dilluns, 24 de novembre del 2014

VI. LES FINANCES VALENCIANES A MANS DEL PPCV




             Per comprendre la magnitud de la tragèdia que ha representat la gestió de les finances valencianes a mans del PPCV haurem de fer memòria d’allò que va arribar a significar Bancaixa, l’entitat bancària més important que mai no havíem tingut els valencians. L'entitat que els polítics del PPCV van fusionar amb Caja Madrid per formar BANKIA.

            A l’acabar el segle XX, Bancaixa comptava amb 800 oficines, 600 de les quals al País Valencià. L’any 2001 Bancaixa arribà a ser l’entitat financera més important del País Valencià, la quarta caixa d’estalvis de l’estat espanyol i el nucli d’un grup empresarial considerat pel volum total d’actius com el seté grup financer espanyol, gràcies a una cartera superior als dos milions de clients, amb més de 4.500 empleats.

            BANKIA, amb Rodrigo Rato (PP) al capdavant, va decidir cotitzar en borsa per captar capital, perquè tant Bancaixa com Caja Madrid estaven carregades d’actius tòxics, expressió que significa que entre les dues entitats sumaven un total de 139 milions de metres quadrats en actius immobiliàris que no podien vendre. A més a més, BANKIA estimava la seua valoriació en borsa en 12.000 milions d’euros. En realitat BANKIA tan sols valia 2.000 milions. El dia 7 de maig de 2012 la realitat dels números es va imposar i BANKIA hagué de ser intervinguda pel Govern d’Espanya.


Rodrigo Rato

            Com ens afectà la creació de BANKIA als valencians? El dia 9 de juny de 2012 el govern espanyol acceptà el rescat bancari per part del Banc Central Europeu. El 23 d’octubre de 2013 es donà per acabada l’operació de reestructuració bancària, amb els resultats següents. Dels 40.000 milions d’euros aportats pel Banc Central Europeu, 32.173 milions d’euros van ser per a entitats financeres amb seu a València. 22.424 milions d’euros per a Bankia; 5.249 milions per a la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM); i 4.500 milions per al Banc de València. La resta dels diners del rescat, 8.000 milions d’euros, van anar a Catalunya Caixa i Novagalicia.

    El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) que gestiona els processos de reestructuració d'entitats de crèdit, ha reconegut que BANKIA ha sigut l’entitat que més recursos públics ha consumit, 22.424 milions d’euros, el 61% dels quals (13.641 milions d’euros) s’han perdut. Així mateix, el Banc de València va ser la primera entitat en pèrdues, amb el 100% dels quasi 5.500 milions finals de fons públics injectats.

  
Rodrigo Rato entre José Luís Olivas i Francisco Camps
        Ara bé, contra les estimacions fetes pel FROB, que calcula en 36.197 milions d’euros les pèrdues per deteriorament d’actius, la Comissió Europea apuja la xifra fins a 43.479 milions d’euros. Perquè segons els càlculs fets a Brussel.les, BANKIA presenta unes pèrdues de 18.302 milions d’euros, o siga, 4.661 milions d’euros més que els reconeguts pel FROB (recordem que són 13.641 milions d’euros).

            Per acabar, hem de dir que les xifres aportades pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i altres organismes depenents de l’estat espanyol no són definitives. Les xifres definitives les sabrem l’any 2021, quan sabrem el resultat final de l’estafa de destrucció massiva de capitals. L’any 2021, quan finalitze l’Esquema de Protecció d’Actius (EPA) que és l’aval atorgat pel FROB a les entitats bancàries amb problemes de solvència, coneixerem el balanç definitiu de les pèrdues. Mentrestant, l’actual ministre d’Economia i Competitivitat, Luis De Guindos, en el mes de febrer de 2014 va declarar que les xifres de 2021 tindran una “desviació significativa” de les reconegudes l’any 2012. Ell sabrà per què. 

            Haurem de reconèixer que les entitats financeres valencianes han estat enfonsades a mans de polítics del PPCV que proclamen, dia sí i dia també, la seua valencianidad, que consisteix en voler ser la “tercera capital española” abans que la capital dels valencians. I així ens va. 

 
 

dilluns, 17 de novembre del 2014

V. AEROPORT SENSE AVIONS DE CASTELLÓ (ASAC)


Un exemple més de la catastròfica gestió que dels diners de tots els valencians fan els senyors del PP ens el proporciona l’Aeroport Sense Avions de Castelló (ASAC) Un projecte decisió personalíssima del president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, el qual va inaugurar l'ASAC a última hora de l'últim dia de la campanya electoral de les eleccions de 2011. Aquell dia, davant de les càmeres, li va preguntar a la seua néta:

-Te gusta el aeropuerto del abuelo?

Des de la seua inauguració, cap avió hi ha aterrat o enlairat. I tot sembla indicar que la néta de Carlos Fabra encara tardarà en veure cap avió per les pistes de "l'aeropuerto del abuelo".


Francisco Camps i Carlos Fabra malbaratant els nostres diners
L’Aeroport de Castelló-Costa Azahar és gestionat per la societat pública AEROCAS (Aeroport de Castelló). La inversió total de la construcció puja més de 150 MILIONS D’EUROS. Una inversió que no para d’incrementar-se cada any que passa, perquè l’ASAC té un pressupost de manteniment anual MILIONARI. L’últim exercici conegut, el de 2013, apujava a la xifra de 17.093.100 EUROS. L’any 2013 l’empresa Aerocas encarregada de gestionar l’ASAC presentava un dèficit patrimonial de 61.400.000 €. 

El pressupost previst per a l'any 2015 és de 12.000.000 EUROS. Dotze milions que haurem de sumar als 24 MILIONS I MIG D'EUROS que la Generalitat ha pagat a l'empresa canadenca SNC-Lavalin perquè gestione l'ASAC els pròxims 9 anys (entre 2015 i 2023).
   
L’Aeroport Sense Avions de Castelló (A SAC) s’ha convertit en el símbol internacional més conegut del balafiament dels diners públics fet pels polítics del PPCV. L’ASAC ha estat notícia arreu del món. Per exemple, al diari The New York Times del 18 de juliol de 2012, el periodista Raphael Minder escrivia un article titulat «In Spain, a Symbol of Ruin at an Airport to Nowhere». El títol de l’article ho diu tot: “A Espanya, un símbol de la ruïna, un aeroport que no va enlloc” O l’article de Mark Hermann «Only Plane at Ghost Airport on Politician’s Head» (que ve a dir que l'únic avió de l'aeroport fantasma està en el cap dels polítics) publicat pel Pacific Standard, el 20 de juliol de 2012. També l’article de Fiona Govan «Spanish 'Ghost' Airport's Unused Runway to Be Dug Up», publicat pel The Daily Telegraph, el 15 de febrer de 2012. Entre altres molts més articles que ací no podríem citar, quasi tants articles com casos de corrupció protagonitzats pels politics del PP, que donen per escriure una enciclòpèdia de com els valencians som atropellats per cerca-raons sense cap mena de consideració ètica, religiosa o moral.


Com hem arribat a consentir que aquesta gent malbarate els nostres diners d’aquesta forma?


dilluns, 10 de novembre del 2014

IV. ALGUNS CASOS DE CORRUPCIÓ AL PAÍS VALENCIÀ

Ací exposarem alguns dels casos més coneguts de la corrupció que els membres del PPCV han protagonitzat. No estan tots, però són tots els que estan.

EL CAS BRUGAL 

            El Cas Brugal (Brugal és un acròstic de "Basuras RUrales Gestión ALicante") investiga delictes de suborn, extorsió i tràfic d'influències en l'adjudicació de contractes públics en concursos de gestió dels serveis de recollida d'escombraries en diverses localitats governades pel Partit Popular en les comarques del sud del País Valencià. Com en altres operacions policials, el nom de l'operació "Brugal" guarda connexió amb els fets sobre els quals s'indaga -en aquest cas, la gestió de la recollida i emmagatzematge d'escombraries en municipis valencians amb majories o governs del PP.
            La investigació va començar l’any 2006 i durant el mes de maig del 2007 es van practicar les primeres detencions. Tres de les quals van acabar en condemnes de presó. El juliol de 2010 es va reprendre el cas amb nous implicats.



Una banda sonora digna per a tant d'indigne

EL CAS COOPERACIÓ

            El cas Cooperació, més conegut pel nom del seu protagonista principal, Rafael Blasco, és un cas de corrupció encara pendent de sentència definitiva, que investiga el presumpte desviament de 6 MILIONS D'EUROS dels fons públics de la Generalitat Valenciana. Diners que havien de destinar-se a la cooperació internacional, per això el nom. En el cas "Cooperació / Rafael Blasco" s'estan investigant els presumptes delictes de malversació de cabals públics, frau de subvenció, blanqueig de capitals, suborn i falsedat documental. Tot un exemple de com gestiona el PP els diners de la Generalitat Valenciana.

EL CAS EMARSA

            El cas Emarsa investiga un cas de presumpta corrupció política dels encarregats del PPCV en la gestió de l' “Empresa Metropolitana de Aguas Residuales de Valencia S.A.” (EMARSA). Una investigació sobre un frau de més de 25 MILIONS D'EUROS.

            Hi ha 31 persones imputades, entre les quals destaca l’alcalde de Manises, Enrique Crespo (PP) exvicepresident 2n de la Diputació de València, diputat provincial i president de l'Entidad Metropolitana de Servicios Hidráulicos (Emshi), entitat que posseïa el 100% de les accions d'Emarsa. A hores d’ara, el procés es troba en fase d'instrucció i és investigat pel titular del Jutjat d'Instrucció número 15 de València.

dilluns, 3 de novembre del 2014

III. EL CAS GÜRTEL I EL SOPAR "GRATIS"


            Recordem que el cas Gürtel es va fer públic el mes de febrer de 2009. Gürtel és el nom amb el qual el jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, va batejar l’operació judicial amb la finalitat d'investigar la xarxa de corrupció vinculada a la direcció nacional del Partit Popular, en l'època de José María Aznar. Com tots sabem, per ara l'únic condemnat del cas és el jutge Baltasar Garzón.



            La trama Gürtel era encapçalada per l'empresari Francisco Correa (Gürtel significa "corretja" en almenany) i dos dels seus homes de confiança, Pablo Crespo i Antoine Sánchez, que haurien establert un conglomerat de negocis per nodrir-se de fons d'entitats públiques, en particular d'alguns ajuntaments i comunitats autònomes, com ara la valenciana. La finalitat de la trama Gürtel, segons les investigacions demostren dia a dia, era d'obtenir beneficis utilitzant com a norma comuna i freqüent les donacions i suborns a funcionaris i autoritats públiques.


Posarem tan sols un exemple. Durant la campanya municipal de l’any 2007, a un poblet de la Ribera Alta, hi va acudir una cantant de moda que costava molts euros. A més a més, pagaren el sopar a tot el poble. Tot gratis. D’on van eixir tots aquells euros per pagar la cantant de moda i pagar el soparot? Dels impostos de tots. Amb els diners de tots compraven els vots per guanyar les eleccions. Guanyades les eleccions continuaven a enriquir-se a costa dels impostos de tots per seguir comprant vots. El robatori perfecte. De tant de desviar fons públics, la Hisenda pública –que no les butxaques dels delinqüents- va fer fallida. I ara ve el bo i millor del cas. Com que ja no quedaven diners a la caixa per seguir robant, obligaren a tots els ciutadans estafats a pagar el deute dels estafadors. Els estafats –TOTS- acabàrem per pagar les malifetes d’aquells que ens havien conduït a la misèria.

            ¿Havíem dit que el sopar era tot gratis?

"VALENCIANO", SINÒNIM DE CORRUPTE

            A les darreries de l’any 2013 les notícies sobre els membres del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (Francisco Camps, Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana; Vicent Rambla, conseller de Presidència; Víctor Campos, vice-president; Ricardo Costa, secretari general del PPCV; Milagrosa Martínez, presidenta de les Corts Valencianes; Manuel Cervera, conseller de Sanitat; Alicia de Miguel, consellera de Benestar Social; David Serra, vicesecretari d’organització del PPCV; Angélica Such, consellera de Turisme; Luís Rosado, conseller de Sanitat; Rafael Blasco, conseller en diversos governs del PSOE i del PPCV, Carlos Fabra, totpoderós president de la Diputació de Castelló; Yolanda Garcia, tresorera del PPCV; Luís Díaz Alperi i Sonia Castedo, alcaldes d’Alacant; i una llarga llista de càrrecs i membres del PP) que han estat imputats (amb algunes condemnes en ferm) per diversos i variats delictes havien deixat de sorprendre’ns, als valencians. De tants que en són, els valencians ens hi hem acostumat als corruptes com al cel ras de l’estiu. 
 
Alguns del imputats per corrupció en el PP a les Corts Valencianes: Pedro Hernández Mateo (1), Luis Díaz Alperi (2), Yolanda García (3), Milagrosa Martínez (4), Rafael Blasco (5), Alicia de Miguel (6), Vicente Rambla (7), Ricardo Costa (8) i David Serra (9) Fotografia de CARLES FRANCESC (font: El País, març de 2014)
            Les informacions sobre la corrupció política a l’estat espanyol majoritàriament van lligades amb el gentilici “valencià” pel fet que la majoria de les informacions són escampades per mitjans amb seu a Madrid (TVE, La Sexta, Cuatro, etc.) Així, “los valencianos” hem esdevingut els corruptes per antonomàsia i la terra dels valencians, la terra de la Corrupció, amb majúscula. Les notícies sobre els polítics corruptes del PPCV i els seus necessaris col.laboradors, amb tota justícia, ens agrade o no, han corromput la imatge del poble valencià.
            El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) que els valencians i valencianes han votat de forma massiva al llarg de les últimes dècades, des de 1995 ençà, ens ha portat al cul-de-sac on som, vint anys després. Tant és així que podem afirmar, sense caure en el risc de la demagògia, que el PPCV ha enfonsat el sistema financer valencià. Més encara, l’ha fet desaparèixer. Bancaixa, la CAM i el Banc de València són les entitats que han pagat els plats trencats.
            Se sol dir que la dreta és més diligent que no l’esquerra a l’hora de gestionar els diners públics. Diuen que una de les senyes d’identitat dels partits conservadors, amb els quals el PPCV diu identificar-se, és la de saber administrar millor els diners públics. Això serà cert en altres geografies però no en el cas del país dels valencians.