La qüestió que plantejàvem en el nostre anterior escrit té una resposta evident, del finançament il.lícit d’alguns partits polítics, tema al qual pareix que som addictes.
Un finançament que permet negres negocis gràcies a les majories absolutes (ja en parlarem més endavant de les majories absolutes).
Posem el següent exemple: una empresa amiga és sempre contractada, els preus són consensuats abans d’atorgar la concessió –publicada, això sí, pels diversos Diaris Oficials, per donar-li un toc de legalitat i, de pas, calmar les consciències més delicades-, aquestos preus generen uns beneficis fora de la llei. Els beneficis de l’operació després són dividits en percentatges –com demostren les gravacions efectuades pel jutge Baltasar Garzón- entre l’empresa contractada i el polític contractador, amb un sobrant que va a parar al partit polític en qüestió. Que d’on són els diners?, dels pressupostos generals de l’Estat, o siga, d'Hisenda, que som tots.
Aquesta manera d’actuar condemna a mort l’Ètica, tal com va veure Forges el diumenge passat en el diari El País, 8 de febrer de 2009. La qüestió, però, va molt més enllà de l’ètica, perquè tot l’Estat de Dret està fonamentat en la igualtat d’oportunitats, en la llibertat d’actuació, així com en la solidaritat social. Si el partit, qui governa amb majoria absoluta, nega l’ètica en el seu ideari, ¿en quina mena de selva ens clava? L’Estat de Dret salta pels aires. Sense regles de joc, no es pot jugar.
Per cert, els Rajoy-Camps-Aguirre, -com el can Cerver, el monstre de tres caps que vigilava les portes de l’Infern –, hereus i disfrutadors de majories absolutes, amb la seua conducta de negar allò que ès evident, que les empreses Orange Marquet i Special Events, són ben reals, així com l’existència de Francisco Correa o la presència no gens espiritual d’Álvaro Pérez, el bigotes, estan fent-li un fluix favor a la convivència cívica i ciutadana. Amb la seua conducta pretenen negar, ni més ni menys, els fonaments de l’Estat de Dret, que a tots ens protegeix i ens exigeix per igual. Aquesta manera de comportar-se dels dirigents del PP davant els casos de corrupció i finançament il.legal, ens recorden molt, però que moltíssim, a un personatge molt conegut, l’alcaldessa del PP d’Antella. La resposta d'aquells és igualeta a la d'aquesta, calcada. Cosa que ens provoca un dubte: és l’alcaldessa d’Antella qui està en el PP de Rajoy-Camps-Aguirre, o bé Rajoy-Camps-Aguirre són els que estan en el partit de l’alcaldessa?
