al.legació en contra.

  1. Davant de la despesa ocasionada per la sentència sobre el passat gabinet psicopedagògic, l’Ajuntament ha hagut de jusficar la dita despesa judicial mitjançant un Pla Econòmic Financer, segons marca la legalitat vigent; el qual és aprovat.

  1. Residus Sòlids Urbans. Davant del concurs passat, que ha quedat desert, la Mancomunitat de la Ribera Alta ha tornat a traure a pública subhasta per gestionar els residus urbans. En aquesta nova convocatòria, l’Ajuntament d’Antella torna a estar present.

  1. Emília Ortíz Castilla (GdAU) és designada compromissària per Antella davant de la Junta d’explotació d’aigües de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

  1. Enguany participem del Pla Provincial d’Obres i Serveis (PPOS) amb una quantitat de 93.000 € Quantitat que el ple aprova per a reformar el clavegueram, segons projecte que haurà de ser presentat al ple per a la seua aprovació.

Foto: XM
  1. Mocions presentades pels grups polítics municipals. El Partit Popular presenta tres mocions i l’equip de govern, una.

Primera moció. El Partit Popular es queixa sobre l’existència de senyals viàries en valencià i senyals deteriorades. Tots els presents, per unanimitat, acorden que cal cumplir la legislació i GdAU afig:

“ el nostre grup vol manifestar que la immensa majoria dels senyals de trànsit a Antella estan exclusivament retolats en castellà, fet sobre el qual el Partit Popular no hi diu res. Aprofitem per recordar que la Llei d'Ús del valencià diu:

Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'ús i ensenyament del valencià.

Article 7
1. El valencià, com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, ho és també de la Generalitat i de la seua Administració Pública, de l’administració Local i de les altres Corporacions i Institucions Públiques dependents d’aquelles.

2. El valencià i el castellà són llengües oficials a la Comunitat Valenciana i, com a tals, llur utilització per l’administració es farà en la forma regulada per la Llei.

Per tant, tots els senyals de trànsit haurien d’estar, també, retolats en valencià.

Com que la moció és una invitació a cumplir la legislació vigent, el nostre grup hi votarà a favor perquè es cumplisca tota la legislació en tot el seu ordenament.”

Segona moció. El Partit Popular presenta un recull d’afirmacions sobre “Embotits de Requena, Antiguitat del Regne de València, Ausiàs Marc, Estatut de la Comunitat Valenciana, Constitució Espanyola, Països Catalans, Atacs del Govern Català” que no sabem com llegir i, encara menys, com interpretar, per la qual cosa llegim la nostra resposta i votem en contra. La “moció” és desestimada.

Davant aquesta moció, els hem de confessar la nostra absoluta perplexitat. En primer lloc, comencen el seu escrit –el qual no sabem com titolar- amb una referència als productes elaborats a Requena-Utiel. Valga com a nostra la resposta del President dels valencians sobre la qüestió:

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha considerat aquest dijous que li sembla una “absoluta absurditat” que una pàgina web de la Generalitat de Catalunya incloga l’embotit de Requena com a producte català i ha remarcat: “Requena és Comunitat Valenciana, l’embotit de Requena és de la Comunitat Valenciana i que de xoriços n’hi ha a tot arreu”. (VilaWeb, 25 agost 2016)

En segon lloc, vostés afirmen que “ells (els catalans) promulguen” que Ausiàs Marc és català. Valga aquesta cita del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per desmentir-ho:

“Ausiàs March
Biografia i recull de textos del poeta valencià Ausiàs March, autor de poemes didàctics i d'apassionants meditacions.”

Un poc abans, han afirmat que: “El regne de Valencia es molt més antic, amb més tradició i història que Catalunya.” La qual cosa no té ni cap ni peus, donat que el fundador del regne de València va ser el Comte de Barcelona, Jaume I; el qual, per cert, també va manar fer la Sèquia Reial del Xúquer.

A més a més, no entenem quin acord volen que votem perquè, segons la seua “moció”, hauríem d’acordar:

1.      Que els valencians tenim un Estatut. Sincerament, trobem que no calia.
2.      Pretenen que com a institució (Ajuntament d’Antella) no reconeguem allò que el Partit Popular afirma que existeix, cite: “l’existència dels anomenats ‘Països Catalans’” Considerem que votar aquest punt seria faltar-los el respecte, a vostés, que afirmen tal cosa.
3.      Que l’estat espanyol té una Constitució. Ho tornem a repetir, sincerament, trobem que no calia recordar-nos el text que en l’acte de nomenament com a regidors de la Corporació vam prometre seguir.
4.      Volen que, com a institució, ens enfrontem a les decisions preses per un govern, el govern de Catalunya, de manera lliure i democràtica.
5.      En l’últim punt, diuen, que hauríem d’estar: “en contra dels constants atacs del Govern Català cap al poble valencià,…”

Pel que fa a l’últim punt, el nostre grup, d’atacs catalans, no en tenim constància. Ara bé, sí que en tenim d’altres. Per tan sols citar-ne un grapat:

16 de febrer de 2013. El jutjat d'instrucció de Paterna ordena l'encausament de nou persones per injúries i amenaces en la xarxa social Facebook a l'alcalde de Burjassot, Jordi Sebastià, del BLOC-Compromís. Entre els detinguts hi havia militants del Partit Popular i del desaparegut partit Coalición Valenciana.

10 d'abril de 2013. La policia investiga una sèrie d'e-mails amenaçants que en març d'eixe mateix any van rebre els diputats de Compromís, Enric Morera, Mònica Oltra i Josep Maria Panyella, en els quals el Batallón Anti Fascistas Por Una Limpieza de España els amenaçava de mort.

11 d'abril de 2013. El president de Nuevas Generaciones del Partit Popular a Burjassot, José Manuel Molins, fa burla de Guillem Agulló i les causes de la seua mort en el XX aniversari del seu assassinat.

14 de maig de 2013. Militants del Grup d'Acció Valencianista i d'España 2000 interrompen a Burjassot un acte en homenatge a Vicent Andrés Estellés, tot insultant l'alcalde de la localitat, Jordi Sebastià, i al president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer.

23 de maig de 2013. El mateix dia en què les Corts Valencianes condemnaven els fets ocorreguts l’esmentat 14 de maig, a Burjassot, el GAV realitzà un atac vandàlic contra el domicili del president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer.

9 d'octubre de 2013. Durant la processó cívica de la Diada Nacional del País Valencià, el síndic de Compromís, Enric Morera, és increpat i agredit per un ultra que li va fer impactar un objecte.

20 de novembre de 2013. Pintades amb simbologia nazi a la seu de Compromís per Picanya i de Ca Bassot, a Burjassot (L'Horta).

20 de gener de 2014. Atac vandàlic a la seu de Compromís, a Xàtiva.

10 de febrer de 2014: Segon atac vandàlic al domicili personal de Ramon Ferrer, president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. L'atac és signat pel GAV i és rebutjat per tots els partits polítics amb representació a les Corts.

Per tant, per les obvietats incorporades a la “moció” (que tenim un Estatut i una Constitució); per la desmesura de l’escrit contra un poble germà, que res no ens ha fet, al poble d’Antella; perquè cada punt és diferent del següent i el següent de l’anterior; i per moltes més raons que podríem incloure, no recolzarem aquest escrit partidista, que qualifiquem de dogmàtic i falsari.

Tercera moció. El Partit Popular, davant dels cremats que venen repetint-se cada estiu, sol.licita que l’Ajuntament d’Antella mostre la seua solidaritat envers els afectats i sol.licite un major esforç per combatre els cremats i les seues conseqüències. Tots els presents hi voten a favor.

Quarta moció. L’equip de govern (PSOE-GdAU) presenta una moció per a queixar-se de com la Inspecció de Treball està maltractant els ajuntaments xicotets, com ara el nostre, malgrat les sentències favorables dels Tribunals. Per la qual cosa, sol.licitem al Ministeri de Treball i Seguretat Social, que arxive els expedients oberts de manera incorrecta. La moció és aprovada per unanimitat.

  1. Dació de comptes de la informació comptable i pressupostària del segon trimestre de 2016. Segons la legislació vigent, l’ajuntament està obligat, cada trimestre, a informar el Ministeri d’Hisenda de les seues despeses i ingressos. Com fins ara, la informació és ben favorable al nostre ajuntament. Un ajuntament que està fent molt de sacrificis perquè açò siga així.

  1. Decrets d’Alcaldia i Acords de la Junta de Govern. El Ple se sotmet a les consultes de l’oposició, la qual és degudament informada per l’equip de govern.

  1. No hi ha despatx extraordinari.

  1. Precs i preguntes. El PP pregunta sobre les causes dels canvis al servei de neteja municipal. L’alcaldessa li dóna cumplida informació al respecte.

Sense més punts per tractar, passades les 21:30 de la nit, es llevà la sessió.


diumenge, 10 de juliol del 2016

RIU XÚQUER. ÚLTIMA



Pel que fa a la demanda de l’aigua del Xúquer per part del sud del País Valencià, no hem de pensar que és cosa del turisme d'avui (Altea, Benidorm, Vilajoiosa, etc.) La demanda ha estat una constant des del mateix moment del naixement de la Sèquia Reial del Xúquer, en el segle XIII de Jaume I. Així, trobem que el Consell d’Elx sol.licita aigües del Xúquer en les següents dates: en els anys 1.420, 1.528 i 1.568. En l'any 1.628 també ho fa la ciutat d’Alacant. Inclús la ciutat de València demana aigües del Xúquer per a la seua horta sud. Així, trobem un projecte de 1.658 que proposava un transvasament per a dur l’aigua a Quart de Poblet.

Queda clar que el primer gran aprofitament de les aigües del Xúquer el va fer el rei Jaume I, amb la construcció de l’Assut d’Antella, un projecte que hom volia allargar fins al Túria, en el mateix segle XIV, però que no esdevindria una realitat fins la dècada dels anys 70 del segle XX, quan començà a construir-se el Canal Xúquer-Túria, per al qual es va construir el primer pantà de Tous.

Situats en el segle XX, la ciutat d'Elx torna a demanar aigua, aquesta vegada del riu Ebre (l'any 1.905) així com del riu Tajo (en 1.912). Finalment, el sud valencià obtindrà allò que fa segles que demanava en nom del “dèficit hídric” (un concepte trampa, doncs, quanta més aigua arriba, més aigua hom consumeix i per tant, augmenta la demanda), amb el transvassament Xúquer-Vinalopó. 

Per tan sols posar un exemple, reflexionem sobre allò que va ocòrrer l'any 1.861. Aquell any, la Sèquia Reial del Xúquer, a través d'unes negociacions fetes als despatxos de Madrid, va passar a mans privades. En conèixer els fets, tota la comarca de la Ribera Alta es rebel.là, perquè des de 1.239, quan Jaume I manà iniciar la construcció de la gran Sèquia Reial, el cabal d’aigua era regulat per un sequier reial i un administrador civil, els quals protegien els interessos dels regants. Amb la cessió, de 1.861, el propietari passava a ser sequier i administrador alhora. La revolta dels llauradors valencians va tindre èxit. El 1.865, quatre anys més tard,  va ser rebocada la cessió de la Sèquia Reial del Xúquer al senyor Díez Martínez, un andalús que recorria els despatxos de la Cort i el Govern per enriquir-se.(1)

Aquest és un exemple de com mai no s’hauria de convertir un passat millorable en un futur imperfecte.

(1) Font: SEBASTIÀ, E. i PIQUERAS, J.A. Pervivencias feudales y revolución democrática.



dissabte, 9 de juliol del 2016

RIU XÚQUER. SEGONA PART

Un cop l'enginy humà pot dominar el riu Xúquer, al llarg de tot el segle XX, les conseqüències seran notòries. Segons estudi de Masachs Alavedra, V. (1948) en el seu estat natural el riu Xúquer portava un cabal mitjà anual, al seu pas per Sumacàrcer, de 59,7m3/s (amb pics de fins a 61,13 m3/s) Avui, a penes arriba als 3 m3. El Xúquer ha deixat de ser un riu:

 “es uno de los ríos españoles más regulados, por lo que su règimen es completamente artificial.”

La progressiva explotació dels recursos del Xúquer han minvat la seua aportació a la Ribera. Així, dels inicials 1.578 hm3/any previstos en el Pla de Conca, passàrem als 1.441 hm3/any, per acabar, segons un informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de l’any 2003, fet a Tous, amb 1.339,4 hm3/any.

Pel que fa a la deforestació de la zona, hem de reconèixer que açò ve d’antic, des dels temps de la ramaderia prehistòrica (entre el dos mil i el tres mil a.C.), i que va continuar amb les diverses invasions i habitants: romans, musulmans, catalans i aragonesos, una mala gestió del bosc que continua avui, amb nosaltres, els valencians. Una tala del bosc que servia per a tot: des de la construcció de navilis, fins l’energia per moure els molins de sucre de la Safor; tot passant per escalfar les llars i la construcció, així com l’exportació de la fusta. Un bosc que hem perdut i que mai més no tornarem a recobrar, si no canvien molt les coses, perquè avui dia continua la reducció de la coberta vegetal, com si no res. Amb el cremat del juny passat, l'assumpte no s'arregla. La Ribera és cada vegada més seca, més calurosa, més despoblada de vegetació boscosa. I a més, ens imposen les reduccions per regar i el sistema de reg per degoteig. Tot un panorama poc esperançador per a la Ribera del Xúquer. 






divendres, 8 de juliol del 2016

RIU XÚQUER. PRIMERA PART

Amb les primeres dècades del segle XX va començar la transformació del nostre riu Xúquer, la transformació que ens ha portat, en menys de cent anys, on som.

Obra                                                     any de construcció 

Salt de Cortes de Pallás                       1922
Pantà d’Alarcón                                   1950
Pantà d’Embarcaderos                         1953
Pantà de Contreras                               1973
Central nuclear Cofrents                      1984
Segon embassament de Tous                1994

Les primeres transformacions foren fetes per guanyar diners amb l’electricitat, energia que començava a reportar moltíssims dividends, i el riu Xúquer es convertiria en font de capitals importants. Així és com transformaren un riu lliure i indòmit en el canal de reg d’avui dia, amb menys aigua, més pobre, més indigent a cada dia que passa.

La Natura com a recurs econòmic mesurada pel PIB de les escoles d’Economia que tan sols contemplen les xifres de l’exercici comptable de l’any següent. No molt més enllà. Allò que ocòrrega per aturar les aigües, desviar-les, transformar-les, explotar-les o contaminar-les en els cinquanta o cent anys vinents, els importa molt poc perquè ells ja seran morts. Aquest fet empíric és molt difícil de capgirar. Aquesta gent veu l’interés a escala humana. L’escala del riu ni la contemplen ni la comprenen. Heus ací l’aspecte tràgic de tota aquesta història, que no veuen que matant el riu avui, ens matarem just demà.