Fins ací ens hem
fixat en els mandataris del PPCV, els responsables directes del desastrós estat
de la nostra situació a hores d’ara. És hora de preguntar-nos com són els mandataris
del PPCV. Són vertaderament independents de la cúpula del PP espanyol que mana
a Madrid? Donem-li
un cop d’ull a la relació que la jerarquia del PPCV ha mantingut amb la casa
reial per comprendre millor aquesta gent.
El passat 10 de
novembre de 2014, Alfonso Grau, vicealcalde de València i mà dreta de l’alcaldessa
Rita Barberà (PPCV), saltava a la fama mediàtica al tractar els periodistes com
a borinots. Hores abans, el senyor Alfonso Grau havia estat imputat per
l’Audiència de Palma per pressumptes tractes de favor a l’Institut Nóos, que
dirigia Iñaki Urdangarin.
La providència dictada
el dilluns, 10 de novembre, fa referència a com Rita Barberà i Francisco Camps
impulsaren la contractació dels “Valencia Summit” que el senyor Alfonso Grau
gestionava. En el seu dia el jutge del cas Nóos l’havia imputat per “indicios fundados de
criminalidad” en els convenis que la fundació municipal de Turisme Valencia Convention Bureau havia
firmat amb l’Institut Nóos. Segons el jutge aquesta fundació “orilló el interés general”, o siga, no
havia tingut en compte l’interés públic. No caldrà dir que Turisme Valencia Convention Bureau era presidit pel senyor Alfonso
Grau. El vicealcalde s'ha lliurat de ser jutjat gràcies a la "doctrina Botín", però el jutge sí que ha imputat a quatre alts càrrecs de la Generalitat, un secretari autonòmic, dos directors generals de la Ciutat de les Arts i les Ciències i una directora de gestió. Aquesta notícia relaciona la
Casa Reial amb la submissió dels càrrecs electes del PPCV a la Corona. Una
submissió que ens ha costat un ull de la cara, als valencians, com tot seguit
veurem.
L’Instituto Nóos
('Institut de la Ment', del grec 'nóos',
mot que guarda una semblança amb el
pronom “nós” amb el qual els monarques parlen en primera persona: “Nós, el rei
d’Espanya …”), conegut com a Instituto Nòos de Estudios
Estratégicos de Patrocinio y Mecenazgo i Asociación Instituto Nòos de
Investigación Aplicada, era una entitat dirigida per Diego Torres i Iñaki Urdangarín, casat amb la infanta Cristina de Borbó, filla de
Joan Carles I i germana de Felip VI.
Cristina de Borbó, Joan Carles I i Iñaki Urdangarín |
L’Instituto Nóos va mantindre relació amb les administracions autonòmiques
de Balears, la Comunidad Valenciana i la Comunidad de Madrid –el conegut com a Eje de la Prosperidad-, administracions que
es convertiren en els seus principals clients.
A finals de 2004, l’Instituto Nóos va organitzar el 'Valencia Summit' i un
any després el 'Illes Balears Forum', events que repetirien els anys següents.
A cada edició de “Valencia Summit” el govern de la Generalitat Valenciana
pagava a Nóos la quantitat d’1.044.000 euros. En va organitzar tres (2004, 2005
i 2006) Així, entre 2004 i 2006, l’Instituto Nóos va obtindre poc més de tres
milions de l’executiu valencià. Hem de preguntar-nos per què els mandataris
valencians pagaven a Nóos. No era per la seua experiència, ni per la seua
solvència. Era per qui hi figurava. Importava el qui, no el què (segons declaració del senyor Alfonso Grau) . Una empresa
que tenia unes relacions directes amb la casa reial, tan directes com que Iñaki
Urdangarín és gendre de Joan Carles I i cunyat de Felip VI, al qual li va pagar
l’anell de compromís per a Letizia, la reina d’Espanya.
Ribat Barberà, Iñaki Urdangarín i Francisco Camps |
A hores d'ara, hi ha algú que se’n recorde per a què van servir els “Valencia Summit”? Una cosa és ben certa, sabem qui pagava
tots els capritxos d'aquesta gent.