diumenge, 31 de maig del 2009

De majories absolutes indecents

El pròxim diumenge, 7 de juny de 2009, estem convocats per votar els nostres representants al Parlament Europeu. Com tots vostés sabran, Gent d’Antella és una agrupació electoral municipal que no es presenta, però no deixem de tenir la nostra opinió, la qual els la volem fer pública ara i ací.
A hores d’ara, el PP d’Antella així com el PP de València estan fent de les seues imputacions una defensa numantina, que recorda la defensa suïcida de la Batalla de Berlín, quan en el mes d’abril de 1945, més de dos milions de soldats de l’Exèrcit Roig anaven a creuar el riu Óder, a 60 quilòmetres a l’est de Berlín. En aquelles circumstàncies els alts comandaments nazis continuaven a manipular a la població alemanya convidant-los a guanyar la guerra, una guerra que acabaria un parell de setmanes després amb la derrota completa de l’Alemanya Nazi.
Ara és el PP, però fa quinze anys li va tocar al PSOE. ¿Se’n recorden dels casos sonats de la corrupció dins del PSOE? Estem davant una situació pràcticament calcada a la d’ara fa quinze anys, però amb les sigles canviades: PP per PSOE. Polítics davant la Justícia, finançament il.legal, manipulació de les bases, mentides i campanyes de desinformació molt ben orquestrades per confondre i despistar… Amb els resultats que tots, algun dia, coneixerem.
Des de Gent d’Antella, ens preguntem, així ha de ser: "Ara la majoria absoluta pa mi, i em pose les botes, demà pa tu i te les poses tu"?. Nosaltres pensem que les majories absolutes indecents no porten res de bo, perquè sense control, qui governa, pot fer allò que li vinga de gust, com fou el cas del PSOE de Felipe Gonzàlez i ara és el cas del PP de Francisco Camps, Esperanza Aguirre o de la nostra Isabel Primera d’Antella, popularment coneguda com a Marisabel Giménez. Donar-li tot el poder a un grup és nefast per a un poble que es vol lliure. Qui mane farà allò que li vinga en gana.
L’experiència de més de trenta anys de democràcia al nostre país ens diu que allà on mana la majoria absoluta, la corrupció sempre acaba per aparèixer. Entenem per majoria absoluta aquella que, tot recolzant-se en una proporció de vots majoritària, entén que té el dret d’apropiar-se d’aquells que no l’han votat.
Isabel I d’Antella té el 44% sobre el cens electoral, la qual cosa significa que el 56% no l’ha votada. Un altre exemple, Francisco Camps (PP) és President de la Generalitat Valenciana amb el 36% dels vots, són molts, però això ens diu que no l’han votat el 64% dels valencians. Així doncs, el President ha de respectar aquells que no l’han votat, que són la majoria. ¿Està autoritzat un President a fer allò que li vinga en gana? Ho tornem a repetir, manar no és governar. El diccionari ens diu que governar és "dirigir els afers de l’estat"; i que manar és "imposar a algú de fer alguna cosa". La diferència està ben clara.
Si tornem a equivocar-nos i votem qui no s’ho mereix, ho lamentarem. No ens ho diu cap bola de cristal, ens ho diu la més senzilla lògica elemental.
Gent d’Antella pensa que amb una tercera o quarta o quinta opció, la societat guanya en llibertat, en representació, en tolerància, que amb un govern que realment represente el poble per al poble amb el poble eixirem guanyant tots. Els lladres, els corruptes i els malfactors ho tindran més complicat per eixir-se’n amb la seua.
Les pròximes eleccions són un bon dia per començar a canviar la història del nostre país. El futur és una pàgina en blanc que nosaltres hem d’escriure. De nosaltres depen el futur. Hem de triar: o viure amb la corrupció o posar-hi remei tot obrint els governs a la participació del poble. A votar, sense por, per les opcions fins ara minoritàries. Gent d’Antella anima al ciutadà fart de la corrupció en el PSOE (d’abans i ara) i de la del PP d’ara que pense que hi ha un altre camí, el camí que hem obert per a la immensa majoria de la gent d’Antella. El camí que la nostra agrupació ha obert, el camí de donar el dret a participar de les minories i fer desparèixer, per sempre més, les majories absolutes (el diccionari diu d’absolut: "que no comporta cap restricció, limitació o condició; que exclou tota relació".