dilluns, 27 d’octubre del 2014

II. EL EJE DE LA PROSPERIDAD




            El 12 de juliol de 2004, els presidents de Madrid, València i Balears, Esperanza Aguirre, Francisco Camps i Jaume Matas respectivament, tots tres polítics del PP, firmaren a Mallorca dos protocols de col.laboració amb el desig manifest de reforçar l’anomenat per ells “Eje de la prosperidad Madrid-Valencia-Baleares”, el qual havia de consistir en intensificar les relacions econòmiques i comercials per a generar riquesa i benestar, amb total acord amb la política del llavors president del Govern del PP, José María Aznar. El resultats d’aquell “eje” que recordava el“Eje Berlín-Roma-Tóquio” de la Segona Guerra Mundial, no foren els anunciats pels seus protagonistes. Recordem-ho.

            El president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps i Ortiz, el dia 20 de juliol de 2011 va anunciar la seua dimissió per causa de problemes amb la justícia relacionats amb casos de corrupció. Va ser substituït, sense mitjançar cap votació, per Alberto Fabra. Ara que els governants del PP s’omplin la boca amb allò de “la lista màs votada, la lista màs votada” nosaltres ens demanem qui carai va votar el senyor Alberto Fabra, nomenat a dit?

            El president del Govern de les Illes Balears i president del PP balear, Jaume Matas i Palou, el 20 de març de 2012 fou condemnat per l'Audiència Provincial de Palma a una pena de presó de cinc anys, tres mesos i un dia, com a autor per inducció dels delictes de frau a l'Administració, falsedat en document oficial i mercantil i prevaricació en concurs amb malversació, i a una altra pena de nou mesos de presó per un delicte de tràfic d'influències agreujat. A més, Jaume Matas ha estat sentenciat pels delictes a 9 anys, sis mesos i un dia d'inhabilitació per a qualsevol càrrec electiu i a la pèrdua dels honors i atencions protocol·làries com a expresident del Govern. La Generalitat Valenciana, governada per Francisco Camps, li havia concedit, mitjançant el Decret 248/2003, de 5 de desembre, la distinció honorífica d'Ambaixador de la Comunitat Valenciana. A més a més, el Banc de València va aportar els 3 milions d’euros per pagar la fiança que el jutge d’instrucció havia imposat a Jaume Matas, en abril de 2010.

            La presidenta de la Comunitat de Madrid també va haver de dimitir –sense donar explicacions- el mes de setembre de 2012.

En la fotografia podem veure Mariano Rajoy amb  Jaume Matas, Esperanza Aguirre, Francisco Camps i companyia.
            Quins foren els resultats de l’“Eje de la prosperidad Madrid-Valencia-Baleares”? A hores d’ara els valencians i valencianes, gràcies a la gestió política i econòmica del Partido Popular de la Comunidad Valenciana entre el 1995 i 2014, tenim un deute superior als 30.000 milions d’euros. En el mes de febrer de 2014, el País Valencià comptava amb un 28% de població en risc de pobresa o exclusió social. Amb un 29% d’atur, segons l’enquesta de població activa. I amb un deute que arribava al 29,3% del Producte Interior Brut (PIB) del País Valencià.

            Què diuen en defensa pròpia els autors de la destrossa, el PPCV? Que amb el vot els valencians i valencianes els absolen de tota condemna. Aquesta és la justificació que fan del seu fracàs total.

dilluns, 20 d’octubre del 2014

I. EL CUL-DE-SAC DEL PP



  
            El futur és incert. Però una cosa és certa, amb el PP hem acabat en un carreró sense eixida. El cul-de-sac on el PP ens ha dut.

            Des de la seua arribada al poder, la pràctica del Partit Popular de la CV ha estat negar el pa i la sal a tot allò que fou, és i serà valencià. Una pràctica que ha empobrit el nostre poble perquè el Consell té el deure de representar tots els valencians, siga quina siga la seua condició econòmica, política, religiosa o lingüística. Com a polítics que cobren dels impostos pagats per tots els ciutadans, els representants del poble valencià es deuen als interessos del poble valencià, un poble que habita un espai delimitat per la seua geografia i la seua història.

           

 La fotografia recull el moment en què, per ordre dels senyors del PP, es fonia a negre les emissions de Radiotelevisió valenciana-Canal 9. 
       
  Des de la seua arribada al poder, la pràctica del Partit Popular de la CV ha demostrat que consideren el “fet valencià” com una vergonya, com una tara que s’ha d’amagar.    Els polítics del PPCV, sempre que han pogut –i han pogut moltes vegades- han negat l’obra dels nostres autors més significats. Posarem un sol exemple. El mes de novembre de 2013 el Consell governat pel PP va clausurar amb formes totalitàries la Ràdiotelevisió Valenciana (RTVV-Canal 9). L’excusa donada va ser que no podien permetre’s pagar 40 milions d’euros, que era el cost de readmetre els treballadors acomiadats. Però sí que tingueren diners per pagar els 83 milions d’euros en indemnitzacions! Més del doble!


            Mai no han alçat un dit contra els incomptables insults i atacs comesos contra el bon nom de milers de ciutadans i ciutadanes del País Valencià orgullosos de ser valencians de fet i de dret. El silenci del PP és la prova més evident de la seua consideració envers les víctimes.

            Ras i curt, els dirigents del PPCV al llarg de tots els anys que han dirigit l’administració valenciana, sempre que han pogut han prohibit qualsevol iniciativa que s’identifiqués amb el poble valencià. Aquesta actitud constant i reiterada en prohibir el fet valencià no és producte de l’atzar. És hora de fer memòria i veure de comprendre què ens passat i per què som on som.



La Policia Nacional, per ordre dels senyors del PP, cumplint l’ordre de tallar les emissions de Canal Nou.