XI. UN SISTEMA POLÍTIC INJUST GENERA INJUSTÍCIES

Fins ara el PPCV ha comptat amb la confiança de la majoria dels valencians i valencianes. Fa anys i panys que governa amb la força de qui se sap recolzat per un vot panxacontent. Si bé és cert que governen amb la força que els atorga la voluntat popular, ¿ho és també que el PPCV ha sabut ser prudent a l’hora d’administrar de manera justa la societat valenciana?

Ara sabem com condicionaven amb finançament il.lícit els resultats de les eleccions, un finançament que condicionava els resultats molt abans que començara la campanya electoral. Ara sabem fets i actuacions del PPCV que no sabíem el 2007 o el 2011. Fets i actuacions que estan sent jutjats, no sols al Parlament sinó al Palau de Justícia. Ara sabem que els aclapara la por dels judicis i les lleis. Arreu on giren els ulls se’ls presenten les seues injustícies, que no els deixen respirar lliurement, perquè res de bo no espera la persona dolenta, nècia o impassible.

Haurem de convindre que l’acció de govern sense la raó deixa de ser una acció legítima, ¿en què queda, per tant, l’argument del PPCV, que sempre es defensa en la legitimitat que els vots li proporcionen a les eleccions? Quan els electors votem ho fem seguint el nostre interés, un interés del qual la felicitat de l’elector en depén.

El senyor José María Aznar (PP), el passat divendres, 28 de novembre de 2014, a propòsit de la corrupció va dir:

“Las olas de populismo que buscan que existan arcángeles en la vida pública, en vez de seres humanos, pueden traer más problemas que ventajas.”

José María Aznar durant el seu discurs, a Barcelona

En altres paraules, per justificar la corrupció dels càrrecs del PP, el senyor Aznar deslegitima la bona voluntat dels electors. Segons Aznar, el bon govern no deu d’existir. Voleu una declaració de culpabilitat més clara i més inequívoca? Pot haver-hi pitjor sofisma per a la salut democràtica d’un estat? Qualificar-lo d’insolent és quedar-nos curts.

Per la nostra felicitat, no hem de tornar a atorgar la majoria a un partit que no sap com administrar la societat. Perquè nosaltres, a diferència del PPCV i el senyor José María Aznar, creiem que cap home bo, savi i fort no pot ser un desgraciat.

LES DESTROSSES DEL PPCV

Vint anys de governs del PPCV ens han llegat, als valencians i valencianes, una nació empobrida. Els valencians som pobres perquè el PPCV ens ha empobrit.

Ara, per justificar-se han posat el gran ventilador en marxa i de la boca dels dirigents del PP (tant l’espanyol com el valencià) escoltem que tots els partits polítics són iguals perqùe tots els polítics som iguals. Iguals de corruptes, volen dir. No tenen raó ni mai no la tindran. Ni tots els polítics som iguals, ni tots els partits som iguals, ni els individus som iguals. Tampoc València no és Extremadura, ni una monarquia és una república.

Des de Madrid ens acusen, A TOTS els valencians, de “comunidad de corruptos” i no recorden, perquè no ho volen recordar, que ací el PPCV ha robat amb total impunitat perquè des del poder de l’estat els ho han consentit al llarg dels últims vint anys. Perquè la vertadera causa del problema no és que hi hagen més o menys lladres en el PPCV, no és sols una qüestió de persones. La vertadera causa és el sistema polític que ha amparat tant de lladre. En altres paraules, les destrosses fetes pel PPCV a casa nostra són la conseqüència d’un sistema polític imperfecte que en lloc de barrar-los el pas, als corruptes, els ha facilitat manar.

Haurem de recordar que el poder judicial està sotmés al poder legislatiu i que el poder legislatiu està sotmés al poder executiu, presidit pel primer ministre del Rei? És cert, però, que un jutge plebeu, malgrat tot, ha pogut inculpar una infanta d’Espanya, fet que no nega la major, que el sistema que ha permés la completa corrupció és corrupte. Els qui aprovaren imposicions injustes per al nostre poble promulgaren la injustícia, no la llei, perquè la llei ha de ser justa i vertadera per a tots. Aquesta veritat no justifica cap de les actuacions dels lladres que s’han enriquit a costa dels nostres diners. Al contrari, els condemna dues vegades, per haver decretat lleis injustes abans i per haver-se’n aprofitat després.

PER A L'ANY 2015

Que el 2015 ens aporte la força i el valor necessaris per seguir endavant

Feliç Ninou de l'any 2015

GENT D'ANTELLA

POLÍTICA LOCAL. PLE ORDINARI DEL 19 DE DESEMBRE DE 2014

El ple comença a les 19:05,amb l'assistència del grup Gent d'Antella (1), PSPV (3) i PPCV (3),  amb l’absència d’una regidora del PPCV, María Ángeles, i del regidor Gustavo Montagudo (independent).

Comença el ple de manera ordinària amb l’aprovació de l’acta de la sessió anterior i continua amb els punts a tractar en l’ordre del dia. El segon punt és la valoració de la gestió de l’alcaldia. El PPCV demana una major fiscalització dels locals comercials del municipi. El tercer punt, les modificacions de crèdits plantejades al plenari, és aprovat. En el quart punt s’aprova el conveni de l’Ajuntament d’Antella amb la Diputació de València.

El punt cinqué és l’aprovació dels pressupostos per al 2015 i el PPCV demana que l’Ajuntament realitze inversions! El govern municipal respon que la Hisenda Local ja té prou en pagar tots els deutes heretats dels anys de balafiament i desgovern per part del PPCV, com per poder fer front sense diners a noves despeses. Els pressupostos són aprovats amb dos vots en contra i una abstenció (Sr. Almenara) per part del PPCV.

El sisé punt, una modificació de llicència, en canvi, compta amb tots els vots favorables. El seté punt de l’ordre del dia és informar al plenari que els límits del terme municipal d’Antella estan sent recalculats. En el punt vuité hom aprova el conveni de col.laboració amb els bombers.

A continuació arribem al punt de les mocions. La primera és del grup Gent d’Antella, en la qual demanem que el govern de l’estat rebaixe l’actual 0,26%, que paguem per l’índex de rendiment de la terra, al 0,05%. El PPCV posa l’excusa per a no votar a favor de la moció que el llenguatge és ofensiu per als ministres Montoro i Cañete, responsables de la nostra situació. La moció és aprovada amb els vots favorables de GdA i PSPV i l’abstenció dels tres regidors del PPCV.

La segona moció, presentada pel PSPV, és per sol.licitar que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer mantinga els cabals dels rius i barrancs nets i condicionats. La moció és aprovada per unanimitat.

En l’últim punt de l’ordre del dia, Precs i preguntes, la portantveu del PPCV fa una reflexió sobre l’Alberg Municipal, que en gener deixarà de tindre llogater i romandrà tancat, sense aportar cap solució.

Per últim, el PPCV demana saber si les dues persones que vigilaven la barrera de l’aparcament de l’assut, l’estiu de 2012 –any en què Gustavo Montagudo exercia d’alcalde- cobraven o no. També sol.licita saber en què s’invertiren els probables beneficis de l’aparcament d’aquell estiu. El senyor Gustavo Montagudo, a dia d’avui regidor independent, com que no era present en el ple no va poder contestar les preguntes.

UNA NOTÍCIA DOLENTA I UNA DE BONA

La primera, la dolenta, és que el nostre municipi està empobrint-se, envellint-se i buidant-se. Les estadístiques així ens ho confirmen. Antella porta cinc anys perdent població. En notícia apareguda al Levante (21 de desembre de 2014), el nostre municipi al llarg dels últims anys ha tingut un creixement negatiu. En total, hem perdut 60 habitants, tal com ens ho confirma la següent tabla.

Any	2009	2010	2011	2012	2013
Nombre	-13	-9	-18	-10	-10

Segons aquestes dades, és inajornable una política que faça atractiu viure al nostre municipi, una política imaginativa i creativa. Una política decidida a fer coses noves i innovar. 

La bona notícia és que, a 30 del mes de novembre, el cens electoral del nostre municipi (segons dades de l’INE) s’ha reduït a 1102 electors. Aquesta notícia és "bona" perquè, per primera vegada després de diverses campanyes electorals –de manera molt particular quan manava el PPCV- el cens no es veurà unflat de manera artificial. Hem d’agrair a l’actual equip de govern integrat per Gent d’Antella-PSPV que no haja practicat ni col.laborat a aquesta pràctica d’unflar els censos electorals per tal de guanyar les eleccions de manera fraudulenta, una manera no gens bona per a la salut democràtica de qualsevol societat.

X. EL CAS NÓOS

Fins ací ens hem fixat en els mandataris del PPCV, els responsables directes del desastrós estat de la nostra situació a hores d’ara. És hora de preguntar-nos com són els mandataris del PPCV. Són vertaderament independents de la cúpula del PP espanyol que mana a Madrid? Donem-li un cop d’ull a la relació que la jerarquia del PPCV ha mantingut amb la casa reial per comprendre millor aquesta gent.

El passat 10 de novembre de 2014, Alfonso Grau, vicealcalde de València i mà dreta de l’alcaldessa Rita Barberà (PPCV), saltava a la fama mediàtica al tractar els periodistes com a borinots. Hores abans, el senyor Alfonso Grau havia estat imputat per l’Audiència de Palma per pressumptes tractes de favor a l’Institut Nóos, que dirigia Iñaki Urdangarin.

La providència dictada el dilluns, 10 de novembre, fa referència a com Rita Barberà i Francisco Camps impulsaren la contractació dels “Valencia Summit” que el senyor Alfonso Grau gestionava. En el seu dia el jutge del cas Nóos l’havia imputat per “indicios fundados de criminalidad” en els convenis que la fundació municipal de Turisme Valencia Convention Bureau havia firmat amb l’Institut Nóos. Segons el jutge aquesta fundació “orilló el interés general”, o siga, no havia tingut en compte l’interés públic. No caldrà dir que Turisme Valencia Convention Bureau era presidit pel senyor Alfonso Grau. El vicealcalde s'ha lliurat de ser jutjat gràcies a la "doctrina Botín", però el jutge sí que ha imputat a quatre alts càrrecs de la Generalitat, un secretari autonòmic, dos directors generals de la Ciutat de les Arts i les Ciències i una directora de gestió. Aquesta notícia relaciona la Casa Reial amb la submissió dels càrrecs electes del PPCV a la Corona. Una submissió que ens ha costat un ull de la cara, als valencians, com tot seguit veurem.

L’Instituto Nóos ('Institut de la Ment', del grec 'nóos', mot que guarda una semblança amb el pronom “nós” amb el qual els monarques parlen en primera persona: “Nós, el rei d’Espanya …”), conegut com a Instituto Nòos de Estudios Estratégicos de Patrocinio y Mecenazgo i Asociación Instituto Nòos de Investigación Aplicada, era una entitat dirigida per Diego Torres i Iñaki Urdangarín, casat amb la infanta Cristina de Borbó, filla de Joan Carles I i germana de Felip VI.

Cristina de Borbó, Joan Carles I i Iñaki Urdangarín

Des de l’any 2011 Nóos està sent investigat per desviar fons públics i frau fiscal. En poc menys de tres anys, Nóos arribà a tindre més de 100 clients, entre els quals comptava amb empreses tan importants com Telefònica, Repsol o l’administració pública. Els seus contractes mai no eren inferiors als 100.000 euros i comptava amb tota una sèrie de societats satèl.lits: Aizoon SL; De Goes Center Stakeholder Management SL; Enveitg XXI; Fundación Deporte, Cultura e Integración Social; Fundación Illesport; Intuit Strategy Innovation Lab S.L.; Nóos Consultoría Estratégica SL; Numa Capital23; Shiriaimasu S.L.; Torres-Tejeiro Consultoría Estratégica24; i Virtual Strategies S.L.

L’Instituto Nóos va mantindre relació amb les administracions autonòmiques de Balears, la Comunidad Valenciana i la Comunidad de Madrid –el conegut com a Eje de la Prosperidad-, administracions que es convertiren en els seus principals clients.

A finals de 2004, l’Instituto Nóos va organitzar el 'Valencia Summit' i un any després el 'Illes Balears Forum', events que repetirien els anys següents. A cada edició de “Valencia Summit” el govern de la Generalitat Valenciana pagava a Nóos la quantitat d’1.044.000 euros. En va organitzar tres (2004, 2005 i 2006) Així, entre 2004 i 2006, l’Instituto Nóos va obtindre poc més de tres milions de l’executiu valencià. Hem de preguntar-nos per què els mandataris valencians pagaven a Nóos. No era per la seua experiència, ni per la seua solvència. Era per qui hi figurava. Importava el qui, no el què (segons declaració del senyor Alfonso Grau) . Una empresa que tenia unes relacions directes amb la casa reial, tan directes com que Iñaki Urdangarín és gendre de Joan Carles I i cunyat de Felip VI, al qual li va pagar l’anell de compromís per a Letizia, la reina d’Espanya. 

Ribat Barberà, Iñaki Urdangarín i Francisco Camps

Els polítics del PPCV contractaven com a súbdits que acaten un ordre diví no com a ciutadans responsables. Contractaven els serveis del gendre del Rei perquè així podien lluir davant dels seus votants, aparèixer a les portades de la premsa i guanyar vots. Mentrestant, els membres de la família reial cobraven en espècie la voluntat de figurar dels seus súbdits. 

A hores d'ara, hi ha algú que se’n recorde per a què van servir els “Valencia Summit”? Una cosa és ben certa, sabem qui pagava tots els capritxos d'aquesta gent.

IX. ELS PRESSUPOSTOS GENERALS DE L'ESTAT PER AL 2015 I ELS VALENCIANS

 

Una ullada als pressupostos generals de l’estat per al 2015 ens donarà una idea de com se les gasten els senyors del PP a casa nostra, tant els de Madrid com els de València. El 2015 els valencians rebrem del govern de Madrid 776 milions d’euros; enguany rebrem un -67% menys que fa set anys.

El País Valencià –amb un 10,8% de la població de l'estat- aporta el 9,6% al PIB de l’estat espanyol però només rep el 6,9% d’inversions. O siga, perdem un 2,7% en l’operació entre pagar impostos i rebre del govern espanyol, que recolzen els senyors diputats del PPCV. El nostre dèficit fiscal, que és el resultat de calcular la diferència entre els impostos que paguem a l’estat i els diners que l’estat ens retorna, és negatiu perquè aportem més diners a l’estat que aquest es gasta a casa nostra. Segons les dades aportades pel ministeri d’Hisenda, el dèficit fiscal del País Valencià és de 2.018 milions d’euros. 

Per a mostra, tenim les declaracions fetes pel president José Luís Rodríguez Zapatero (PSOE) a la revista El Temps del dia 2 de desembre de 2014. Quan li pregunten sobre el desequilibri fiscal que patim els valencians, Zapatero respon: 

-Estem fent aquesta entrevista a la Comunitat Valenciana, sóc ben conscient que històricament aquest ha sigut un dels llocs pitjor finançats, i encara que l’any 2009 nosaltres (PSOE) vam esforçar-nos a millorar-lo una mica, segurament no va ser suficient.

En efecte, no va ser suficient. En 2015 els valencians continuarem a la cua pel que fa a la inversió per habitant. L’estat espanyol invertirà a casa nostra una mitjana de 155,40 euros per habitant. La mitjana de l’estat espanyol és de 241,15 euros. O siga, 85,75 euros menys. 

-Mireu la llumeneta, mireu la llumeneta.

Ara bé, no totes les comunitats presenten la mateixa situació negativa, com la valenciana. Per exemple, la comunitat de Castella-LLeó rebrà una mitjana de 699,70 euros per habitant, 544,30 euros més per habitant que els valencians. VIVA ESPAÑA! proclamen -i amb raó- els castellans. 

L’espoli fiscal dels valencians, resultat de calcular la diferència entre els impostos que paguem (100%) i el percentatge que l’estat ens retorna (68%), segons algunes fonts apuja a un càlcul estimat de 6.500 milions d’euros. 

L’últim model de finançament, acordat l’any 2009 va ser molt perjudicial per al País Valencià. Un model de finançament que havia de ser revisat l’any 2014. Revisió que el PPCV no ha fet. Una altra promesa incumplida. Una altra més. Fet que ens perjudica per partida doble perquè si el model de 2009 ens ha devaluat, com que no serà revisat, continuarà perjudicant-nos. Més encara si tenim en compte la realitat de la nostra economia. Les xifres haurien de ser corregides immediatament però el PP no farà res per canviar-les. 

Per mantindre totes les infraestructures socials del País Valencià en funcionament, a la Generalitat Valenciana li cal recòrrer als dèficits, o siga, demanar crèdits a l’estat. Crèdits que el Govern ens financia a canvi d’un interés que els valencians i valencianes hem de pagar. Un negoci rodó per a l’estat espanyol, que ens cobra per partida doble, i un negoci ruïnós per als valencians i valencianes, que paguem per partida doble. 

Si, a més a més dels interessos que hem de pagar, hi afegim el dèficit de 34.700 milions d’euros que acumulem, el panorama no pot ser més depressiu. 

Amb aquestes dades a la mà resulta molt evident que al PPCV li interessa tan sols el Ppoder, i solament el Ppoder. Una veritat que trona per tot arreu. De por. Per això li dediquem aquesta cançó.

VIII. ALGUNES DADES ECONÒMIQUES DEL PAÍS VALENCIÀ

Entre els anys 2007 i 2013 els valencians i valencianes, governats per governs del PPCV, hem perdut un 12% de la nostra renda per càpita. Una renda per càpita que a hores d'ara és 10 punts inferior a la mitjana espanyola.

Els indicadors de benestar dels valencians i valencianes de l’any 2013 han retornat als nivells que teníem l’any 2.000. Amb el PPCV caminem cap arrere, com els carrancs.

Des de l’any 2009 fins a hui som l’autonomia que més llocs de treball destrueix. Entre 2007 i 2014 el País Valencià ha perdut un total de 425.000 llocs de treball, xifra que representa el 19% dels llocs de treball existents abans de l’any 2007. Una altra dada negativa que és superior a la mitjana espanyola, que se situa en el 16%.

Segons l’EPA (Enquesta de Població Activa) de 2014, el País Valencià manté la taxa del 26’2 % d’aturats. Des de l’any 2009, el percentatge d’aturats no ha baixat mai del 20%. El SERVEF ha registrat en el tercer trimestre de 2014 la xifra de 533.600 desocupats a casa nostra.

El nostre nivell de competitivitat entre la resta d’autonomies (17 en total) ens situa en el lloc 12é, molt per davall de la mitjana.

El deute de la Generalitat Valenciana apuja a 34.782 milions d’euros (quasi SIS BILIONS de les antigues pessetes), que representa el 34,8% del nostre PIB. La xifra més alta de deute de l’estat espanyol en termes comparatius.

Segons CARITAS l’exclusió social severa dels valencians afecta l’11,5% de les llars de tot el País Valencià. Un índex de pobresa ben preocupant, que no sembla preocupar gens ni miqueta els senyors del PPCV (amb Alberto Fabra, Alfonso Rus, Rita Barberà i Cº al capdavant) perquè ells ja tenen la vida resolta, de tant de clavar la cullera (a veure qui la té més llarga, més ampla i més gran) en la paella dels diners de tots.

VII. LA POLÍTICA DEL PP

 Fem un repàs a la política social del PP dels últims anys.

·     El 22 de juny de 2011, el PP, de la maneta del PSOE, va aprovar la modificació exprés de la Constitució de 1978. La Constitució que diuen “intocable” per a tantes coses, aquell mes de juny d’ara fa quatre anys el PP-PSOE la modificaren en qüestió d'hores. Com sol dir la gent, tot és qüestió de voler.

·        El 30 de desembre de 2011, deu dies després de prendre possessió del govern, el PP de Mariano Rajoy congelava el sou dels funcionaris, ampliava l’horari laboral, retallava en Educació i Sanitat públiques –matèries que deu dies abans havia jurat i perjurat que no tocaria-, congelava el salari mínim interprofessional i apujava les pensions per sota de l’IPC, o siga, els jubilats començaven a perdre diners.

·        El dia 10 de febrer de 2012 apareixia el “Decret Vela”, amb el qual el Consell de la Generalitat Valenciana reduïa en 271 milions d’euros el sou dels funcionaris valencians. 

·        El dia 7 de març de 2012 va aparèixer el Decret llei que aprovava la Reforma laboral del PP de Mariano Rajoy. Una reforma que facilita, i molt, les empreses per despedir els seus treballadors com a objectes.

·       El dia 9 de juny de 2012, el govern del PP va demanar 100.000 milions d’euros al Banc Central Europeu (BCE) El conegut rescat que el president del govern Mariano Rajoy afirmarà mil vegades que no existeix però existeix. La majoria dels cent mil milions d’euros –que haurem de pagar entre tots- serviren per pagar, com ja hem explicat en anteriors escrits, la mala gestió de la banca feta pels polítics del PP, com en el cas de la gestió de Bankia.

·        El dia 1 de juliol 2012, el govern de Mariano Rajoy aprovava la major retallada pressupostària en la història de la democràcia espanyola. Aquell dia va aprovar retallar 65.000 milions d’euros, va baixar les prestacions de l’atur (ajudes als parats) i va apujar l’IVA del 18% al 21%, l’impost que paguem igual els rics que els pobres. No oblidem que hi ha molt més pobres que rics. 

Mentrestant, la "cúpula" de PP s'enriquia.

·        El dia 26 d’abril de 2013, passarà a la història com el dia en què es va produir el rècord històric d’aturats a Espanya. L’estat governat pel PP de Mariano Rajoy va superar per primera vegada en la seua història el 6 milions d’aturats, una xifra que representa el 27,16% de la població en edat de treballar.

·        Un mes després, el dia 31 de maig de 2014, el govern de Rajoy va anunciar una baixada del 5% de l’Impost de Societats, o siga, les empreses han de pagar menys a l’estat, a l'estat que es permet el luxe d’enviar milions de persones a l’atur. 

·        El dia 9 de juliol de 2014, el PP va iniciar una ofensiva contra el dret a la vaga dels treballadors. Dit ben senzillament, els polítics del PP volen que els parats es muiren de fam sense dir ni mu. Un propòsit ben poc cristià.

·  Per acabar d'arrodonir la mala gestió de la dreta espanyola, el dia 16 juliol de 2014 l’organisme internacional de l’ONU encarregat de l’atenció als xiquets i xiquetes del món, UNICEF, va informar que més de 2.320.000 milions de xiquets i xiquetes viuen en situació de pobresa o risc d’exclusió social.

VI. LES FINANCES VALENCIANES A MANS DEL PPCV

             Per comprendre la magnitud de la tragèdia que ha representat la gestió de les finances valencianes a mans del PPCV haurem de fer memòria d’allò que va arribar a significar Bancaixa, l’entitat bancària més important que mai no havíem tingut els valencians. L'entitat que els polítics del PPCV van fusionar amb Caja Madrid per formar BANKIA.

            A l’acabar el segle XX, Bancaixa comptava amb 800 oficines, 600 de les quals al País Valencià. L’any 2001 Bancaixa arribà a ser l’entitat financera més important del País Valencià, la quarta caixa d’estalvis de l’estat espanyol i el nucli d’un grup empresarial considerat pel volum total d’actius com el seté grup financer espanyol, gràcies a una cartera superior als dos milions de clients, amb més de 4.500 empleats.

            BANKIA, amb Rodrigo Rato (PP) al capdavant, va decidir cotitzar en borsa per captar capital, perquè tant Bancaixa com Caja Madrid estaven carregades d’actius tòxics, expressió que significa que entre les dues entitats sumaven un total de 139 milions de metres quadrats en actius immobiliàris que no podien vendre. A més a més, BANKIA estimava la seua valoriació en borsa en 12.000 milions d’euros. En realitat BANKIA tan sols valia 2.000 milions. El dia 7 de maig de 2012 la realitat dels números es va imposar i BANKIA hagué de ser intervinguda pel Govern d’Espanya.

Rodrigo Rato

            Com ens afectà la creació de BANKIA als valencians? El dia 9 de juny de 2012 el govern espanyol acceptà el rescat bancari per part del Banc Central Europeu. El 23 d’octubre de 2013 es donà per acabada l’operació de reestructuració bancària, amb els resultats següents. Dels 40.000 milions d’euros aportats pel Banc Central Europeu, 32.173 milions d’euros van ser per a entitats financeres amb seu a València. 22.424 milions d’euros per a Bankia; 5.249 milions per a la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM); i 4.500 milions per al Banc de València. La resta dels diners del rescat, 8.000 milions d’euros, van anar a Catalunya Caixa i Novagalicia.

    El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) que gestiona els processos de reestructuració d'entitats de crèdit, ha reconegut que BANKIA ha sigut l’entitat que més recursos públics ha consumit, 22.424 milions d’euros, el 61% dels quals (13.641 milions d’euros) s’han perdut. Així mateix, el Banc de València va ser la primera entitat en pèrdues, amb el 100% dels quasi 5.500 milions finals de fons públics injectats.

  

Rodrigo Rato entre José Luís Olivas i Francisco Camps

        Ara bé, contra les estimacions fetes pel FROB, que calcula en 36.197 milions d’euros les pèrdues per deteriorament d’actius, la Comissió Europea apuja la xifra fins a 43.479 milions d’euros. Perquè segons els càlculs fets a Brussel.les, BANKIA presenta unes pèrdues de 18.302 milions d’euros, o siga, 4.661 milions d’euros més que els reconeguts pel FROB (recordem que són 13.641 milions d’euros).

            Per acabar, hem de dir que les xifres aportades pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i altres organismes depenents de l’estat espanyol no són definitives. Les xifres definitives les sabrem l’any 2021, quan sabrem el resultat final de l’estafa de destrucció massiva de capitals. L’any 2021, quan finalitze l’Esquema de Protecció d’Actius (EPA) que és l’aval atorgat pel FROB a les entitats bancàries amb problemes de solvència, coneixerem el balanç definitiu de les pèrdues. Mentrestant, l’actual ministre d’Economia i Competitivitat, Luis De Guindos, en el mes de febrer de 2014 va declarar que les xifres de 2021 tindran una “desviació significativa” de les reconegudes l’any 2012. Ell sabrà per què. 

            Haurem de reconèixer que les entitats financeres valencianes han estat enfonsades a mans de polítics del PPCV que proclamen, dia sí i dia també, la seua valencianidad, que consisteix en voler ser la “tercera capital española” abans que la capital dels valencians. I així ens va. 

 
 

V. AEROPORT SENSE AVIONS DE CASTELLÓ (ASAC)

Un exemple més de la catastròfica gestió que dels diners de tots els valencians fan els senyors del PP ens el proporciona l’Aeroport Sense Avions de Castelló (ASAC) Un projecte decisió personalíssima del president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, el qual va inaugurar l'ASAC a última hora de l'últim dia de la campanya electoral de les eleccions de 2011. Aquell dia, davant de les càmeres, li va preguntar a la seua néta:

-Te gusta el aeropuerto del abuelo?

Des de la seua inauguració, cap avió hi ha aterrat o enlairat. I tot sembla indicar que la néta de Carlos Fabra encara tardarà en veure cap avió per les pistes de "l'aeropuerto del abuelo".

Francisco Camps i Carlos Fabra malbaratant els nostres diners

L’Aeroport de Castelló-Costa Azahar és gestionat per la societat pública AEROCAS (Aeroport de Castelló). La inversió total de la construcció puja més de 150 MILIONS D’EUROS. Una inversió que no para d’incrementar-se cada any que passa, perquè l’ASAC té un pressupost de manteniment anual MILIONARI. L’últim exercici conegut, el de 2013, apujava a la xifra de 17.093.100 EUROS. L’any 2013 l’empresa Aerocas encarregada de gestionar l’ASAC presentava un dèficit patrimonial de 61.400.000 €. 

El pressupost previst per a l'any 2015 és de 12.000.000 EUROS. Dotze milions que haurem de sumar als 24 MILIONS I MIG D'EUROS que la Generalitat ha pagat a l'empresa canadenca SNC-Lavalin perquè gestione l'ASAC els pròxims 9 anys (entre 2015 i 2023).
   

L’Aeroport Sense Avions de Castelló (A SAC) s’ha convertit en el símbol internacional més conegut del balafiament dels diners públics fet pels polítics del PPCV. L’ASAC ha estat notícia arreu del món. Per exemple, al diari The New York Times del 18 de juliol de 2012, el periodista Raphael Minder escrivia un article titulat «In Spain, a Symbol of Ruin at an Airport to Nowhere». El títol de l’article ho diu tot: “A Espanya, un símbol de la ruïna, un aeroport que no va enlloc” O l’article de Mark Hermann «Only Plane at Ghost Airport on Politician’s Head» (que ve a dir que l'únic avió de l'aeroport fantasma està en el cap dels polítics) publicat pel Pacific Standard, el 20 de juliol de 2012. També l’article de Fiona Govan «Spanish 'Ghost' Airport's Unused Runway to Be Dug Up», publicat pel The Daily Telegraph, el 15 de febrer de 2012. Entre altres molts més articles que ací no podríem citar, quasi tants articles com casos de corrupció protagonitzats pels politics del PP, que donen per escriure una enciclòpèdia de com els valencians som atropellats per cerca-raons sense cap mena de consideració ètica, religiosa o moral.

Com hem arribat a consentir que aquesta gent malbarate els nostres diners d’aquesta forma?

IV. ALGUNS CASOS DE CORRUPCIÓ AL PAÍS VALENCIÀ

Ací exposarem alguns dels casos més coneguts de la corrupció que els membres del PPCV han protagonitzat. No estan tots, però són tots els que estan.

EL CAS BRUGAL 

            El Cas Brugal (Brugal és un acròstic de "Basuras RUrales Gestión ALicante") investiga delictes de suborn, extorsió i tràfic d'influències en l'adjudicació de contractes públics en concursos de gestió dels serveis de recollida d'escombraries en diverses localitats governades pel Partit Popular en les comarques del sud del País Valencià. Com en altres operacions policials, el nom de l'operació "Brugal" guarda connexió amb els fets sobre els quals s'indaga -en aquest cas, la gestió de la recollida i emmagatzematge d'escombraries en municipis valencians amb majories o governs del PP.

            La investigació va començar l’any 2006 i durant el mes de maig del 2007 es van practicar les primeres detencions. Tres de les quals van acabar en condemnes de presó. El juliol de 2010 es va reprendre el cas amb nous implicats.

Una banda sonora digna per a tant d'indigne

EL CAS COOPERACIÓ

            El cas Cooperació, més conegut pel nom del seu protagonista principal, Rafael Blasco, és un cas de corrupció encara pendent de sentència definitiva, que investiga el presumpte desviament de 6 MILIONS D'EUROS dels fons públics de la Generalitat Valenciana. Diners que havien de destinar-se a la cooperació internacional, per això el nom. En el cas "Cooperació / Rafael Blasco" s'estan investigant els presumptes delictes de malversació de cabals públics, frau de subvenció, blanqueig de capitals, suborn i falsedat documental. Tot un exemple de com gestiona el PP els diners de la Generalitat Valenciana.

EL CAS EMARSA

            El cas Emarsa investiga un cas de presumpta corrupció política dels encarregats del PPCV en la gestió de l' “Empresa Metropolitana de Aguas Residuales de Valencia S.A.” (EMARSA). Una investigació sobre un frau de més de 25 MILIONS D'EUROS.

            Hi ha 31 persones imputades, entre les quals destaca l’alcalde de Manises, Enrique Crespo (PP) exvicepresident 2n de la Diputació de València, diputat provincial i president de l'Entidad Metropolitana de Servicios Hidráulicos (Emshi), entitat que posseïa el 100% de les accions d'Emarsa. A hores d’ara, el procés es troba en fase d'instrucció i és investigat pel titular del Jutjat d'Instrucció número 15 de València.

III. EL CAS GÜRTEL I EL SOPAR "GRATIS"

            Recordem que el cas Gürtel es va fer públic el mes de febrer de 2009. Gürtel és el nom amb el qual el jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, va batejar l’operació judicial amb la finalitat d'investigar la xarxa de corrupció vinculada a la direcció nacional del Partit Popular, en l'època de José María Aznar. Com tots sabem, per ara l'únic condemnat del cas és el jutge Baltasar Garzón.

            La trama Gürtel era encapçalada per l'empresari Francisco Correa (Gürtel significa "corretja" en almenany) i dos dels seus homes de confiança, Pablo Crespo i Antoine Sánchez, que haurien establert un conglomerat de negocis per nodrir-se de fons d'entitats públiques, en particular d'alguns ajuntaments i comunitats autònomes, com ara la valenciana. La finalitat de la trama Gürtel, segons les investigacions demostren dia a dia, era d'obtenir beneficis utilitzant com a norma comuna i freqüent les donacions i suborns a funcionaris i autoritats públiques.

Posarem tan sols un exemple. Durant la campanya municipal de l’any 2007, a un poblet de la Ribera Alta, hi va acudir una cantant de moda que costava molts euros. A més a més, pagaren el sopar a tot el poble. Tot gratis. D’on van eixir tots aquells euros per pagar la cantant de moda i pagar el soparot? Dels impostos de tots. Amb els diners de tots compraven els vots per guanyar les eleccions. Guanyades les eleccions continuaven a enriquir-se a costa dels impostos de tots per seguir comprant vots. El robatori perfecte. De tant de desviar fons públics, la Hisenda pública –que no les butxaques dels delinqüents- va fer fallida. I ara ve el bo i millor del cas. Com que ja no quedaven diners a la caixa per seguir robant, obligaren a tots els ciutadans estafats a pagar el deute dels estafadors. Els estafats –TOTS- acabàrem per pagar les malifetes d’aquells que ens havien conduït a la misèria.

            ¿Havíem dit que el sopar era tot gratis?

"VALENCIANO", SINÒNIM DE CORRUPTE

            A les darreries de l’any 2013 les notícies sobre els membres del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (Francisco Camps, Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana; Vicent Rambla, conseller de Presidència; Víctor Campos, vice-president; Ricardo Costa, secretari general del PPCV; Milagrosa Martínez, presidenta de les Corts Valencianes; Manuel Cervera, conseller de Sanitat; Alicia de Miguel, consellera de Benestar Social; David Serra, vicesecretari d’organització del PPCV; Angélica Such, consellera de Turisme; Luís Rosado, conseller de Sanitat; Rafael Blasco, conseller en diversos governs del PSOE i del PPCV, Carlos Fabra, totpoderós president de la Diputació de Castelló; Yolanda Garcia, tresorera del PPCV; Luís Díaz Alperi i Sonia Castedo, alcaldes d’Alacant; i una llarga llista de càrrecs i membres del PP) que han estat imputats (amb algunes condemnes en ferm) per diversos i variats delictes havien deixat de sorprendre’ns, als valencians. De tants que en són, els valencians ens hi hem acostumat als corruptes com al cel ras de l’estiu. 

 

Alguns del imputats per corrupció en el PP a les Corts Valencianes: Pedro Hernández Mateo (1), Luis Díaz Alperi (2), Yolanda García (3), Milagrosa Martínez (4), Rafael Blasco (5), Alicia de Miguel (6), Vicente Rambla (7), Ricardo Costa (8) i David Serra (9) Fotografia de CARLES FRANCESC (font: El País, març de 2014)

            Les informacions sobre la corrupció política a l’estat espanyol majoritàriament van lligades amb el gentilici “valencià” pel fet que la majoria de les informacions són escampades per mitjans amb seu a Madrid (TVE, La Sexta, Cuatro, etc.) Així, “los valencianos” hem esdevingut els corruptes per antonomàsia i la terra dels valencians, la terra de la Corrupció, amb majúscula. Les notícies sobre els polítics corruptes del PPCV i els seus necessaris col.laboradors, amb tota justícia, ens agrade o no, han corromput la imatge del poble valencià.

            El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) que els valencians i valencianes han votat de forma massiva al llarg de les últimes dècades, des de 1995 ençà, ens ha portat al cul-de-sac on som, vint anys després. Tant és així que podem afirmar, sense caure en el risc de la demagògia, que el PPCV ha enfonsat el sistema financer valencià. Més encara, l’ha fet desaparèixer. Bancaixa, la CAM i el Banc de València són les entitats que han pagat els plats trencats.

            Se sol dir que la dreta és més diligent que no l’esquerra a l’hora de gestionar els diners públics. Diuen que una de les senyes d’identitat dels partits conservadors, amb els quals el PPCV diu identificar-se, és la de saber administrar millor els diners públics. Això serà cert en altres geografies però no en el cas del país dels valencians.

II. EL EJE DE LA PROSPERIDAD

            El 12 de juliol de 2004, els presidents de Madrid, València i Balears, Esperanza Aguirre, Francisco Camps i Jaume Matas respectivament, tots tres polítics del PP, firmaren a Mallorca dos protocols de col.laboració amb el desig manifest de reforçar l’anomenat per ells “Eje de la prosperidad Madrid-Valencia-Baleares”, el qual havia de consistir en intensificar les relacions econòmiques i comercials per a generar riquesa i benestar, amb total acord amb la política del llavors president del Govern del PP, José María Aznar. El resultats d’aquell “eje” que recordava el“Eje Berlín-Roma-Tóquio” de la Segona Guerra Mundial, no foren els anunciats pels seus protagonistes. Recordem-ho.

            El president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps i Ortiz, el dia 20 de juliol de 2011 va anunciar la seua dimissió per causa de problemes amb la justícia relacionats amb casos de corrupció. Va ser substituït, sense mitjançar cap votació, per Alberto Fabra. Ara que els governants del PP s’omplin la boca amb allò de “la lista màs votada, la lista màs votada” nosaltres ens demanem qui carai va votar el senyor Alberto Fabra, nomenat a dit?

            El president del Govern de les Illes Balears i president del PP balear, Jaume Matas i Palou, el 20 de març de 2012 fou condemnat per l'Audiència Provincial de Palma a una pena de presó de cinc anys, tres mesos i un dia, com a autor per inducció dels delictes de frau a l'Administració, falsedat en document oficial i mercantil i prevaricació en concurs amb malversació, i a una altra pena de nou mesos de presó per un delicte de tràfic d'influències agreujat. A més, Jaume Matas ha estat sentenciat pels delictes a 9 anys, sis mesos i un dia d'inhabilitació per a qualsevol càrrec electiu i a la pèrdua dels honors i atencions protocol·làries com a expresident del Govern. La Generalitat Valenciana, governada per Francisco Camps, li havia concedit, mitjançant el Decret 248/2003, de 5 de desembre, la distinció honorífica d'Ambaixador de la Comunitat Valenciana. A més a més, el Banc de València va aportar els 3 milions d’euros per pagar la fiança que el jutge d’instrucció havia imposat a Jaume Matas, en abril de 2010.

            La presidenta de la Comunitat de Madrid també va haver de dimitir –sense donar explicacions- el mes de setembre de 2012.

En la fotografia podem veure Mariano Rajoy amb  Jaume Matas, Esperanza Aguirre, Francisco Camps i companyia.

            Quins foren els resultats de l’“Eje de la prosperidad Madrid-Valencia-Baleares”? A hores d’ara els valencians i valencianes, gràcies a la gestió política i econòmica del Partido Popular de la Comunidad Valenciana entre el 1995 i 2014, tenim un deute superior als 30.000 milions d’euros. En el mes de febrer de 2014, el País Valencià comptava amb un 28% de població en risc de pobresa o exclusió social. Amb un 29% d’atur, segons l’enquesta de població activa. I amb un deute que arribava al 29,3% del Producte Interior Brut (PIB) del País Valencià.

            Què diuen en defensa pròpia els autors de la destrossa, el PPCV? Que amb el vot els valencians i valencianes els absolen de tota condemna. Aquesta és la justificació que fan del seu fracàs total.