VIII. ALGUNES DADES ECONÒMIQUES DEL PAÍS VALENCIÀ

Entre els anys 2007 i 2013 els valencians i valencianes, governats per governs del PPCV, hem perdut un 12% de la nostra renda per càpita. Una renda per càpita que a hores d'ara és 10 punts inferior a la mitjana espanyola.

Els indicadors de benestar dels valencians i valencianes de l’any 2013 han retornat als nivells que teníem l’any 2.000. Amb el PPCV caminem cap arrere, com els carrancs.

Des de l’any 2009 fins a hui som l’autonomia que més llocs de treball destrueix. Entre 2007 i 2014 el País Valencià ha perdut un total de 425.000 llocs de treball, xifra que representa el 19% dels llocs de treball existents abans de l’any 2007. Una altra dada negativa que és superior a la mitjana espanyola, que se situa en el 16%.

Segons l’EPA (Enquesta de Població Activa) de 2014, el País Valencià manté la taxa del 26’2 % d’aturats. Des de l’any 2009, el percentatge d’aturats no ha baixat mai del 20%. El SERVEF ha registrat en el tercer trimestre de 2014 la xifra de 533.600 desocupats a casa nostra.

El nostre nivell de competitivitat entre la resta d’autonomies (17 en total) ens situa en el lloc 12é, molt per davall de la mitjana.

El deute de la Generalitat Valenciana apuja a 34.782 milions d’euros (quasi SIS BILIONS de les antigues pessetes), que representa el 34,8% del nostre PIB. La xifra més alta de deute de l’estat espanyol en termes comparatius.

Segons CARITAS l’exclusió social severa dels valencians afecta l’11,5% de les llars de tot el País Valencià. Un índex de pobresa ben preocupant, que no sembla preocupar gens ni miqueta els senyors del PPCV (amb Alberto Fabra, Alfonso Rus, Rita Barberà i Cº al capdavant) perquè ells ja tenen la vida resolta, de tant de clavar la cullera (a veure qui la té més llarga, més ampla i més gran) en la paella dels diners de tots.

VII. LA POLÍTICA DEL PP

 Fem un repàs a la política social del PP dels últims anys.

·     El 22 de juny de 2011, el PP, de la maneta del PSOE, va aprovar la modificació exprés de la Constitució de 1978. La Constitució que diuen “intocable” per a tantes coses, aquell mes de juny d’ara fa quatre anys el PP-PSOE la modificaren en qüestió d'hores. Com sol dir la gent, tot és qüestió de voler.

·        El 30 de desembre de 2011, deu dies després de prendre possessió del govern, el PP de Mariano Rajoy congelava el sou dels funcionaris, ampliava l’horari laboral, retallava en Educació i Sanitat públiques –matèries que deu dies abans havia jurat i perjurat que no tocaria-, congelava el salari mínim interprofessional i apujava les pensions per sota de l’IPC, o siga, els jubilats començaven a perdre diners.

·        El dia 10 de febrer de 2012 apareixia el “Decret Vela”, amb el qual el Consell de la Generalitat Valenciana reduïa en 271 milions d’euros el sou dels funcionaris valencians. 

·        El dia 7 de març de 2012 va aparèixer el Decret llei que aprovava la Reforma laboral del PP de Mariano Rajoy. Una reforma que facilita, i molt, les empreses per despedir els seus treballadors com a objectes.

·       El dia 9 de juny de 2012, el govern del PP va demanar 100.000 milions d’euros al Banc Central Europeu (BCE) El conegut rescat que el president del govern Mariano Rajoy afirmarà mil vegades que no existeix però existeix. La majoria dels cent mil milions d’euros –que haurem de pagar entre tots- serviren per pagar, com ja hem explicat en anteriors escrits, la mala gestió de la banca feta pels polítics del PP, com en el cas de la gestió de Bankia.

·        El dia 1 de juliol 2012, el govern de Mariano Rajoy aprovava la major retallada pressupostària en la història de la democràcia espanyola. Aquell dia va aprovar retallar 65.000 milions d’euros, va baixar les prestacions de l’atur (ajudes als parats) i va apujar l’IVA del 18% al 21%, l’impost que paguem igual els rics que els pobres. No oblidem que hi ha molt més pobres que rics. 

Mentrestant, la "cúpula" de PP s'enriquia.

·        El dia 26 d’abril de 2013, passarà a la història com el dia en què es va produir el rècord històric d’aturats a Espanya. L’estat governat pel PP de Mariano Rajoy va superar per primera vegada en la seua història el 6 milions d’aturats, una xifra que representa el 27,16% de la població en edat de treballar.

·        Un mes després, el dia 31 de maig de 2014, el govern de Rajoy va anunciar una baixada del 5% de l’Impost de Societats, o siga, les empreses han de pagar menys a l’estat, a l'estat que es permet el luxe d’enviar milions de persones a l’atur. 

·        El dia 9 de juliol de 2014, el PP va iniciar una ofensiva contra el dret a la vaga dels treballadors. Dit ben senzillament, els polítics del PP volen que els parats es muiren de fam sense dir ni mu. Un propòsit ben poc cristià.

·  Per acabar d'arrodonir la mala gestió de la dreta espanyola, el dia 16 juliol de 2014 l’organisme internacional de l’ONU encarregat de l’atenció als xiquets i xiquetes del món, UNICEF, va informar que més de 2.320.000 milions de xiquets i xiquetes viuen en situació de pobresa o risc d’exclusió social.

VI. LES FINANCES VALENCIANES A MANS DEL PPCV

             Per comprendre la magnitud de la tragèdia que ha representat la gestió de les finances valencianes a mans del PPCV haurem de fer memòria d’allò que va arribar a significar Bancaixa, l’entitat bancària més important que mai no havíem tingut els valencians. L'entitat que els polítics del PPCV van fusionar amb Caja Madrid per formar BANKIA.

            A l’acabar el segle XX, Bancaixa comptava amb 800 oficines, 600 de les quals al País Valencià. L’any 2001 Bancaixa arribà a ser l’entitat financera més important del País Valencià, la quarta caixa d’estalvis de l’estat espanyol i el nucli d’un grup empresarial considerat pel volum total d’actius com el seté grup financer espanyol, gràcies a una cartera superior als dos milions de clients, amb més de 4.500 empleats.

            BANKIA, amb Rodrigo Rato (PP) al capdavant, va decidir cotitzar en borsa per captar capital, perquè tant Bancaixa com Caja Madrid estaven carregades d’actius tòxics, expressió que significa que entre les dues entitats sumaven un total de 139 milions de metres quadrats en actius immobiliàris que no podien vendre. A més a més, BANKIA estimava la seua valoriació en borsa en 12.000 milions d’euros. En realitat BANKIA tan sols valia 2.000 milions. El dia 7 de maig de 2012 la realitat dels números es va imposar i BANKIA hagué de ser intervinguda pel Govern d’Espanya.

Rodrigo Rato

            Com ens afectà la creació de BANKIA als valencians? El dia 9 de juny de 2012 el govern espanyol acceptà el rescat bancari per part del Banc Central Europeu. El 23 d’octubre de 2013 es donà per acabada l’operació de reestructuració bancària, amb els resultats següents. Dels 40.000 milions d’euros aportats pel Banc Central Europeu, 32.173 milions d’euros van ser per a entitats financeres amb seu a València. 22.424 milions d’euros per a Bankia; 5.249 milions per a la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM); i 4.500 milions per al Banc de València. La resta dels diners del rescat, 8.000 milions d’euros, van anar a Catalunya Caixa i Novagalicia.

    El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) que gestiona els processos de reestructuració d'entitats de crèdit, ha reconegut que BANKIA ha sigut l’entitat que més recursos públics ha consumit, 22.424 milions d’euros, el 61% dels quals (13.641 milions d’euros) s’han perdut. Així mateix, el Banc de València va ser la primera entitat en pèrdues, amb el 100% dels quasi 5.500 milions finals de fons públics injectats.

  

Rodrigo Rato entre José Luís Olivas i Francisco Camps

        Ara bé, contra les estimacions fetes pel FROB, que calcula en 36.197 milions d’euros les pèrdues per deteriorament d’actius, la Comissió Europea apuja la xifra fins a 43.479 milions d’euros. Perquè segons els càlculs fets a Brussel.les, BANKIA presenta unes pèrdues de 18.302 milions d’euros, o siga, 4.661 milions d’euros més que els reconeguts pel FROB (recordem que són 13.641 milions d’euros).

            Per acabar, hem de dir que les xifres aportades pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i altres organismes depenents de l’estat espanyol no són definitives. Les xifres definitives les sabrem l’any 2021, quan sabrem el resultat final de l’estafa de destrucció massiva de capitals. L’any 2021, quan finalitze l’Esquema de Protecció d’Actius (EPA) que és l’aval atorgat pel FROB a les entitats bancàries amb problemes de solvència, coneixerem el balanç definitiu de les pèrdues. Mentrestant, l’actual ministre d’Economia i Competitivitat, Luis De Guindos, en el mes de febrer de 2014 va declarar que les xifres de 2021 tindran una “desviació significativa” de les reconegudes l’any 2012. Ell sabrà per què. 

            Haurem de reconèixer que les entitats financeres valencianes han estat enfonsades a mans de polítics del PPCV que proclamen, dia sí i dia també, la seua valencianidad, que consisteix en voler ser la “tercera capital española” abans que la capital dels valencians. I així ens va. 

 
 

V. AEROPORT SENSE AVIONS DE CASTELLÓ (ASAC)

Un exemple més de la catastròfica gestió que dels diners de tots els valencians fan els senyors del PP ens el proporciona l’Aeroport Sense Avions de Castelló (ASAC) Un projecte decisió personalíssima del president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, el qual va inaugurar l'ASAC a última hora de l'últim dia de la campanya electoral de les eleccions de 2011. Aquell dia, davant de les càmeres, li va preguntar a la seua néta:

-Te gusta el aeropuerto del abuelo?

Des de la seua inauguració, cap avió hi ha aterrat o enlairat. I tot sembla indicar que la néta de Carlos Fabra encara tardarà en veure cap avió per les pistes de "l'aeropuerto del abuelo".

Francisco Camps i Carlos Fabra malbaratant els nostres diners

L’Aeroport de Castelló-Costa Azahar és gestionat per la societat pública AEROCAS (Aeroport de Castelló). La inversió total de la construcció puja més de 150 MILIONS D’EUROS. Una inversió que no para d’incrementar-se cada any que passa, perquè l’ASAC té un pressupost de manteniment anual MILIONARI. L’últim exercici conegut, el de 2013, apujava a la xifra de 17.093.100 EUROS. L’any 2013 l’empresa Aerocas encarregada de gestionar l’ASAC presentava un dèficit patrimonial de 61.400.000 €. 

El pressupost previst per a l'any 2015 és de 12.000.000 EUROS. Dotze milions que haurem de sumar als 24 MILIONS I MIG D'EUROS que la Generalitat ha pagat a l'empresa canadenca SNC-Lavalin perquè gestione l'ASAC els pròxims 9 anys (entre 2015 i 2023).
   

L’Aeroport Sense Avions de Castelló (A SAC) s’ha convertit en el símbol internacional més conegut del balafiament dels diners públics fet pels polítics del PPCV. L’ASAC ha estat notícia arreu del món. Per exemple, al diari The New York Times del 18 de juliol de 2012, el periodista Raphael Minder escrivia un article titulat «In Spain, a Symbol of Ruin at an Airport to Nowhere». El títol de l’article ho diu tot: “A Espanya, un símbol de la ruïna, un aeroport que no va enlloc” O l’article de Mark Hermann «Only Plane at Ghost Airport on Politician’s Head» (que ve a dir que l'únic avió de l'aeroport fantasma està en el cap dels polítics) publicat pel Pacific Standard, el 20 de juliol de 2012. També l’article de Fiona Govan «Spanish 'Ghost' Airport's Unused Runway to Be Dug Up», publicat pel The Daily Telegraph, el 15 de febrer de 2012. Entre altres molts més articles que ací no podríem citar, quasi tants articles com casos de corrupció protagonitzats pels politics del PP, que donen per escriure una enciclòpèdia de com els valencians som atropellats per cerca-raons sense cap mena de consideració ètica, religiosa o moral.

Com hem arribat a consentir que aquesta gent malbarate els nostres diners d’aquesta forma?