Ha faltat Paco Bascuñan

Dilluns, 28 de setembre, moria el creador de la imatge de Gent d'Antella. El dissenyador valencià, de 55 anys, que desinteresadament posà el seu granet d'arena en el nostre projecte, moria a sa casa.
Paco tenia arrels antellenques, i sempre havia mostrat un gran afecte pel nostre poble, d'ahí la creació del seu disseny, que tant agradà entre els nostres membres i simpatitzants. Des d'ací, volem trametre una abraçada molt forta als seus amics i familiars. Descanse en pau.

Paco Bascuñan, a la dreta, amb Xavier Mariscal.

Noticia EL MUNDO Paco Bascuñan: http://www.elmundo.es/elmundo/2009/09/29/valencia/1254212325.html

Felicitacions amb alguna perplexitat

És senyal de salut democràtica felicitar el guanyador en uns comicis electorals, on la gent ha votat de manera lliure i pacífica. Siga, doncs, la nostra felicitació als guanyadors de les passades eleccions al Parlament Europeu, ací a casa nostra: el Partit Popular de la Comunitat Valenciana.
També, voldríem expressar alguna perplexitat que ens ha provocat l'àmplia victòria del PP, tant al poble d'Antella com a la resta del País Valencià. A Antella el PP no s'ha molestat en enganxar ni mig cartell, no ha realitzat cap acte de campanya electoral, de fet, no ha fet campanya electoral al municipi i, malgrat això, ha obtingut el 49 % dels vots. Una xifra per a pensar. Sense fer campanya ha obtingut la majoria absoluta!.
Tot tenint en compte que el País Valencià compta amb alguns dels pitjors indicadors de l'Estat Espanyol i la Unió Europea en l'actualitat, pel que fa als indicadors socials: una indústria en mínims, els preus de la taronja en mínims històrics, crisi en el sector del turisme agreujat per la crisi en el sector de la construcció (el nou camp del València C.F. paralitzat, per falta de diners, és un exemple). Els grans events, en els quals s'han gastat milionades d'euros, no estan donant els fruits esperats (Fòrmula 1, Palau de l'Òpera, America's Cup, etc.); a més, estem a la cua dels índex d'escolarització i obtenció del graduat en Educació Secundària, …
Si mirem els candidats del PP, tenim el President de la Generalitat imputat en un cas molt greu de corrupció i finançament íl.licita del Partit Popular, junt amb altres alts càrrecs. També tenim al President de la Diputació de Castelló imputat … A Antella, tenim al marit de l'alcaldessa en cobraments i contractes indeguts, al fill de l'alcaldessa encausat per un cas de difamacions i ultratge al bon nom de ciutadans del poble d'Antella. Tenim a l'alcaldessa implicada en tots els assumptes dels seus familiars: barracó i internet, respectivament…. I malgrat tot això, el PP de la Comunitat Valenciana obté la majoria absoluta. Recordem que un regidor del PP ha presentat la dimissió al nostre poble en plena campanya de les Eleccions Europees.
Des de Gent d'Antella ens fem la següent reflexió: pensem que la gent ha votat més amb el cor que amb el cervell. Ens expliquem: la gent de per ací associa el creixement econòmic de les dècades de 1990 i 2000 -en la qual va esclatar la crisi- amb el PP, i en part, raó té. Però aquells que no hem votat PP pensem que teníem dues raons molt importants per no fer-ho: Primer, els temps de les finances de 1990 han passat a la història, i segon, aquells experiments financers van provocar la crisi que ara estem patint a tot el planeta Terra.
Tornem a felicitar el guanyador, però seguim pensant que el futur demana noves solucions que no vindran de solucions, ara podem dir-ho, desastrosses, com les dels anys 1996-2008.
Està clar que ens haurem de posar les piles, com se sol dir, i començar a imaginar-nos un nou futur, que no veiem en les files del PP tal i com ara està.

De majories absolutes indecents

El pròxim diumenge, 7 de juny de 2009, estem convocats per votar els nostres representants al Parlament Europeu. Com tots vostés sabran, Gent d’Antella és una agrupació electoral municipal que no es presenta, però no deixem de tenir la nostra opinió, la qual els la volem fer pública ara i ací.
A hores d’ara, el PP d’Antella així com el PP de València estan fent de les seues imputacions una defensa numantina, que recorda la defensa suïcida de la Batalla de Berlín, quan en el mes d’abril de 1945, més de dos milions de soldats de l’Exèrcit Roig anaven a creuar el riu Óder, a 60 quilòmetres a l’est de Berlín. En aquelles circumstàncies els alts comandaments nazis continuaven a manipular a la població alemanya convidant-los a guanyar la guerra, una guerra que acabaria un parell de setmanes després amb la derrota completa de l’Alemanya Nazi.
Ara és el PP, però fa quinze anys li va tocar al PSOE. ¿Se’n recorden dels casos sonats de la corrupció dins del PSOE? Estem davant una situació pràcticament calcada a la d’ara fa quinze anys, però amb les sigles canviades: PP per PSOE. Polítics davant la Justícia, finançament il.legal, manipulació de les bases, mentides i campanyes de desinformació molt ben orquestrades per confondre i despistar… Amb els resultats que tots, algun dia, coneixerem.
Des de Gent d’Antella, ens preguntem, així ha de ser: "Ara la majoria absoluta pa mi, i em pose les botes, demà pa tu i te les poses tu"?. Nosaltres pensem que les majories absolutes indecents no porten res de bo, perquè sense control, qui governa, pot fer allò que li vinga de gust, com fou el cas del PSOE de Felipe Gonzàlez i ara és el cas del PP de Francisco Camps, Esperanza Aguirre o de la nostra Isabel Primera d’Antella, popularment coneguda com a Marisabel Giménez. Donar-li tot el poder a un grup és nefast per a un poble que es vol lliure. Qui mane farà allò que li vinga en gana.
L’experiència de més de trenta anys de democràcia al nostre país ens diu que allà on mana la majoria absoluta, la corrupció sempre acaba per aparèixer. Entenem per majoria absoluta aquella que, tot recolzant-se en una proporció de vots majoritària, entén que té el dret d’apropiar-se d’aquells que no l’han votat.
Isabel I d’Antella té el 44% sobre el cens electoral, la qual cosa significa que el 56% no l’ha votada. Un altre exemple, Francisco Camps (PP) és President de la Generalitat Valenciana amb el 36% dels vots, són molts, però això ens diu que no l’han votat el 64% dels valencians. Així doncs, el President ha de respectar aquells que no l’han votat, que són la majoria. ¿Està autoritzat un President a fer allò que li vinga en gana? Ho tornem a repetir, manar no és governar. El diccionari ens diu que governar és "dirigir els afers de l’estat"; i que manar és "imposar a algú de fer alguna cosa". La diferència està ben clara.
Si tornem a equivocar-nos i votem qui no s’ho mereix, ho lamentarem. No ens ho diu cap bola de cristal, ens ho diu la més senzilla lògica elemental.
Gent d’Antella pensa que amb una tercera o quarta o quinta opció, la societat guanya en llibertat, en representació, en tolerància, que amb un govern que realment represente el poble per al poble amb el poble eixirem guanyant tots. Els lladres, els corruptes i els malfactors ho tindran més complicat per eixir-se’n amb la seua.
Les pròximes eleccions són un bon dia per començar a canviar la història del nostre país. El futur és una pàgina en blanc que nosaltres hem d’escriure. De nosaltres depen el futur. Hem de triar: o viure amb la corrupció o posar-hi remei tot obrint els governs a la participació del poble. A votar, sense por, per les opcions fins ara minoritàries. Gent d’Antella anima al ciutadà fart de la corrupció en el PSOE (d’abans i ara) i de la del PP d’ara que pense que hi ha un altre camí, el camí que hem obert per a la immensa majoria de la gent d’Antella. El camí que la nostra agrupació ha obert, el camí de donar el dret a participar de les minories i fer desparèixer, per sempre més, les majories absolutes (el diccionari diu d’absolut: "que no comporta cap restricció, limitació o condició; que exclou tota relació".

Elogi a una vida digna

El passat 13 de febrer, va morir, a Sabadell, l’alcalde Antoni Farrés (1945-2009), el qual va exercir el càrrec d’Alcalde del seu poble de Sabadell de manera exemplar al llarg de vint anys.

Gent d’Antella dedica el seu agraïment a un home íntegre que en vida va representar l’exemple a seguir. Ara que és mort, un exemple a recordar.

L’Ètica ha perdut un dels seus fills exemplars.
Descanse en pau.

El PP i la Corrupció

La qüestió que plantejàvem en el nostre anterior escrit té una resposta evident, del finançament il.lícit d’alguns partits polítics, tema al qual pareix que som addictes.
Un finançament que permet negres negocis gràcies a les majories absolutes (ja en parlarem més endavant de les majories absolutes).
Posem el següent exemple: una empresa amiga és sempre contractada, els preus són consensuats abans d’atorgar la concessió –publicada, això sí, pels diversos Diaris Oficials, per donar-li un toc de legalitat i, de pas, calmar les consciències més delicades-, aquestos preus generen uns beneficis fora de la llei. Els beneficis de l’operació després són dividits en percentatges –com demostren les gravacions efectuades pel jutge Baltasar Garzón- entre l’empresa contractada i el polític contractador, amb un sobrant que va a parar al partit polític en qüestió. Que d’on són els diners?, dels pressupostos generals de l’Estat, o siga, d'Hisenda, que som tots.
Aquesta manera d’actuar condemna a mort l’Ètica, tal com va veure Forges el diumenge passat en el diari El País, 8 de febrer de 2009. La qüestió, però, va molt més enllà de l’ètica, perquè tot l’Estat de Dret està fonamentat en la igualtat d’oportunitats, en la llibertat d’actuació, així com en la solidaritat social. Si el partit, qui governa amb majoria absoluta, nega l’ètica en el seu ideari, ¿en quina mena de selva ens clava? L’Estat de Dret salta pels aires. Sense regles de joc, no es pot jugar.
Per cert, els Rajoy-Camps-Aguirre, -com el can Cerver, el monstre de tres caps que vigilava les portes de l’Infern –, hereus i disfrutadors de majories absolutes, amb la seua conducta de negar allò que ès evident, que les empreses Orange Marquet i Special Events, són ben reals, així com l’existència de Francisco Correa o la presència no gens espiritual d’Álvaro Pérez, el bigotes, estan fent-li un fluix favor a la convivència cívica i ciutadana. Amb la seua conducta pretenen negar, ni més ni menys, els fonaments de l’Estat de Dret, que a tots ens protegeix i ens exigeix per igual. Aquesta manera de comportar-se dels dirigents del PP davant els casos de corrupció i finançament il.legal, ens recorden molt, però que moltíssim, a un personatge molt conegut, l’alcaldessa del PP d’Antella. La resposta d'aquells és igualeta a la d'aquesta, calcada. Cosa que ens provoca un dubte: és l’alcaldessa d’Antella qui està en el PP de Rajoy-Camps-Aguirre, o bé Rajoy-Camps-Aguirre són els que estan en el partit de l’alcaldessa?