dilluns, 27 de desembre del 2010

JORDI PASCUAL AMB GENT D'ANTELLA

El triatleta d’Antella Jordi Pascual formarà part de la llista electoral de GdA a les properes eleccions de Maig. Un dels millors esportistes que ha donat el nostre poble ha mostrat la seua disposició a col·laborar amb el nostre grup.

Jordi començà a fer triatló l’escola municipal que dirigia Rafa Seguí en els 90 i continuà progressant fins a dia de hui, que competeix en l’èlit del triatló. Serà per a nosaltres un orgull la presència en la nostra llista d’un jove preparat, amb un trajectòria impecable, considerat el millor triatleta valencià en diverses ocasions .

Jordi és un de tants joves preocupats per la situació actual del nostre poble que ha pres la decissió d’ajudar-nos per a millorar el municipi en el que vivim i al que estimem. Gràcies Jordi, de tot cor.





Jordí campió del Triatló de València

http://www.marca.com/2010/09/05/mas_deportes/otros_deportes/1283702888.html

divendres, 24 de desembre del 2010

BON NADAL



Estimats lectors, col·laboradors i seguidors de Gent d’Antella, volem felicitar-vos pel vostre suport i seguiment que feu del nostre diari digital, així com desitjar-vos que passeu unes...

BONES FESTES DE NADAL

I a tot aquell que no haja estat premiat per la loteria de Nadal, li desitgem que li toque alguna participació de la Loteria de Reis.

Per altra banda, volem comentar-vos que, a més de
la sort particular, recordar-vos que
la sort per al municipi d’Antella serà en les properes
eleccions municipals, en les quals entre tots els
veïns i veïnes d’Antella podem fer canviar el futur del nostre poble.
Queda dit

SORT I A PASSAR-HO BÉ

diumenge, 14 de novembre del 2010

In memoriam, Luis García Berlanga


Ahir, dissabte, 13 de novembre de 2010, va faltar el cineasta valencià Luís García Berlanga. Gent d’Antella volem, des d’ací, manifestar la nostra admiració per aquest home universal.


Adiós al cineasta genial
Luis García Berlanga fallece a los 89 años

Berlanga, que nació en Valencia el 12 de junio de 1921 en el seno de una familia burguesa y era nieto de un gobernador de su ciudad e hijo de un diputado de la Unión Republicana (Frente Popular), ha fallecido "de mayor" y "tranquilamente", según un miembro de su familia.

El cineasta y académico fue Premio Príncipe de Asturias en 1986, Premios Nacional de Cinematografía (1981) y la Medalla de Oro de Bellas Artes (1983).

Font: ELPAIS.com


Va haber de participar com a voluntari en la “División Azul” –contingent de tropes que l’Espanya de Franco va enviar a combatre la URSS durant la II Guerra Mundial junt als exèrcits del III Reich d’Adolf Hitler- per salvar de la pena de mort a son pare, condemnat pel règim de terror del General Franco.

La seua obra és àmplia, diversa i riquíssima i servirà per conèixer l’Espanya de la Dictadura de Franco de primera mà, amb els personatges inoblidables de les seues magnífiques pel.lícules com ara: Calabuch, Plácido, El verdugo, La escopeta nacional, La vaquilla, Todos a la cárcel, i tantes altres.

Ací volem destacar una frase d’un dels seus films més populars: ¡Bienvenido, Mister Marshall!, aquella que diu l’alcalde (Pepe Isbert) quan ix al balcó i solta:

Como alcalde vuestro que soy, os debo una explicación y esa explicación que os debo, como alcalde vuestro que soy, os la voy a dar.”

Paraules dites l’any 1953, que per desgràcia, tenen molts bons representants encara avui, no?

divendres, 12 de novembre del 2010

L'ALCALDESSA D'ANTELLA INFORMA.

En el passat plenari extraordinari de l’Ajuntament, l’alcaldessa d’Antella amb els vots favorables del PP local va aprovar enviar un informe al Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana per tal de llevar-li la condició d’Agent Urbanitzador a l’empresa local Montajes la Ribera, S.L., amb els següents arguments:

Que el Polígon Industrial està en vies de solució perquè José Antonio Palasí (Montajes La Ribera) ha reconegut el seu “error”, tapar el barranc del Polígon sense permís. En el seu torn de paraula, l’alcaldessa va exigir que Gent d’Antella demanara disculpes per tot allò que venim dient del polígon industrial. Segons ella, Montajes La Ribera va tapar el barranc sense consultar-li-ho, ho va repetir fins a TRES VEGADES, tot afirmant que ella no sabia res de l’assumpte, que ella ho va saber en el mes de maig de 2009.

Gent d’Antella ha tingut accés a la següent documentació que consta en el Registre General de l’Ajuntament d’Antella, amb número d’eixida 1.101, amb data de 12 de juny de 2007.

M. I. Giménez Candel Alcaldesa-Presidenta en funciones del Ayuntamiento de Antella,

INFORMA:

Que el Ayuntamiento de Antella es promotor del proyecto de Reparcelación Forzosa de la Unidad de Ejecución UEI-1.1 S.A.U. INDUSTRIAL DE ANTELLA.
Que la mercantil Montajes la Ribera S.L. es el agente urbanizador de la unidad de actuación antes referenciada.
Que las obras de encauzamiento del barranco que cruza la unidad de ejecución industrial, se han efectuado al objeto de abrir un vial de acceso al polígono y poder dotar al mismo de la canalización del saneamiento.
Que la cubrición del cauce del barranco, en la zona que venía prevista como descubierta, sobre la misma se ha construido una acera peatonal, al objeto de poder facilitar el tránsito de personas hacia el denominado “Balcón de Antella”, zona de gran interés turístico para la población y para evitar un peligro inminente a la circulación de vehículos y personas por la zona.
Que la sección por donde discurre el barranco cubierto tiene actualmente mayor capacidad de desembalse que la que tenía el barranco antiguo
.
Que no se han realizado cambios bruscos de alineación en la modificación del cauce.
Que el Ayuntamiento de Antella se compromete a efectuar las correspondientes labores y tareas de mantenimiento adecuado de la canalización, así como su limpieza periódica, al objeto de evitar aterramiento, sedimentaciones de sólidos y cualquier obstrucción que afecte al posible desbordamiento de aguas.
De todo lo que informo, a petición de la empresa, para su presentación en la Confederación Hidrográfica del Júcar, en Antella a ocho de junio de 2007.

LA ALCALDESA EN FUNCIONES
-firma-
Fdo. Mª Isabel Giménez Candel”






En aquest document, firmat el 8 de juny de 2007, podem llegir que l’alcaldessa informa que: “la cubrición del cauce del barranco, en la zona que venía prevista como descubierta, sobre la misma se ha construido una acera peatonal,”
Que l’alcaldessa informa que: “la sección por donde discurre el barranco cubierto tiene actualmente mayor capacidad de desembalse que la que tenía el barranco antiguo”
Que l’alcaldessa informa el següent: “Que el Ayuntamiento de Antella se compromete a efectuar las correspondientes labores y tareas de mantenimiento adecuado de la canalización”

Recordem que el 31/03/2005 la Confederació Hidrográfica del Xúquer va denegar el permís per tapar el barranquet que passa pel Polígon amb les paraules següents que figuren en l’expedient:

“(el) Jefe de Àrea de Gestión de Dominio Público Hidráulico informa de la denegación de la autorización para las obras solicitadas en el expediente 2005AP0074 consistentes en cubrición de cauce sin autorización administrativa de este Organismo de cuenca y considerándose además como no autorizable.”

Recordem que, escoltades les parts, el 7 d’abril de 2008, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer denúncia els infractors per un import de 6.010, 13€.

I que el 19 de febrer de 2009 la Confederació Hidrogràfica del Xúquer dictamina la seua Resolució en contra de les parts demandades, i les condemna a pagar la multa imposada, a l’Ajuntament i a l’empresa que havia fet allò que l’alcaldessa li havia manat fer.

Ara, en octubre de 2010, ens diu que ella no sabia res de res i ens exigeix que li demanem disculpes.... Disculpes de què?

Mentre l’Ajuntament estava en un pleit amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, l’alcaldessa d’Antella informava (en juny de 2007) la realitat dels fets, que no és altra que el Polígon Industrial que l’alcaldessa ordenava, incumplia la normativa legal vigent.

De què hem de demanar disculpes Gent d'Antella?

De la nefasta gestió de l’alcaldessa? Per la seua incompetència absoluta? Pel seu despreci per la Llei que el document firmat per ella ratifica?

No, alcaldessa, no demanarem disculpes pels seus errors. Vosté és qui ha de demanar disculpes i no a Gent d’Antella sinó a tot el poble d’Antella.

dijous, 4 de novembre del 2010

Gent d'Antella opina

En l’acta del ple de l’Ajuntament d’Antella del passat dia 28 d’octubre de 2010 figurarà com la nostra “bürgermeister oder führer” (alcalde o guia, en alemany) va exigir al representant de Gent d’Antella que es disculpara per la nostra tasca d’oposició lleial i legal al llarg dels prop de quatre anys que portem a l’Ajuntament, per les nostres gestions respecte del Polígon Industrial.

Al llarg del seu mandat la “bürgermeister” ens ha insultat amb tota mena de paraules que ens neguem a repetir ací. Les paraules ja foren escrites en el seu moment i allí queden per a tot aquell que vulga saber quan, com, per què, i sobretot, qui les va dir.

Al llarg del mandat de la nostra “bürgermeister” el poble ha vist crèixer la divisió entre “els d’Ella” i la resta del poble –que som majoria numèrica. Perquè no ha tingut, ni té ni tindrà, cap mirament en defensar els seus interessos personals i si aquestos passen per dividir el poble, per manipular el poble, ho farà. Recordem que el mes d’octubre passat la plana major del PP local va passar a declarar davant d’una jutge en un judici de faltes, on la plana major del PP estava implicada pels insults que en el blog “Paseando por Antella en bicicleta” de 20minutos es van llançar contra gent molt decent del poble d’Antella. Ho han fet, estan fent-ho i ho faran.

Al llarg del seu mandat ens ha intentat enganyar amb tota mena de trampes: la “bürgermeister” ha regentat un negoci públic en contra la llei; ha ocupat al seu marit en contra la llei. Ara, diuen pel poble, uns constructors aconsellen als veïns d’Antella que encarreguen els seus projectes d’obra al fill de la “führer”, que resulta ser el Regidor d’Urbanisme. Estaríem davant una altra il.legalitat, que el regidor d’urbanisme realitzara projectes d’urbanisme del municipi que ell ha de supervisa i ella hauria de governar.

Al llarg del seu mandat hem comprovat que la “führer” no sap llegir. Per tant, és evident que no s’ha llegit la Constitució Espanyola que va prometre en valencià i va jurar en castellà. Com que no l’ha llegida, no li preocupa ni el més mínim el seu contingut. De fet, la “führer” quan mana pensa que no incumpleix la Constitució perquè, senzillament, no sap què hi diu. Com que no se l’ha llegida, creu que no existeix. Ara bé, Gent d’Antella li recordem cada ple que existeix una Constitució que s’ha de cumplir i també li recordem el principi segons el qual el desconeixement d’una llei no exhimeix el seu cumpliment. Tots estem obligats davant la Llei, les autoritats les primeres. Quan li recordem que vivim en un Estat lliure, ens exigeix disculpes per fer oposició lleial i legal.

Gent d’Antella no manipulem ni tergiversem el nostre discurs en benefici de cap dels membres de l’agrupació, com sí que fa la “führer” en cada ple de l’Ajuntament on ajunta un grapat de bona gent confiada i crèdula a la qual enganya de manera sistemàtica, com vam poder comprovar el passat dia 28 d’octubre. En el ple d’aquell dia el Secretari-Acumulat va reconèixer que les obres del Polígon Industrial començàren oficialment el 3 de maig de 2005 i que les obres haurien d’haver estat acabades el 3 de maig de 2006. O siga, el Polígon porta més de quatre anys paralitzat, com tots sabem. El Polígon Industrial és una gestió totalment personal de la nostra “führer”, que té majoria absoluta des de maig de 2003. Gent d’Antella entràrem a formar part del Consistori en juny de 2007.

Tot açò la nostra “führer” ho sap de sobres millor que ningú, i a pesar de tot, quasi li va faltar dir (li va faltar molt poc) que Gent d’Antella teníem la culpa de la paralització del Polígon Industrial.

Tot pensat per manipular la bona gent que ella ha convertit en súbdits de la seua “cort”, on la “führer” proclama la “seua veritat” i els seus fidels devots van escampant-la pels carrers del poble com els apòstols feien amb els actes i paràboles del Nostre Senyor. Amb una xicoteta diferència, els cristians ho feien en profit de tota la humanitat, els d’Antella ho fan en profit d’una família: Giménez-García/García-Giménez.

Una pregunta: ¿qui hauria de demanar disculpes, aquell que va amb la veritat a la mà i és castigat per dir-la com un delinqüent o aquell que amaga la veritat i és premiat per les seues mentides mentre es comporta com un delinqüent?

dilluns, 18 d’octubre del 2010

FUNCIONARI D’ANTELLA / ALCADESSA D’ANTELLA

L’estiu passat, quan el govern va retallat un 5% el sou als funcionaris la mesura es va fer efectiva immediatament en els salaris de tots els funcionaris de l’Ajuntament d’Antella, com en totes les administracions de l’Estat espanyol. De tots, menys el de l’alcaldessa que a pesar de què cobra per treballar en l’Administració Pública no se l’ha rebaixat.

Cal deixar-ho ben clar: una cosa és guanyar-se la vida com a funcionari en l’Ajuntament d’Antella i una altra de ben diferent és guanyar-se la vida com a Alcaldessa d’Antella. Anem a fer una comparació entre tots dos.

Posem que el funcionari cobrara 2.000 euros al mes, com l’Alcaldessa.


El funcionari si vol trucar a la família s’ha de comprar un telèfon mòbil
i pagar-se la factura, posem: 2.000 -25 euros al mes= 1.975
L’alcaldessa té el telèfon gratis i no li costa un euro de la butxaca
fer totes les trucades. 2.000 +25= 2.025

El funcionari quan va al bar a esmorzar paga del seu sou. Posem 1.975-100= 1.875
L’alcaldessa menja quant vol i s’ho cobra en dietes. 2.025 +100= 2.125

El funcionari es paga la gasolina si ve de fora a treballar. Posem 1.875-200 = 1.675
L’alcaldessa cobra la gasolina més el temps de viatge. 2.125 +200 i el que caiga= 2.325
El funcionari ha de mantintre el cotxe del seu salari. Posem 1.675-120 al mes= 1.555
L’alcaldessa té a la seua disposició tots els vehicles de l’Ajuntament. 2.325+120= 2.445
El funcionari ha de conduir ell.
L’alcaldessa té a la seua disposició funcionaris que li fan de taxista.

El funcionari aparca on pot.
L’alcaldessa té plaça d’aparcament reservada al centre del poble.

El funcionari té descomptat un 5% del seu sou per contribuir
a eixir de la crisi. 1.555-100 al mes= 1.455
L’alcaldessa, per contra, al no descomptar-se’l revaloritza
el seu sou en 5% 2.445 +100= 2.545
El funcionari cobra per treballar 40 hores setmanals.
El funcionari amb el seu treball fa que l’Ajuntament funcione.
El funcionari té un mes de vacances pagades

L’alcaldessa cobra per fer les hores que li dóna la gana.
L’alcaldessa està deixant pates en amunt el nostre Ajuntament.
L’alcaldessa té totes les vacances que vol i quan vol.

El funcionari per cobrar ha de treballar.
L’alcaldessa té assessors que li fan la feina. 2.545 +800 = 3.345
En conclusió: el funcionari es guanya cadascun dels 1.455 euros que cobra. L’alcaldessa malbarata cadascun dels 3.345 euros (alfarrassant per baix) que es cobra dels nostres impostos.

Suposadament cobraven el mateix, però pel cap baix, la diferència entre un i altra és de 1.890 euros al mes a favor de l’Alcaldessa. Ara compredran per què l’actual alcaldessa té molt a perdre, tant com el poble d’Antella a guanyar.

dilluns, 11 d’octubre del 2010

DINAR CELEBRACIÓ 9 D'OCTUBRE




divendres, 24 de setembre del 2010

UN DESASTRE ANUNCIAT

Aquesta vegada anem a demanar-li-ho per favor: “Alcaldessa d'Antella, pare ja, ja n’hi ha prou, de despropòsits a l’entrada del poble”.

A cada cosa nova que fa va augmentant la incongruència. Pretén fer una entrada “moderna” per a un poble rural i d’interior, i ens està deixant una entrada “hortera” a mesura que va donant regna solta al seu desmanegat gust.

Podem recordar el Ple en què nosaltres li férem veure que en l’obra que s’estava executant del S.A.U (entrada al poble) se n’havien entrat en la carretera i M.I.G. ens contestà: “Això no és veritat, ara pujaran el meus tècnics (els tècnics municipals, que no són d’ella, que són de tots) i els informaran”. Aquestos pujaren poc més que per a fer botides, perquè no sabien per on eixir -per a dir la veritat- sense enfadar a “la jefa”. La veritat és que s’havia agafat part de la carretera i comentaren que es rectificaria en obres posteriors. Ara ens trobarem en voreres més estretes, una carretera a dos nivells i ho han tingut que pagar les palmeres que estan sient traslladades a un nou destí. Això només té una definició: malbaratar els nostres diners.

Quan va deixar els cavalls solts del seu gust, en triar la nova font, ¿no va pensar en els seus veïns, que omplin les botelles, poals, etc, per anar al camp?. No és que siga lletja, és que no és funcional, com la resta d’elements que ha anat posant, que no li peguen ni amb cola a un poble com el nostre. (Encara que alguns dels seus es xafen la llengua per a dir-li, molt bé M.I.G., molt bé).

L’entrada del poble, fins ara, servia per a què la gent abans d’anar a treballar quedaren per a fer-se un cafè, veure’s amb la resta de la quadrilla, saber on tocava anar a treballar, parlar amb qui t’interessa, perquè saps que és el moment de trobar-lo... Però amb el seu histriònic gust, està deixant, l’entrada del poble, sense llocs on aparcar, amb unes jardineres (mitjos bidons) per a posar alguna planteta, que després costarà de mantenir, malbaratant els nostres diners. Ale, ale. ¿O es pensa M.I.G. que l’any que ve ja hi haurà ombra?. Puix que sapiga, que els arbres estan secs, com quasi tot el que planta, i li tocarà replantar-los. Ale, més dels nostres diners malbaratats.

No sabem si s’han adonat que desprès de fetes, ja han tingut que repintar les marques vials i reparar i condicionar la “rotondeta de la bassa”. Ala, ala, més diners valenta, que com no t’ixen de la butxaca. “Són gratis” diu l’alcaldessa.

Amb aquesta obra de l’entrada, la del SAU i el polígon industrial, que serà la carta de presentació del nostre poble de cara al foraster, està mostrant ben a les clares la forma que té de gestionar les coses: tot pates amunt, sense acabar, sense concretar, de malgust, desficaciat, com el cervell de la qui mana fer les obres.

Aplegats a aquest punt, sols ens queda sol•licitar-li que pare ja, que ja ha dilapidat prou dels nostres diners en aquesta part del poble, que es dedique a un altre menester, perquè no li cap res més a l’entrada.

Nota final: No feia falta ser “Rappel” per saber com anava a quedar-se la guarderia: l’única de les quatre cases històriques que ha canviat la seua façana, pagada amb diners públics!

diumenge, 19 de setembre del 2010

Homenatge a un home bo.

José Antonio Labordeta (Saragossa, 1935-2010)

Recordem la seua cançó: Ya ves (Tiempo de espera, 1975)






Ya ves, que vamos avanzando, cumpliendo este camino. No lo sé, ya ves.
Ya ves, que vamos recordando, creciendo hacia el ocaso. No lo sé, ya ves.
Ya ves, qué pálidas palabras se pierden en la noche sin hallar solución.
Ya ves, que hemos ido surgiendo de inciertas y duras voces de desesperación.
Recuérdame, como un árbol batido, como un pájaro herido, como un hombre sin más.
Recuérdame, como un verano ido, como un lobo cansino, como un hombre sin más.


Ya ves, que fuimos agrietando los muros mantenidos. No lo sé, ya ves.
Ya ves, que estamos añorando unos niños perdidos. No lo sé, ya ves.
Ya ves, qué voces diferentes se cruzan en el alba buscando la verdad.
Ya ves, que fuimos puente herido, de abrazos detenidos, por ver la libertad.
Recuérdame, como un árbol batido, como un pájaro herido, como un hombre sin más.
Recuérdame, como un verano ido, como un lobo cansino, como un hombre sin más.

dissabte, 11 de setembre del 2010

229 - Zeus i la rabosa

“Admirat Zeus de la intel•ligència i finesa de la Rabosa, li va conferir el regnat sobre els animals. Va voler, no obstant això, saber si al canviar de fortuna havia mudat també d’inclinacions, i trobant-se la nova reina de passeig, el déu va deixar caure un escarabat davant els ulls d’aquella. Llavors, la Rabosa, incapaç de contenir-se, veient l’escarabat com li feia revolts al voltant seu, tot menyspreant les conveniències del seu nou títol intentà atrapar l’escarabat. Indignat Zeus amb la conducta de la Rabosa, la va tornar al seu antic estat”.

Acudim als clàssics, en concret a Esop, per tal de descriure una vegada més a M.I.G., que per més que ho intente, no ens deixarà sense paraules. Afortunadament la nostra llengua i el castellà són riques en continguts i en formes, capaces d’especificar allò més indescriptible, com puga ser l’alcaldessa tirànica d’Antella.

Aquesta “reina”, posada a guardar el cau de gallines, per més que ho intenta, no deixa de ser una mostela incapaç de tenir cura dels seus. Encara que no ens deixa sense paraules, sí que ens deixa bocabadats cada vegada que fa alguna de les seues malifetes. Vegen vostès, si no, la penúltima que està portant a terme.

Amb l’actuació del SAU-r a l’entrada del poble (direcció Gavarda), com ja comentàrem en el seu moment, van agafar més terreny del que devien, envaint la carretera. Ara resulta que per tal de fer una entrada per on puguem circular, s’ha de desfer la vorera contrària, i per tant, han d’arrancar les palmeres, per tal de transplantar-les al passeig del cementiri. ¿Quantes palmeres es podran salvar? Pot ser algunes; altres, tristament, moriran en l’intent. Si parlem de costos, quant ens costarà aquesta obra completament innecessària? També ens diran que és gratuïta, perquè està subvencionada? Segur que ens diran que sí, que ho paga l’empresa per millores. ¿No podrien fer altres tipus de millores? No, per a M.I.G. no, és la seua forma d’actuar: desfer per a tornar a fer, és a dir, malbaratar els nostres diners, sense crear res de nou. La feina del matalasser, fer i desfer.

Amb tota la prepotència del món. Que l’oposició vol vore cap expedient de l’Ajuntament (recordem que deuen ser públics)? hem d’anar al jutjat a denunciar que no ens ho facilita. Que veu el nostre regidor per l’Ajuntament? el tira de la casa del poble. Veí, a més de regidor, i no pot ni entrar a la casa del poble! La prepotència de M.I.G. no coneix límits ni mesura, no sols pretén ser “la reina”, també l’ama i propietària del terme! Recordem que fa uns anys, quan es va aprovar el projecte del PGOU, va tenir la barra de posar-li preu a les propietat privades dient a quin preu havíem de vendre. Haurem d’anar amb peus de plom, no siga que haja anat passant pel notari, registrant-se allò que no és d’ella...

Ja ho va deixar per escrit el clàssic grec Esop fa més de 2.500 anys, la naturalesa o mode de ser de les persones no canvien per canviar de títol.

dimarts, 24 d’agost del 2010

COM ELS CARRANCS

En febrer de 2005, l’alcaldessa M.I.G. va decidir que els municipals d’Antella havien de patrullar en bicicleta per la localitat. Així, perquè sí, perquè li va donar la gana a la senyora. Clar, al poc de temps, ja havia canviat d’opinió, i ho va deixar estar. Però l’ocurrència va durar el suficient per a crear un “blog” on els “roundups” del poble es dedicaven a insultar a tot aquell que no fóra del PP. “Patrullando por Antella en bicicleta” venia a ser el nom d’aquell blog d’infausta memòria (recordem que el fill de M.I.G., Jeremi Juan García Giménez, està imputat pel cas de les calúmnies i falsedats que en aquell blog es van dir mentre va durar).

Ara les coses han canviat. Com que vivim una època de prosperitat sense precedents, com que a la Generalitat Valenciana li sobren els diners i a l’Ajuntament d’Antella també, ara, en agost de 2010, l’alcaldessa M.I.G. ha decidit, així, perquè sí, perquè li dóna la gana, que els vehicles de l’Ajuntament d’Antella a motor, com ara l’antic 4X4 de la policia local, serveix per anar a comprar el pa. O de taxi particular de l’alcaldessa. O de vehicle dels “recaos”.

Quan vivíem el “boom” immobiliari i la Generalitat tenia superàvit (2005), a l’alcaldessa se li antoixava que la policia local estaria més guapa si pedalejava costera amunt, costera avall. Ara que el “boom” ens ha explotat a la cara i no hi ha diners ni per als bombers, a l’alcaldessa se li antoixat que pot anar a comprar el pa amb el vehicle de l’Ajuntament.
Anem de cul, com els carrancs.

dilluns, 16 d’agost del 2010

“Somos el Gobierno más transparente de España y Europa”

O siga, tots els governs d’Europa són corruptes, menys el govern de Francisco Camps, ve a dir l’encara Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana i President del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Francisco Camps i Ortiz (València, 1962). Després de demanar una medalla interplanetària per a la seua persona, ara, Francisco Camps ens amolla aquesta frase per a la Història del Cretinisme i la Infàmia.

Aquesta declaració és la resposta a una sentència del Tribunal Constitucional, de 12 d'agost 2010, que condemna les Corts Valencianes pel seu descarat partidisme i autoritarisme, sentència que recau sobre l’ actual presidenta de les Corts Valencianes, María Milagrosa Martínez Navarro (Córdova, 1958), per ser-ne la màxima autoritat. També involucrada en el cas Gürtel.

Quants governs d’Europa tenen el seu President imputat en un cas de corrupció institucional, com ací Francisco Camps, imputat? A més dels alts càrrecs, com ara Ricardo Costa Climent (Castelló, 1972) Secretari General del PP entre 2007 i 2009, imputat. Víctor Campos Guinot (Castelló, 1960) Vicepresident de la Generalitat Valenciana entre 2004 i 2007, imputat. Rafael Betoret Parreño, Cap de Gabinet de la Conselleria de Turisme, entre 2005 i 2007 i posterior Cap de Protocol de la Diputació de València, imputat.

La frase del President pretén fer-nos creure que la sentència del Tribunal Constitucional sols afecta a les Corts Valencianes, no al Govern Valencià, però la presidenta de les Corts va ser nomenada per Francisco Camps, i Camps és el president del grup majoritari en les Corts!. En altres paraules, “la barbaritat” pretén fer-nos creure que la Generalitat i les Corts són dos realitats distintes. Cara o Creu.

Cara i creu. Tots sabem que cara i creu formen part de la mateixa moneda i el senyor Camps ho sap millor que ningú perquè ell és el President de la Generalitat i ell és el President del Partit Popular de la Comunidad Valenciana, la cara de cement armat i la creu del calvari que ens fà i farà passar a tots els valencians i valencianes de bé.

La carència total de bondat cristiana que demostra dia a dia aquest personatge ens portarà a tots a la ruïna moral. Després de convertir la Generalitat Valenciana en una empresa de negocis per guanyar diners els accionistes del Partit Popular, ens amolla frases cada vegada més cretines. Frases perquè siguen repetides i repetides i repetides i repetides per l’instrument de manipulació massiva del PP de la Comunidad Valenciana, també conegut com a Canal 9. Déu li ho podrà perdonar, però els homes de bé no podrem. Perquè, la declaració feta per Francisco Camps, per a no faltar a la veritat hauria d’haver dit: “Somos el gobierno más corrupto de España y Europa” .

dimarts, 10 d’agost del 2010

SOPAR TERCER ANIVERSARI




El passat dissabte, dia 7 d'agost, Gent d'Antella vam tenir la satisfacció de poder celebrar el nostre tercer aniversari com a Agrupació Electoral del municipi d'Antella amb tots aquells amics nostres i simptatitzants que tingueren el gust de venir a celebrar-ho amb nosaltres. A tots i a totes, moltes gràcies per la vostra col.laboració, alegria i, sobre tot, compromís.
Ací podeu trobar algunes de les imatges de la nit.































































dissabte, 31 de juliol del 2010

QUINA LLÀSTIMA!

Estimats lectors, quina llàstima de poble estan deixant entre els acòlits, els tècnics i la pròpia M.I.G. No ens podem explicar com un municipi d’estes característiques, que ha sigut capdavanter en tota la Vall Farta, en quant a població, a serveis, a infrastructures en els darrers anys, des què M.I.G. està d’alcaldessa estem anant arrere, com els carrancs.

És veritat, no ho podem oblidar, que el punt d’inflexió va ser l’any 1982. Any en què desgraciadament, no sols va ocòrrer el que va ocòrrer, sinó que es va capgirar la tendència alcista de les nostres vides. Per aquelles dates, el poble estava creixent, la taronja tenia bons preus, hi havia un sentiment agradable de què tot anava bé, fins al 20 d’octubre que ens va canviar les vides, els sentiments i els ànims. Llàstima que des d’aquell moment no hi haja hagut cap persona gestionant, tant a nivell autonòmic com local, per a saber previndre el que ens venia i fer les coses amb vistes de futur.

En aquestos moments, ens tornem a trobar en un altre punt d’inflexió, en aquest cas econòmic. Quan més crisi hi ha, resulta que és quan més diners han aplegat al municipi. No hi ha hagut cap alcalde que haja pogut disposar de tants diners com l’actual, a pesar de la crisi. M.I.G. ha disposat de mes de 500.000 € per a fer obres del fons “Zapatero” i del fons “Camps” i en què s’han quedat? Tant sols han contractat a unes poques persones durant curts períodes de temps, cosa que no ha servit ni per a pal•liar la situació d’atur del municipi, i en quant a les obres realitzades, puix podem comprovar la seua utilitat i eficàcia...

Ja ho hem comentat en altres escrits, l’eixida cap al molí és desastrosa, amb unes voreres sense sentit, un mobiliari anacrònic i molt car i uns arbres, noguers americans, com si els del terrenys no foren bons. Un poliesportiu oblidat, uns jardins que per a M.I.G. ni existeixen. Una entrada al poble, que cada vegada va complicant-se més, i encara no està finalitzada. Quan acaben de fer l’embut que estan fent i la jardinera, ja veurem per on entrem al poble! L’han rematat, i mai millor dit, rematat amb una menuda rodona que donarà molt que parlar. De veres que no es pot tenir pitjor gust, una bassa amb una amalgama de materials que no hi ha per on agafar-la. Si volien que es pareguera a un portell de l’Assut, l’han errat perquè pareix tot el contrari. Pareix que la platja estigués per on estaven les antigues eres. I per re-rematar-la, han posat unes llums intermitents, suposem que per no estampar-nos per la nit, perquè està tot molt fosc -normal, tal com fan les coses-, que li donen un aspecte que no sabem si d’una nau estel•lar o una stargate (porta a les estrelles). En tot cas, res de bonica i funcional, que li done categoria al municipi.

També estan finalitzant el que serà el segon intent de guarderia. Aquesta vegada tenint i tot la casa, malbaratant més de 135.000 €. No podem dir res de com està per dins, però per fora s’han carregat el conjunt de les antigues quatre cases dels mestres. Un conjunt que deurien haver obligat a conservar siguen qui siguen els següents propietaris, pel fet de ser un conjunt arquitectònic, si no de gran valor, sí de certa singularitat. Ara també la remataran, amb finestres d’alumini, una porteta de res, i amb una pintura estrident que acabarà de desfer l’harmonia del conjunt de cases.

És veritat, que tota la culpa no és de M.I.G., alguna cosa tindran a dir els tècnics, i, en aquest cas, també el regidor d’Urbanisme, no?. Ací podem veure les circumstàncies i casualitats de la vida. Tant l’Arquitecte, l’Aparellador, com el regidor d’Urbanisme, que també té els estudis d’arquitectura, tots tres, encara que de diferents edats, degueren perdre’s les classes el dia que s’explicava la part teòrica de com les obres deuen estar en consonància i integrades en l’entorn, perquè no n’han fet ni una com toca. Hem de dir-los que cap d’ells, hui en dia, han arribat a ser un Calatrava per a poder fer obres arquitectòniques que trenquen l’entorn, perquè si foren boniques tindríem poc a dir, però deixar-nos per a la posteritat el que estant deixant-nos, més valdria que no feren res.

Llàstima d’estudis desaprofitats! Ja se sap que el pitjor no és no saber, sinó no voler aprendre. Per altra banda, ja ho comentava un gran escriptor que “poderoso caballero es don dinero”, encara que també el coneixement popular té coses a dir, com allò de: “dona’m pa i digues-me boig”. En aquest Ajuntament s’ensenyen prompte a fer allò que M.I.G. vol i a parar la mà a finals de mes.

Ara, quan deixen d’arribar diners, ens preguntem què farà M.I.G. per a pal•liar aquesta situació. Voldríem saber en què està pensant per endeutar-nos. Celebrant actes com els de la “Carta Pobla”, com si no hi hagueren altres motius? Pintar de nou l’Ajuntament quan encara estava fresca l’anterior? Penjar més banderetes?, quan ni ajuda als Moros i Cristians i per a festes en penja sols unes quantes? A més ha deixat sense subvenció a la Penya Piragüista Antella, que no ha pogut celebrar la seua competició per falta de compromís de l’Ajuntament, cosa que mai no havia passat en Democràcia. En assessors i advocats, que no li guanyen cap pleit? Seguirà eixugant les arques municipals de cara les eleccions del 2011 i, en aquest cas, sí que tenim clar que ho farà, i tots els veïns i veïnes li haurem de pagar els seus capritxos i excessos. Però hem de fer-li saber que ens ix molt cara, per als resultats que obtinguem com a poble.

En breu, ens tornarem a trobar en un altre punt d’inflexió de cara a les properes eleccions, i aquestes situacions si bé són incertes, són bons moments per a triar i capgirar les tendències. Aleshores, quan apleguen eixos moments, esperem que el poble no tinga d’estar altres quatre anys queixant-se i clamant al cel: Quina llàstima de govern, senyor, quina llàstima!

dimarts, 27 de juliol del 2010

GdA no participa en els actes de commemoració de l'aniversari de la carta pobla.

El grup electoral Gent d’Antella, en relació al actes previstos amb la commemoració de l’aniversari de la Carta Pobla, així com al Ple que es celebrarà dijous proper dia 22 de juliol, vol excusar-ne la seua absència a tots els actes pels motius següents:

a) Donat el tracte que reben els regidors, tant de Gent d’Antella com la resta de l’oposició, de menyspreu i total falta de respecte, tant en els Plens, en els actes oficials, com en la resta de la vida quotidiana, no podent en cap moment acceptar-ho.

b) Pel que fa al Ple, els punts a tractar, en cap moment són tant urgents ni importants, com per a celebrar-ho extraordinàriament i urgentment.

- El tema de les obres està massa parlat. En cap moment ens en fan partíceps i es tracta de fets consumats, perquè les obres ja estan fetes i ara el que es vol, es aprovar-les per a pagar els deutes.

- En quant a la bandera, es tracta d’una mena de “xarlotada”, tot basant-se en una enquesta de 106 persones, que no feia cap falta.

- En quant al càrrec honorífic, que no existeix en quasi cap altre municipi, fins i tot si són municipis amb molta mes població i història, creiem que no toca passar-li el testimoni a la filla de l’actual cronista oficial.

c) Per a finalitzar, en relació a la processó cívica, creiem que han utilitzat les dos pitjors paraules per a definir el que seria una mena de desfilada civil. Pot ser per la idea de donar-li les connotacions que per a nosaltres estan fora de lloc. La paraula “Processó” té unes connotacions que no són les que deurien buscar-se, i pel que fa a “cívica”la trobem totalment fora de lloc, sobretot eixint d’una persona amb el càrrec d’alcaldessa que es deu a tot el poble i els seus habitants, i que es comporta de la manera que tots sabem.

divendres, 11 de juny del 2010























El poble valencià, des de la derrota de les tropes aliades a Almansa, allà pel 1707, durant la Guerra de Successió, estem acostumats a patir derrota darrere derrota. L’última, la fusió donada a conèixer el passat dia 10 de juny de 2010. Aquest dia quedarà en la història dels valencians, com aquell 25 d’abril de 1707. Aquesta vegada no hi ha hagut morts, ni sang vessada, però la derrota és completa i total: els valencians ens quedem sense recursos financers nostres.

Una altra vegada la política de la genuflexió i d’apuntar a la diana equivocada ens ha dut a què el tir ens isca pel... cul! Açò, i tot allò que encara ens queda per patir, ens passa per posar al front de la nostra política a gent que sols els interessa el seu negociet, el seu “patiet valencià”. Així, sense alçada de mires, i sempre equivocant el tir, sempre, sempre, el tir ens eixirà per la culata. Entre tant, com sempre, el nostre encara Molt Honorable ens unfla a mitges veritats, que són autèntiques mentides.

Ja sabem que “donde NO manda patrón, manda marinero” o siga, que on no hi ha cap, tot són cues. Així, podem entendre que no sols el País Valencià es queda sense recursos financers propis, malbaratats per dirigents que estan més preocupats de defensar-se de la seua pròpia corrupció que no de salvaguardar els interessos col.lectius dels valencians, i així arribem a la “política” –per dir-li d’alguna forma- de malgastadors ineficaços que controla el nostre ajuntament. On no hi ha cap, tot són cues.

Repassem què diu el diari “El Mundo” del divendres 11 de juny de 2010, sobre la notícia:

“Estoy segura de que los analistas económicos y los dirigentes políticos son capaces de elaborar un completo argumentario para justificar la tozuda realidad: en menos de un mes la Comunidad Valenciana ha pasado de tener un sistema financiero liderado por las tercera y cuarta cajas españolas a una situación que, como mínimo, cabe calificar de inquietante.”

Amparo Tórtola

“La Comunidad Valenciana que tenía un peso importante en el sector financiero, con la tercera y cuarta cajas de ahorro españolas, se ha quedado en quince días sin ninguna. Pueden explicarlo cómo y cuánto quieran, dar los argumentos más peregrinos, intentar engañarnos, pero la realidad es que sus servicios centrales y el aparato económico y burocrático que comporta, desaparece de nuestra tierra. Ya no hay cajas valencianas. En un estado federal como el español, las cajas han cumplido el papel de bancos regionales y la Comunidad Valenciana se queda sin ellos. Es como si una nación se queda sin su banco central, como si España perdiera el Banco de España, porque lo absorbiera el Banco Central Europeo. La notícia puede ser buena para el sistema financiero nacional, pero es un fracaso colectivo de los valencianos.”

Benigno Camañas

El mateix diari aportava les declaracions dels partits de l’oposició –subratllem, oposició- valenciana:

“El diputado autonómico de Esquerra Unida (EUPV), Lluís Torró, opinó ayer que la posible fusión entre Bancaja y Caja Madrid “deja el sector financiero valenciano definitivamente muerto.”

Morera (portavoz de Compromís en las Cortes Valencianas) denunció que esta alianza cumpliría el “pacto” entre José Luís Rodríguez Zapatero y Mariano Rajoy, que “se han repartido” las dos principales cajas valencianas, quedando la CAM en manos del PSOE y Bancaja en las del Partido Popular.”

Canal 9 segur que ens ven la notícia de la fusió de les Ex-caixes valencianes amb altres entitats com el més grandiós dels èxits de la magnífica política interplanetària quasi Universal dels nostres excelsos timoners consagrats per la gràcia divina! ... del desastre, afegirem nosaltres.

Per cert, Canal 9 ens recorda un senyor acumulat per ací....

dijous, 27 de maig del 2010

I ARA QUÈ?

Portem anys repetint un discurs que s'ha acomplit, molt a pesar nostre. Com el profeta que anuncia allò que va a passar i veu, en el pitjor dels seus malsomnis, acomplir-se la profecia que ell, el profeta, mai no hauria volgut veure acomplida.
Portem anys repetint que un sistema social no pot funcionar a base d'arraconar els seus millors homes i dones (ací tenim el cas del Jutge Baltasar Garzón que ha hagut d'anar-se'n a La Haya, Holanda, per la "cacera" organitzada per Federico Trillo i els seus "fontaners" del PP) per posar en càrrecs d'alta responsabilitat els més incompetents. Portem molts anys repetint que un sistema polític basat en llistes electorals tancades i confeccionades pel partit, en les quals l'elector es limita a votar la llista completa, ocasiona que acaben ocupant càrrecs de màxima responsabilitat gent d'obediència exclusiva al partit i no a la societat.
Els últims anys, a més més, els hem viscut com a "nous rics", de manera inconscient, com qui pensa que els diners cauen del cel. I no, la riquesa no és com la pluja. Són pobles rics aquells que treballen i en saben traure profit, del seu treball; que saben com estalviar els profits obtinguts i posen els seus esforços en renovar-los. Un exemple de nou ric és el President de la Diputació de València i Alcalde de Xàtiva, qui es va gastar 528.000 euros en un concert, en juny de 2007, a Xàtiva. Raimon, per actuar al seu poble, Xàtiva, va haver de pagar-se l'auditori municipal!
Han passat els anys del crèdit fàcil, de les hipoteques barates, de les promeses d'inversió productives d'un dia per a l'altre, de les inversions multimilionàries en projectes fantasiosos, ... Com a conseqüència de tots els desficacis dels últims anys, tota Espanya té un deute -entre públic i privat- de 4 BILIONS d'euros, entre els quals podem comptar els 700.000 habitatges construïts que ara no es poden vendre, bona part d'ells al País Valencià. Si volem fer-nos una idea del volum del deute, multipliquem 4 bilions d'euros per 166,386 pessetes i, si la xifra no ens ha marejat, provem de llegir-la en veu alta.
Portem anys avisant que açò que ara ens està passant ens podia passar, i ho tornem a repetir: no volíem que passara i per això ens vam assecar la gola de tant de repetir-ho en les passades eleccions, per avisar del perill de votar PSOE o PP.
Espanya, el País Valencià i Antella no poden continuar amb un sistema que ens aboca al desastre anunciat. Ja són moltes les veus que reclamen la dimissió de José Luís Rodríguez Zapatero, per no veure la crisi; així com la dimissió de Francisco Camps, qui ens ha portat als valencians i valencianes a ser els més perjudicats per la crisi, a més de convertir la nostra Comunitat en la cova dels pirates de la trama "Gürtel". Aquestes veus també comencen a reclamar un canvi del sistema electoral, que obliga als valencians a triar entre "guatemala" i "guatepeor", amb la restricció del 5% per als partits minoritaris que mai ho deixaran de ser per culpa del 5%, llei electoral acordada, entre altres, pels senyors Joan Lerma i Rafael Blasco (aquest senyor ha passat de ser la mà dreta del primer a seure darrere de Francisco Camps), d'infausta memòria per als demòcrates valencians.
La realitat és molt cabuda i per moltes mentides i propaganda que amolle el PP a Canal 9, la realitat és la que és.
Fa molt de temps que avisàvem que açò podria passar. Ja està passant. Ara, diuen que cal canviar el Tribunal Constitucional, que cal fusionar les Caixes d'Estalvi, que cal canviar la Llei Electoral, que seria bo anticipar les Eleccions, que cal rebaixar el sou dels treballadors, que han de congelar les Pensions, ... Ara ho diu molta gent, però la papereta que ens han deixat els dos partits que ens governen, als valencians, el PSOE a Madrid i el PP a València, serà molt difícil d'arreglar. I del PSOE com del PP, ara per ara, no podem esperar res de bo.
Açò els valencians ho sabem, i patim, per partida doble.
Molt ens enganyaríem -una vegada més- si pensàrem que demà tot s'arreglarà en no votar el senyor Rodríguez Zapatero i en votar el senyor Mariano Rajoy, a Madrid. Perquè ací, a València, fa molts anys que ens mana el PP de Mariano Rajoy i sabem com se les gasten, els del PP, que està resultant ser el Partit de la Corrupció, amb un President de la Generalitat que està més enllà que ací quan, per exemple, demana públicament que li donen una medalla "interplanetària" (?) perquè va a ser jutjat pel Tribunal Superior de Justícia!
Vista la realitat del País, resulta inclús lògic açò que ens passa a Antella, on un grup manat per una malparlada maleducada ens desgoverna a tots. Si els de "dalt" al.lucinen amb naus marcianes, què podem esperar dels de "baix"?
Ho tornem a repetir amb veu de profeta: si pensem que en canviar el PSOE pel PP a Madrid, i el PP pel PSOE a València ho arreglarà tot, és que no hem comprés res.

dimecres, 3 de març del 2010

Presentació del número 3 de la Revista Llavor


El passat divendres, 26 de febrer, al Bar La Plaça, Gent d’Antella va presentar el tercer número de la nostra revista “Llavor. La veu de Gent d’Antella”. La convocatòria va ser un èxit. Des d’ací volem agrair a tots els assistents la seua col.laboració.



A l’acte intervingueren Joan Conejero, que va fer la presentació de la publicació, i Gustavo Montagudo, el qual va fer un resum de les seues actuacions al llarg dels anys que portem treballant des de l’Ajuntament per tot el poble d’Antella.

La nota desagradable de la nit, com no podia ser d’una altra manera, la va provocar l’alcaldessa, qui una vegada més, va demostrar la seua carència democràtica en no voler publicar el ban municipal que li havíem portat per a convocar l'acte. Ací el tenen,

Ban Municipal: El grup municipal GENT D’ANTELLA convida a tot el poble a la presentació del número 3 de la Revista Llavor, en el Bar La Plaça, divendres, 26 de febrer, a les 9:30 de la nit.

(Portat a l’Ajuntament el dijous, 25/02/10, a les 13:30 del matí)

Poden aquestes poques paraules infondre a l’ànima d’algú alguna malícia o temor? A l'alcaldessa d'Antella sí, que ens ha tornat a negar un servei públic, el ban municipal, que paguem entre tots els veïns i veïnes del poble.

Per cert, cadascú es va pagar els seus 8€ que costava el sopar.