“Admirat Zeus de la intel•ligència i finesa de la Rabosa, li va conferir el regnat sobre els animals. Va voler, no obstant això, saber si al canviar de fortuna havia mudat també d’inclinacions, i trobant-se la nova reina de passeig, el déu va deixar caure un escarabat davant els ulls d’aquella. Llavors, la Rabosa, incapaç de contenir-se, veient l’escarabat com li feia revolts al voltant seu, tot menyspreant les conveniències del seu nou títol intentà atrapar l’escarabat. Indignat Zeus amb la conducta de la Rabosa, la va tornar al seu antic estat”.
Acudim als clàssics, en concret a Esop, per tal de descriure una vegada més a M.I.G., que per més que ho intente, no ens deixarà sense paraules. Afortunadament la nostra llengua i el castellà són riques en continguts i en formes, capaces d’especificar allò més indescriptible, com puga ser l’alcaldessa tirànica d’Antella.
Aquesta “reina”, posada a guardar el cau de gallines, per més que ho intenta, no deixa de ser una mostela incapaç de tenir cura dels seus. Encara que no ens deixa sense paraules, sí que ens deixa bocabadats cada vegada que fa alguna de les seues malifetes. Vegen vostès, si no, la penúltima que està portant a terme.
Amb l’actuació del SAU-r a l’entrada del poble (direcció Gavarda), com ja comentàrem en el seu moment, van agafar més terreny del que devien, envaint la carretera. Ara resulta que per tal de fer una entrada per on puguem circular, s’ha de desfer la vorera contrària, i per tant, han d’arrancar les palmeres, per tal de transplantar-les al passeig del cementiri. ¿Quantes palmeres es podran salvar? Pot ser algunes; altres, tristament, moriran en l’intent. Si parlem de costos, quant ens costarà aquesta obra completament innecessària? També ens diran que és gratuïta, perquè està subvencionada? Segur que ens diran que sí, que ho paga l’empresa per millores. ¿No podrien fer altres tipus de millores? No, per a M.I.G. no, és la seua forma d’actuar: desfer per a tornar a fer, és a dir, malbaratar els nostres diners, sense crear res de nou. La feina del matalasser, fer i desfer.
Amb tota la prepotència del món. Que l’oposició vol vore cap expedient de l’Ajuntament (recordem que deuen ser públics)? hem d’anar al jutjat a denunciar que no ens ho facilita. Que veu el nostre regidor per l’Ajuntament? el tira de la casa del poble. Veí, a més de regidor, i no pot ni entrar a la casa del poble! La prepotència de M.I.G. no coneix límits ni mesura, no sols pretén ser “la reina”, també l’ama i propietària del terme! Recordem que fa uns anys, quan es va aprovar el projecte del PGOU, va tenir la barra de posar-li preu a les propietat privades dient a quin preu havíem de vendre. Haurem d’anar amb peus de plom, no siga que haja anat passant pel notari, registrant-se allò que no és d’ella...
Ja ho va deixar per escrit el clàssic grec Esop fa més de 2.500 anys, la naturalesa o mode de ser de les persones no canvien per canviar de títol.
