Un exemple més de la catastròfica gestió que dels diners de tots els valencians fan els senyors del PP ens el proporciona l’Aeroport Sense Avions de Castelló (ASAC) Un projecte decisió personalíssima del president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, el qual va inaugurar l'ASAC a última hora de l'últim dia de la campanya electoral de les eleccions de 2011. Aquell dia, davant de les càmeres, li va preguntar a la seua néta:
-Te gusta el
aeropuerto del abuelo?
Des de la seua
inauguració, cap avió hi ha aterrat o enlairat. I tot sembla indicar que la
néta de Carlos Fabra encara tardarà en veure cap avió per les pistes de "l'aeropuerto del abuelo".
Francisco Camps i Carlos Fabra malbaratant els nostres diners |
L’Aeroport de
Castelló-Costa Azahar és gestionat per la societat pública AEROCAS (Aeroport de Castelló). La inversió total de la construcció puja
més de 150 MILIONS D’EUROS. Una inversió que no para d’incrementar-se cada any que
passa, perquè l’ASAC té un pressupost de manteniment anual MILIONARI. L’últim exercici conegut, el de 2013, apujava a la xifra de 17.093.100
EUROS. L’any 2013 l’empresa Aerocas encarregada de gestionar l’ASAC presentava
un dèficit patrimonial de 61.400.000 €.
El pressupost previst per a l'any 2015 és de 12.000.000 EUROS. Dotze milions que haurem de sumar als 24 MILIONS I MIG D'EUROS que la Generalitat ha pagat a l'empresa canadenca SNC-Lavalin perquè gestione l'ASAC els pròxims 9 anys (entre 2015 i 2023).
El pressupost previst per a l'any 2015 és de 12.000.000 EUROS. Dotze milions que haurem de sumar als 24 MILIONS I MIG D'EUROS que la Generalitat ha pagat a l'empresa canadenca SNC-Lavalin perquè gestione l'ASAC els pròxims 9 anys (entre 2015 i 2023).
L’Aeroport Sense Avions
de Castelló (A SAC) s’ha convertit en el símbol internacional més conegut
del balafiament dels diners públics fet pels polítics del PPCV. L’ASAC ha estat
notícia arreu del món. Per exemple, al diari The New York Times del 18 de juliol de 2012, el periodista Raphael
Minder escrivia un article titulat «In Spain, a Symbol of Ruin at an Airport to
Nowhere». El títol de l’article ho diu tot: “A Espanya, un símbol de la ruïna,
un aeroport que no va enlloc” O l’article de Mark Hermann «Only Plane at Ghost
Airport on Politician’s Head» (que ve a dir que l'únic avió de l'aeroport fantasma està en el cap dels polítics) publicat pel Pacific
Standard, el 20 de juliol de 2012. També l’article de Fiona Govan «Spanish
'Ghost' Airport's Unused Runway to Be Dug Up», publicat pel The Daily Telegraph, el 15 de febrer de
2012. Entre altres molts més articles que ací no podríem citar, quasi tants
articles com casos de corrupció protagonitzats pels politics del PP, que donen
per escriure una enciclòpèdia de com els valencians som atropellats per
cerca-raons sense cap mena de consideració ètica, religiosa o moral.
Com hem arribat a consentir que aquesta gent
malbarate els nostres diners d’aquesta forma?