divendres, 5 de maig del 2017

TOT AMANT ÉS AMADOR

A l’amic Amador, que ens visitava cada any i amb qui compartírem tants i bons moments de la nostra vida. A l’antellenc que mai no oblidà els seus arrels, orgullós de ser i sentir-se valencià, des de París estant, fidel a la seua pàtria, la seua estimada llengua, entre els autors de la qual destacarem Vicent Andrés Estellés, autor al qual va donar a conèixer en el món acadèmic de França, i de qui ens va fer una magnífica interpretació, durant la Festa Estellés a Antella, l’estiu passat, l'agost de 2017.


Amador Calvo i Ramon (Antella, 1961 – París, 2017) Professor del Departament de Llengües estrangeres aplicades (LEA), a la Universitat Paris-Est Créteil. Especialitzat en literatura espanyola i catalana, així com en intertextualitat i interdisciplinarietat. A la Universitat de Paris 8 – Vincennes - Saint Denis, sota la direcció de Montserrat Prudon, va exposar la seua tesi doctoral: Le Referentiel et l'Intertextualité dans l'oeuvre poetique de Vicent Andrés Estellés (El referencial i la intertextualitat en l’obra poètica de Vicent Andrés Estellés) que seria editada el desembre de 2007.


Va ser membre associat d’IMAGER, on tractava la reflexió interdisciplinària al voltant de la noció del "quadre" i sobre la intertextualitat, també va ser membre de l’Equip d’Estudis Transversals del departament de Filologia catalana i Traducció de la Universitat d’Alacant. Al llarg de la seua vida acadèmica participà en diversos seminaris, així com en grups de recerca, com CREER. 

Sense ànim de ser exhaustius, presentarem alguns dels seus treballs més significatius:

«Jocs intertextuals i interdisciplinarietat en la poesia d’Estellés » en Monogràfic Vicent Andrés Estellés, Vic (Barcelona), Reduccions n°98-99, Eumo Editorial, abril 2011

«Interaccions autorials en «Coral romput» (1957) de Vicent Andrés Estellés » en Escrituras del yo, « Quaderns de filologia » n°16, Universitat de València, febrer 2012

«L’auctoritas dels poetes grecollatins en la poesia d’Estellés », en Andrés Estellés, cronista de records i d’esperances, Acadèmia Valenciana de la Llengua, València, 2013

També fou autor de ponències i comunicacions, com ara: «Visions de l’exili: literatura, pintura i gènere », Universitat d’Alacant, juny 2009. «Le cadre dans les arts et les littératures d’Espagne, d’Amérique Latine et d’Italie aux XIXe, XXe et XXIe siècles », Universitat de París-Est Créteil, juny 2011. «Textes, arts et images dans les pays de langue romane aux XIXe, XXe et XXIe siècles» Université Paris 8, 14 novembre 2011. «La nostalgie de l’amour perdu, deux départs poétiques vers le passé: Antonio Machado et Gabriel Ferrater» i «Perspectives d’exilis en la poesia de Josep Vicenç Foix».

Una mostra del seu treball com a traductor de Vicent Andrés Estellés, Els amants:


La chair convoite la chair
AUSIÀS MARCH
 IL N'y avait pas à Valence deux amants comme nous.

Nous nous aimions férocement du matin au soir.
Je me souviens de tout cela pendant que tu étends le linge.
Des années ont passé, beaucoup d’années; il s’est passé beacoup de choses.
Soudain aujourd’hui encore le vent de jadis ou l’amour m’envahissent
et nous roulons par terre dans l’étreinte et les baisers.
Nous n’entendons pas l’amour comme une coutume aimable,
comme une habitude pacifique faite d’obligations et de beau linge
( et que le chaste M. López-Picó nous en excuse ).
Il s’eveille en nous, soudain, comme un vieil ouragan,
et il nous fait tomber tous deux par terre, nous rapproche, nous pousse.
Je souhaitais, parfois, un amour bien poli
et le tourne-disques en marche, et moi qui t’embrasse négligentment,
d’abord l’épaule et ensuite le lobe d’une oreille.
Notre amour est un amour brusque et sauvage,
et nous avons la nostalgie amère de la terre,
de nous rouler dans les baisers et les coups d’ongles.
Que voulez-vous que j’y fasse. Elémentaire, je sais.
Nous ignorons Petrarque et nous ignorons beaucoup de choses.
Les Estances de Riba et les Rimas de Becquer.
Après affalés par terre n’importe comment,
nous comprenons que nous sommes des barbares, et que ce ne sont pas des manières,
que nous n’avons plus l’âge, et ceci et cela.

Il n’y avait pas à Valence deux amants comme nous,
Car des amants comme nous on n’en fait pas tous les jours.

Traduït per Amador Calvo i Ramon

Vicent Andrés Estellés, Les amants. A: Livres des merveilles. Beuvry: Maison de la Poésie Nord; Pas-de-Calais, 2004