diumenge, 10 de juliol del 2016

RIU XÚQUER. ÚLTIMA



Pel que fa a la demanda de l’aigua del Xúquer per part del sud del País Valencià, no hem de pensar que és cosa del turisme d'avui (Altea, Benidorm, Vilajoiosa, etc.) La demanda ha estat una constant des del mateix moment del naixement de la Sèquia Reial del Xúquer, en el segle XIII de Jaume I. Així, trobem que el Consell d’Elx sol.licita aigües del Xúquer en les següents dates: en els anys 1.420, 1.528 i 1.568. En l'any 1.628 també ho fa la ciutat d’Alacant. Inclús la ciutat de València demana aigües del Xúquer per a la seua horta sud. Així, trobem un projecte de 1.658 que proposava un transvasament per a dur l’aigua a Quart de Poblet.

Queda clar que el primer gran aprofitament de les aigües del Xúquer el va fer el rei Jaume I, amb la construcció de l’Assut d’Antella, un projecte que hom volia allargar fins al Túria, en el mateix segle XIV, però que no esdevindria una realitat fins la dècada dels anys 70 del segle XX, quan començà a construir-se el Canal Xúquer-Túria, per al qual es va construir el primer pantà de Tous.

Situats en el segle XX, la ciutat d'Elx torna a demanar aigua, aquesta vegada del riu Ebre (l'any 1.905) així com del riu Tajo (en 1.912). Finalment, el sud valencià obtindrà allò que fa segles que demanava en nom del “dèficit hídric” (un concepte trampa, doncs, quanta més aigua arriba, més aigua hom consumeix i per tant, augmenta la demanda), amb el transvassament Xúquer-Vinalopó. 

Per tan sols posar un exemple, reflexionem sobre allò que va ocòrrer l'any 1.861. Aquell any, la Sèquia Reial del Xúquer, a través d'unes negociacions fetes als despatxos de Madrid, va passar a mans privades. En conèixer els fets, tota la comarca de la Ribera Alta es rebel.là, perquè des de 1.239, quan Jaume I manà iniciar la construcció de la gran Sèquia Reial, el cabal d’aigua era regulat per un sequier reial i un administrador civil, els quals protegien els interessos dels regants. Amb la cessió, de 1.861, el propietari passava a ser sequier i administrador alhora. La revolta dels llauradors valencians va tindre èxit. El 1.865, quatre anys més tard,  va ser rebocada la cessió de la Sèquia Reial del Xúquer al senyor Díez Martínez, un andalús que recorria els despatxos de la Cort i el Govern per enriquir-se.(1)

Aquest és un exemple de com mai no s’hauria de convertir un passat millorable en un futur imperfecte.

(1) Font: SEBASTIÀ, E. i PIQUERAS, J.A. Pervivencias feudales y revolución democrática.



dissabte, 9 de juliol del 2016

RIU XÚQUER. SEGONA PART

Un cop l'enginy humà pot dominar el riu Xúquer, al llarg de tot el segle XX, les conseqüències seran notòries. Segons estudi de Masachs Alavedra, V. (1948) en el seu estat natural el riu Xúquer portava un cabal mitjà anual, al seu pas per Sumacàrcer, de 59,7m3/s (amb pics de fins a 61,13 m3/s) Avui, a penes arriba als 3 m3. El Xúquer ha deixat de ser un riu:

 “es uno de los ríos españoles más regulados, por lo que su règimen es completamente artificial.”

La progressiva explotació dels recursos del Xúquer han minvat la seua aportació a la Ribera. Així, dels inicials 1.578 hm3/any previstos en el Pla de Conca, passàrem als 1.441 hm3/any, per acabar, segons un informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de l’any 2003, fet a Tous, amb 1.339,4 hm3/any.

Pel que fa a la deforestació de la zona, hem de reconèixer que açò ve d’antic, des dels temps de la ramaderia prehistòrica (entre el dos mil i el tres mil a.C.), i que va continuar amb les diverses invasions i habitants: romans, musulmans, catalans i aragonesos, una mala gestió del bosc que continua avui, amb nosaltres, els valencians. Una tala del bosc que servia per a tot: des de la construcció de navilis, fins l’energia per moure els molins de sucre de la Safor; tot passant per escalfar les llars i la construcció, així com l’exportació de la fusta. Un bosc que hem perdut i que mai més no tornarem a recobrar, si no canvien molt les coses, perquè avui dia continua la reducció de la coberta vegetal, com si no res. Amb el cremat del juny passat, l'assumpte no s'arregla. La Ribera és cada vegada més seca, més calurosa, més despoblada de vegetació boscosa. I a més, ens imposen les reduccions per regar i el sistema de reg per degoteig. Tot un panorama poc esperançador per a la Ribera del Xúquer. 






divendres, 8 de juliol del 2016

RIU XÚQUER. PRIMERA PART

Amb les primeres dècades del segle XX va començar la transformació del nostre riu Xúquer, la transformació que ens ha portat, en menys de cent anys, on som.

Obra                                                     any de construcció 

Salt de Cortes de Pallás                       1922
Pantà d’Alarcón                                   1950
Pantà d’Embarcaderos                         1953
Pantà de Contreras                               1973
Central nuclear Cofrents                      1984
Segon embassament de Tous                1994

Les primeres transformacions foren fetes per guanyar diners amb l’electricitat, energia que començava a reportar moltíssims dividends, i el riu Xúquer es convertiria en font de capitals importants. Així és com transformaren un riu lliure i indòmit en el canal de reg d’avui dia, amb menys aigua, més pobre, més indigent a cada dia que passa.

La Natura com a recurs econòmic mesurada pel PIB de les escoles d’Economia que tan sols contemplen les xifres de l’exercici comptable de l’any següent. No molt més enllà. Allò que ocòrrega per aturar les aigües, desviar-les, transformar-les, explotar-les o contaminar-les en els cinquanta o cent anys vinents, els importa molt poc perquè ells ja seran morts. Aquest fet empíric és molt difícil de capgirar. Aquesta gent veu l’interés a escala humana. L’escala del riu ni la contemplen ni la comprenen. Heus ací l’aspecte tràgic de tota aquesta història, que no veuen que matant el riu avui, ens matarem just demà.







diumenge, 3 de juliol del 2016

Felicitació, amb algun però, al candidat Rajoy


Donada la nostra alegria pels bons resultats electorals obtinguts el dia 20 de desembre de 2015 per les forces amb les quals ens hi identifiquem i lluitem per un País Valencià més just, no vam felicitar el candidat de la llista més votada, Mariano Rajoy, president i no sé quantes moltes coses més del PP. Una descortesia que ara no repetirem.

A les passades eleccions del dia 26 de juny de 2016, eleccions en les quals Rajoy ha tornat a ser el candidat més votat, però sense arribar a obtindre la majoria absoluta, que li hauria permés governar sense pactar.

Ara bé, si va ser la llista més votada en les eleccions d’ara fa sis mesos, com és que el felicitem de bell nou? Molt senzill. Perquè tot i ser la lllista més votada, es va negar a governar, fet que va ocasionar una segona convocatòria d’eleccions. En aquesta segona, tampoc ha obtingut la tan anhelada majoria absoluta, per tant, ¿serà capaç de formar govern? No ho sabem. Potser, ara, assage de convocar unes terceres eleccions? En tot cas, prometem no oblidar de felicitar-lo de bell nou.

Aprofitem aquesta ocasió per felicitar-lo per la campanya que el seu ministre de l’Interior ha realitzat, amb la inestimable col.laboració del senyor Daniel de Alfonso, amb el seu: “Yo soy español” a Catalunya, i de retruc, a tot l’estat. Impossible de superar.

"Yo soy español"


Dies abans del 26 de juny, dia de les votacions, visquérem l’estrena d’una conversació privada entre el ministre de l’Interior i el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, difosa per capítols durant els dies previs a les eleccions, una sèrie intrigant amb policies, lladres i serenos. De fet, és una de les millors mini-sèries mai no difoses a l’estat espanyol, cent per cent “made in Spain”. Els protagonistes foren el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso Laso, el qual, en un moment de la mini-sèrie, pronuncia la frase clau, la frase que li dóna tot el sentit a l’estrena difosa per tots els mitjans audiovisuals. La frase en qüestió és: “Yo soy español

La qüestió és que aquesta expressió fa molt de temps que té molt d’èxit entre els votants del PP com en els aspirants a desbancar el PP. A tall d’exemple, la nit del triomf electoral (el segon triomf electoral consecutiu en sis mesos), davant de la seu del PP a Madrid, els entusiastes votants no paraven de bramar: “Yo soy español, español, español” així com “Rajoy, español, español, español”.

Insignes doctors, eminències sapientíssimes, seriosos filòsofs així com catedràtics emèrits fa temps que es pregunten, sense haver arribat a cap conclusió satisfactòria, què significa “español”. Què és més espanyol, el teatre de Mèrida o l’Alhambra? Tots els espanyols són igual de catòlics o tots els catòlics són igual d’espanyols? És igual d’espanyol un andalús que un càntabre? Les dones espanyoles són iguals que els mascles espanyols? És igual d’espanyola la marquesa que la seua serventa? I moltes més qüestions que els insignes doctors encara no han respost. De fet, el debat sobre l’espanyolitat no ve d’ara, porta segles instal.lat a l’estat que s’anomena espanyol. Per cert, un debat en el qual la llengua castellana queda exclosa, doncs, molts mil.lions de castellanòfons, en efecte, no són espanyols. Enfrontats a tant de dubte hem acabat perplexos per la naturalitat amb què va pronunciar, el nostre coprotagonista de la sèrie d’espies, lladres i serenos, el senyor Daniel de Alfonso, la seua definició.

Amb aquesta definició de l’esmentat senyor davant del ministre, quan tots dos estaven conversant –una llarga conversa de més de quatre hores- sobre com preparar falses proves i falses acusacions, tot organitzant campanyes difamatòries amb el recolzament dels mitjans de difusió massiva, contra representants de Catalunya, com ara Oriol Junqueras, Francesc Homs, Felip Puig o Artur Mas, durant una conversació gravada pocs dies abans del referèndum del 9 de novembre de 2014. Per aquest motiu, els representants politics catalans exigiren que Daniel de Alfonso declarara davant el Parlament de Catalunya, el dia 23 de juny, a poc menys de 72 hores abans de les votacions. La compareixença del cap de l’OAC no va poder ser més tètrica. Amb posat de menyspreu absolut, no tan sols no va demanar disculpes per les seues paraules, sinó que es va permetre amenaçar el dirigent de Ciudadanos, Albert Rivera, el competidor del PP a les eleccions. Al Parlament, explícitament com implícita, va tornar a defensar la seua frase estelar: “Ministro, yo soy español por encima de todo

Finalitzada la intervenció, la història corregué a trobar-se amb la nit del dia 26 de juny. El resultat de les votacions, a Barcelona, no va poder ser més satisfactori per al PP, que va remuntar, del 11,26% de 2015 a un 13,54% en 2016. Percentatge que li va sostreure al partit Ciudadanos, originari de Barcelona. Haurem de reconèixer, per tant, que la promoció de la conversa de novembre de 2014 durant la campanya de 2016 va tindre els seus rèdits electorals.

Aquest èxit del PP a Barcelona fa que reflexionem sobre la idoneïtat o no de l’estrena de la mini-sèrie, precisament, la setamana anterior a les votacions. Llavors, ens adonem com un conspirador (diga el que diga el cap de l’Oficina Antifrau, aquesta oficina fou creada per combatre el frau, no per promoure’l) amb aquest argument tan senzill, “yo soy español”, justifica tots i cadascun dels seus actes il.legals. Però com hem dit més amunt, ningú no sap què és ser espanyol. Llavors, creix la nostra perplexitat. Segons sembla, “ser español” dota d’autoritat per manipular, mentir, menysprear, ridiculitzar, amenaçar i, fins i tot, acusar amb falsos testimonis la gent. A qualsevol gent. Aquest descobriment ens ha produït un neguit existencial que no sabríem com explicar-los. Si “ser español” et permet cometre actes delictius, llavors ens trobem en un atzucac. En un carreró sense eixida. Perquè si la substància del discurs del cap de l’OAC, Daniel de Alfonso, i el seu interlocutor, al qual no li deixem d’atribuir el seu alt grau d’espanyolitat, manifestada mitjançant la llengua castellana, justifica la seua conducta eficient en nom de la causa final, España (amb ñ) que ho justificaria tot i a tothom, ens trobem d’avant de la següent monstruositat: ser español significa tant estar per sobre de les lleis dels homes com per sobre de les de Déu (no jures en fals ni acuses ningú falsament) La qual cosa significa que no hi ha Justícia que puga imputar-los cap delicte per ser espanyols, puix la seua “espanyolitat” els permete estar per damunt del Bé i del Mal.

El senyor De Alfonso va estar cesat pel Parlament, amb 120 vots a favor i onze en contra de la seua revocació. Precisament, els onze parlamentaris del PP.

divendres, 1 de juliol del 2016

PLE ORDINARI, 29 de juny de 2016

Informació sobre el ple.

Amb l’assistència de l’equip de govern i tres regidors de l’oposició, el ple ordinari va tractar els següents punts de l’ordre del dia:

Una instantània del ple. Fot. Ximo Monleón

  1. Llegides les actes dels passats plens (30 de març i 30 de maig), són aprovades sense cap vot en contra.
  2. La proposta de modificació per posar al dia l’ordenança sobre usos i costums rurals en el terme municipal d’Antella és aprovada sense cap vot en contra.
  3. Dació de comptes de la informació comptable i pressupostària del primer trimestre de 2016.
Segons la legalitat vigent, el govern municipal d’Antella ha d’informar el ple sobre l’estat d’execució del pressupost de 2016 a data de 31 de març de 2016. A l’informe es comparen allò pressupostat i allò executat, o siga, la previsió i l’actuació, amb el següent resultat (en milers d’euros):  


Pla d’ajustament
Pressupost 2016
Desviació
1. Ingressos
941,79
846,24
-10,15%
2. Gastos
922,12
796,62
-13,61%
3. Deute municipal
358,08
391,33
+9,28%
4. Pagament a proveïdors

30 dies
16,23 dies

Les xifres indiquen clarament el bon funcionament de l’ajuntament d’Antella si ho analitzem:

1. Ingressos. El primer apartat ens dóna una desviació negativa, la qual cosa significa que estem estalviant sobre els gastos previstos.
2. Gastos. Estem gastant menys del previst en el pla, la qual cosa també dóna una xifra negativa.
3. Deute. El deute continua disminuint, per la qual cosa la xifra positiva (estalvi) significa que estem menys endeutats.
4. Pagament a proveïdors. En lloc dels 30 dies que la llei permet per a pagar, l’ajuntament està pagant les seues factures dins d’un període de 16,23 dies, que significa que l’ajuntament cumpleix amb les seues obligacions.

Hem de dir que aquestes xifres no serien una realitat si l’equip de govern no cumplira amb la seua paraula de treballar pel bé comú, sense produir cap despesa innecessària. Ben al contrari, en tot moment l’equip de govern vetlla pels interessos de tots i cadascun dels veïns i veïnes del poble d’Antella perquè no augmente el deute de l’ajuntament i els contribuents del futur hagen de pagar la mala gestió. Perquè l'ajuntament d'ara és la solució i no el problema, com venia sent fins ara. 

  1. Mocions presentades pels grups polítics.
·        El Partit Popular presenta una moció per al bon ús dels vehicles públics.
·      Gent d’Antella Unida presenta una moció per recolzar la creació d’una via verda que recòrrega el caixer de la Sèquia Reial del Xúquer per a vianants i ciclistes.

El moment de la votació. Fot. XM
Totes dues mocions són aprovades per unanimitat dels presents.

  1. Informació de l’alcaldia al ple dels:
5.1  Decrets d’alcaldia, i
5.2  Actes de la Junta de govern.

Tots els regidors presents són informats sobre els decrets signats per l’alcadia, així com dels acords presos en les juntes de govern passades.

  1. Despatx extraordinari.
·        El Ple aprova el calendari de les festes locals per a 2017, així com per al curs escolar 2016-2017.
·        El Ple és informat que la línea d’autobusos Franjen, entre Antella i Alzira, reprendrà el seu ús ordinari a partir del mes de setembre.

  1. Precs i preguntes. Precs: L’oposició prega rebre informació sobre els informes aplicats per a la senyalització del casc urbà així com del terme municipal. Fóra de l’ordre del dia, l’oposició recrimina l’alcaldessa que portara una bossa el dia de les votacions. Queda clar que els va desagradar la bossa. 
 Preguntes:

  1. L’oposició pregunta per què no hi ha més inversions a la xarxa d’aigua potable.
  2. També demana saber sobre l’estat de la qüestió de la llar infestada de puces del carrer Sant Cristòfol.
  3. Pregunta per què enguany hi ha dues places de la Dipu te beca.
  4. Finalment, pregunta sobre el calendari de festes d’estiu 2016.
 I sense més temes per tractar es lleva la sessió.