Entre els anys 2007
i 2013 els valencians i valencianes, governats per governs del PPCV, hem perdut
un 12% de la nostra renda per càpita. Una renda per càpita que a hores d'ara és 10 punts inferior a
la mitjana espanyola.
Els indicadors de benestar dels
valencians i valencianes de l’any 2013 han retornat als nivells que teníem l’any
2.000. Amb el PPCV caminem cap arrere, com els carrancs.
Des de l’any 2009 fins a hui som l’autonomia
que més llocs de treball destrueix.
Entre 2007 i 2014 el País Valencià ha perdut un total de
425.000 llocs de treball, xifra que representa el 19% dels llocs de treball existents
abans de l’any 2007. Una altra dada negativa que és superior a la mitjana espanyola, que se situa en
el 16%.
Segons l’EPA (Enquesta de Població
Activa) de 2014, el País Valencià manté la taxa del 26’2 % d’aturats. Des
de l’any 2009, el percentatge d’aturats no ha baixat mai del 20%. El SERVEF ha registrat
en el tercer trimestre de 2014 la xifra de 533.600 desocupats a casa
nostra.
El nostre nivell de competitivitat
entre la resta d’autonomies (17 en total) ens situa en el lloc 12é, molt per
davall de la mitjana.
El deute de la Generalitat
Valenciana apuja a 34.782 milions d’euros (quasi SIS BILIONS de les antigues
pessetes), que representa el 34,8% del nostre PIB. La xifra més alta de deute de l’estat
espanyol en termes comparatius.
Segons CARITAS l’exclusió social severa
dels valencians afecta l’11,5% de les llars de tot el País Valencià. Un índex
de pobresa ben preocupant, que no sembla preocupar gens ni miqueta els senyors
del PPCV (amb Alberto Fabra, Alfonso Rus, Rita Barberà i Cº al capdavant)
perquè ells ja tenen la vida resolta, de tant de clavar la cullera (a veure qui
la té més llarga, més ampla i més gran) en la paella dels diners de tots.
