Per comprendre la magnitud de la
tragèdia que ha representat la gestió de les finances valencianes a mans del PPCV haurem de
fer memòria d’allò que va arribar a significar Bancaixa, l’entitat bancària més important que mai no havíem tingut
els valencians. L'entitat que els polítics del PPCV van fusionar amb Caja Madrid per formar BANKIA.
A l’acabar el segle XX, Bancaixa comptava amb 800
oficines, 600 de les quals al País Valencià. L’any 2001 Bancaixa arribà a ser l’entitat financera més important del País
Valencià, la quarta caixa d’estalvis de l’estat espanyol i el nucli d’un grup
empresarial considerat pel volum total d’actius com el seté grup financer
espanyol, gràcies a una cartera superior als dos milions de clients, amb més de
4.500 empleats.
BANKIA, amb
Rodrigo Rato (PP) al capdavant, va decidir cotitzar en borsa per captar capital, perquè
tant Bancaixa com Caja Madrid estaven carregades d’actius tòxics, expressió que significa
que entre les dues entitats sumaven un total de 139 milions de metres quadrats
en actius immobiliàris que no podien vendre. A més a més, BANKIA estimava la
seua valoriació en borsa en 12.000 milions d’euros. En realitat BANKIA tan sols valia 2.000 milions. El dia 7
de maig de 2012 la realitat dels números es va imposar i BANKIA hagué de ser
intervinguda pel Govern d’Espanya.
 |
| Rodrigo Rato |
Com ens afectà la creació de BANKIA als
valencians? El dia 9 de juny de 2012 el govern espanyol acceptà el rescat bancari
per part del Banc Central Europeu. El 23 d’octubre de 2013 es donà per acabada
l’operació de reestructuració bancària, amb els resultats següents. Dels 40.000
milions d’euros aportats pel Banc Central Europeu, 32.173 milions d’euros van
ser per a entitats financeres amb seu a València. 22.424 milions d’euros per a Bankia; 5.249 milions per a la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM);
i 4.500 milions per al Banc de València.
La resta dels diners del rescat, 8.000 milions d’euros, van anar a Catalunya Caixa i Novagalicia.
El Fons de Reestructuració
Ordenada Bancària (FROB) que gestiona els processos de reestructuració
d'entitats de crèdit, ha reconegut que BANKIA ha sigut l’entitat que més
recursos públics ha consumit, 22.424 milions d’euros, el 61% dels quals (13.641
milions d’euros) s’han perdut. Així mateix, el Banc de València va ser la primera entitat en pèrdues, amb el 100%
dels quasi 5.500 milions finals de fons públics injectats.
 |
| Rodrigo Rato entre José Luís Olivas i Francisco Camps |
Ara bé, contra les estimacions
fetes pel FROB, que calcula en 36.197 milions d’euros les pèrdues per
deteriorament d’actius, la Comissió Europea apuja la xifra fins a 43.479
milions d’euros. Perquè segons els càlculs fets a Brussel.les, BANKIA presenta
unes pèrdues de 18.302 milions d’euros, o siga, 4.661 milions d’euros més que
els reconeguts pel FROB (recordem que són 13.641 milions d’euros).
Per acabar, hem de dir que
les xifres aportades pel Fons de Reestructuració Ordenada
Bancària (FROB) i altres organismes depenents de l’estat espanyol no són
definitives. Les xifres definitives les sabrem l’any 2021, quan sabrem el
resultat final de l’estafa de destrucció massiva de capitals. L’any 2021, quan
finalitze l’Esquema de Protecció d’Actius (EPA) que és l’aval atorgat pel FROB
a les entitats bancàries amb problemes de solvència, coneixerem el balanç definitiu
de les pèrdues. Mentrestant, l’actual ministre d’Economia i Competitivitat, Luis De Guindos, en el mes de febrer de
2014 va declarar que les xifres de 2021 tindran una “desviació significativa” de les reconegudes l’any 2012. Ell
sabrà per què.
Haurem de reconèixer que les entitats
financeres valencianes han estat enfonsades a mans de polítics del PPCV que proclamen,
dia sí i dia també, la seua valencianidad,
que consisteix en voler ser la “tercera
capital española” abans que la capital dels valencians. I així ens va.
