SOBRE ELS RESULTATS DEL 20-D

Unes quantes raons per aclarir, si molt convé, per què el Partit Popular, el partit més votat les passades eleccions generals, no pot formar govern. Aclarim, en primer lloc, que si el PP no pot formar govern no és causat pels seus legítims competidors sinó per la seua pròpia voluntat de negar la realitat.

El PP afirma viure en un sistema bipartidista, sistema que es fonamenta en l’alternança electoral. Però el sistema bipartidista del regne d’Espanya no és fruït del consens, sinó fruït de la imposició militar, de quan el 23 de febrer de 1981 València fou ocupada pels tancs espanyols. Que el bipartidisme producte del 23-F no funcione, no és responsabilitat del poble.

Els resultats del PP són producte del sistema electoral, que se sosté en el Districtre províncial, dins del qual es voten les llistes elaborades per la directiva del partit. Llistes tancades amb candidats nomenats pels òrgans directius del partit, que els súbdits han de votar en bloc. Solucions tancades sense solució de continuïtat, les quals donen al poder executiu la clau de tots els poders, motiu pel qual l’executiu esborra els altres poders de l’estat, el legislatiu i el judicial. Així, amb el control del poder judicial, l’executiu acaba per sotmetre el Tribunal Constitucional, que juga més que arbitra, en contra de la diversitat de les diferentes sensibilitats polítiques.

Així mateix, el PP invoca la diversitat plurinacional dins de la Unitat nacional. La Unitat no pot acceptar la seua pluralitat sense deixar d’existir, per tant la propagada diversitat del PP resulta ser una contradicció, contradicció la qual pressuposa que els altres no deuríem d’existir, malgrat existir. D’aquí la dèria del PP en demonitzar els pactes electorals i el seu afany per la llista més votada. Ara ho ha estat, la llista més votada, i no pot governar. Un autèntic cul-de-sac, en el qual s’hi ha endinsat ells tot sols.

Una altra incongruència és que, malgrat el PP es proclame com a partit de centre, baste a mirar el panorama polític sorgit després del 20-D –Ciutadans, Coalició Canària, Partit Nacionalista Basc, Democràcia i Llibertat, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Socialista Obrer Espanyol, Podem, Euskal Herria Bildu, Esquerra Unida- per comprovar que el PP no té cap partit a la seua dreta.

Així les coses, el sistema bipartidista que el PP sosté ha deixat de ser una realitat inqüestionable perquè el vigent sistema electoral, malgrat totes les seues imperfeccions, ha donat els resultats electorals que han capgirat tot allò que el PP pretén etern. D’etern, tan sols en té la voluntat manifesta de manar.

Per açò, quan es diu una cosa i es fa la contrària, no resulta gens sorprenent que qui guanye, perda.

PLE ORDINARI DEL 23 DE DESEMBRE DE 2015

A les 20 hores, amb l’absència del regidor del PP, Aaron Albelda Collado, comença el Ple ordinari del 23 de desembre de 2015, amb els següents punts a tractar:

Fotos de Joaquim Monleón

1. Aprovació de les actes anteriors. Són aprovades les actes.

2. Gestió alcaldia.

2.1. Informe dels decrets d’alcaldia.

2.2. El secretari informa sobre l’avaluació anual del pla d’ajustament, que diu així:

De conformidad con lo dispuesto en el artículo 10 del Real Decreto-ley 7/2012, de 9 de marzo, por el que se crea el Fondo para la Financiación de los pagos a proveedores, las Entidades locales que concierten las operaciones de endeudamiento previstas en este real decreto-ley, deberán presentar anualmente al Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas un informe del interventor sobre la ejecución de los planes de ajuste contemplados en el artículo 7 del Real Decreto-ley 4/2012, de 24 de febrero. De dicho informe se dará cuenta al pleno de la corporación local.

En altres paraules, com que som un Ajuntament endeutat, hem de rendir comptes de manera trimestral al Govern de l’estat. Per aquesta raó el secretari informa del tercer trimestre de 2015 sobre el pla d’ajustament que s’està cumplint. Els proveïdors estan cobrant. El deute s’està pagant. El cost efectiu dels serveis s’està analitzant, tot tal com mana la llei.

Des de GdAU volem dir que el cumpliment de les condicions manades pel govern de l’estat a les administracions locals no és gens fàcil, perquè els ingressos són escassos i les demandes socials no desapareixen (al contrari, no paren de crèixer). L’ajuntament no pot obrar miracles per açò cadascú ha de ser conscient que l’enorme deute heretat dels anys de govern del PP, tant del local com de la Generalitat, ens força a moderar totes les nostres despeses, les quals, això sí, són degudament pagades quan toca i com cal.

2.3. L’alcaldessa aprofita el següent punt per respondre les preguntes formulades pel PP.

a)      Considera que la zona d’aparcament durant l’estiu és bona per a la localitat.

b)      Que s’hi han ingressat, en brut, de les targetes dels no residents, una quantitat de 1.250€

c)      En denúncies diverses, l’ajuntament ha recaudat, en brut, la quantitat de 32.702,74 €

d)      Respecte dels actes fets pels festers a l’estiu de 2015, l’ajuntament s’ha atés a allò que indica la llei.

e)      I pel que fa a la venda ambulant, considera que és necessària per atendre la demanda dels veïns i veïnes d’Antella.

3. Modificació de l’ordenança reguladora de la taxa per la prestació dels serveis per assistència i estància en l’escoleta infantil municipal d’1 a 3 anys. En aquest punt, el PP planteja una sèrie de modificacions, les quals quedem en resoldre en posteriors plens.

4. Mocions. GdAU presenta les següents mocions,

a) Sol.licitar ajudes a l’administració per combatre la plaga de la mosca de la fruita, ceratitis capitata.

b) Sol.licitar que l’estat reconega els drets forals valencians anul.lats en el Decret de Nova Planta de juny de 1.707.

c) Debat públic de la iniciativa coneguda com a TTIP (acords comercials entre la UE i els EUA)

totes elles aprovades.

A continuació, el PSOE presenta les següents mocions:

d) Un millora per aparcar i poder anar a l’Hospital de la Ribera en autobús subvencionat.

e) Que el Jutjat Penal número 15 no desaparega d’Alzira, on ara està.

f) Ajudes al caqui, pel vet de Rússia.

que són aprovades.

5. Despatx extraordinari. El PP presenta fora de termini quatre mocions, per la qual cosa seran debatudes en posteriors plens.

6. Precs i preguntes. El PP pregunta sobre una subvenció de 2008 per a reformar els ponts de la Sèquia Reial del Xúquer, una subvenció que ha quedat paralitzada degut a les gestions dutes a terme entre els anys 2009 i 2011. L’ajuntament d’ara pretén resoldre aquella subvenció.

Així mateix, tots celebrem l’alta participació democràtica durant les eleccions generals del passat diumenge, 20-D, al nostre poble.

Per finalitzar el ple, l’alcaldessa dóna la paraula al públic.

José Vicente Andrés Ferrer intervé per donar la seua opinió sobre els fets de la discomòbil del passat estiu 2015, cosa que també fa sobre les opinions del nostre grup a la web. Finalment, proposa a la regidora d’Agricultura la creació d’una comissió per investigar noves varietats al terme municipal d’Antella.

I sense més punts per tractar, a les 21:40 es lleva la sessió.  

BON NADAL

ELECCIONS GENERALS 20-D

ASSEMBLEA INFORMATIVA PROGRAMA XARXA

ASSEMBLEA INFORMATIVA

Assemblea informativa.
Fotografies de Joaquim Monleón

Per resoldre dubtes, en la mesura de les nostres possibilitats.

En primer lloc, explicar quin paper juguem en aquest Programa. 

En segon lloc, exposició dels fets fins el dia d’avui.

En tercer lloc, precs i preguntes.

 Primera part

Cal dir que l’ajuntament d'Antella ens hem adscrit al PROGRAMA XARXA DE LLIBRES DE TEXT perquè els pares que ho desitgen, s’hi puguen apuntar al contracte proposat per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, de la Generalitat Valenciana.

El Programa Xarxa és una iniciativa de la Conselleria, a la qual l’ajuntament ens hi hem sumat perquè creiem que és positiva. Ara bé, recordem que tan sols tenim el paper d’administrador, o siga, com a ajuntament no podem prendre decisions més enllà de les atorgades per la Conselleria. També cal dir que el Programa Xarxa és nou, per la qual cosa pensem que necessitarà més de dos cursos per començar a funcionar de manera automàtica, volem dir, sense dubtes. Per tant, ens cal una mica de comprensió per part de tots per poder dur-lo a terme.

Recordem que el Programa és una iniciativa de la Conselleria que compta amb participació de la Diputació i l’Ajuntament, amb una corresponsabilitat financera del 33% per cadascuna de les institucions, cosa que significa que el 67% del pressupost correspon a la Generalitat i a la Diputació, i la resta, a l’Ajuntament, que ho paga del seu pressupost anual.

Segona part

En el DOCV del dia 27, apareix l’Ordre del 26 d’octubre de 2015, de la Conselleria, en la qual es regulen les bases de les ajudes destinades als ajuntaments o entitats locals menors per fer efectiu el programa de gratuïtat dels llibres de text i material curricular dirigit a l’alumnat que curse ensenyaments obligatoris i formació professional bàsica als centres públics i privats concertats de la Comunitat Valenciana per al curs 2015-2016.

El dia 30 d’octubre, el Consell Escolar Municipal d’Antella és informat pel regidor d’Educació de la nostra disposició de participar en el programa, tot informant que la participació dels ajuntaments és voluntària, així com la participació dels pares.

L’ajuntament sol.licita l’adhesió al programa Xarxa el dia 4 de novembre de 2015.

L’ajuntament elabora la Nota informativa amb tota la informació administrativa necessària, que és lliurada al llarg de l’última setmana de novembre, a la directiva de l’AMPA perquè la distribuesca entre tots els pares i mares interessats. Els terminis per poder presentar la documentació necessària són entre el dia 1 i el 23 de desembre de 2015.

En el Consell Escolar Municipal del passat divendres, 11 de desembre, a petició dels membres de l’AMPA, ens vam comprometre a realitzar una reunió informativa per a tots els pares i mares interessats en el Programa, a fi d’intentar explicar aquells dubtes que estiga en la nostra mà poder explicar.

L’ajuntament d’Antella ha distribuït una circular en la qual indica:

a)      Qui són els beneficiaris

b)      Quins són els terminis

c)      Quin és el procediment

d)      Quina és la documentació a presentar

La circular també dóna resposta a les preguntes més freqüents:

1.      A qui va adreçat el programa Xarxa

2.      On hem de presentar les sol.licituds

3.      Quin import podem arribar a rebre

4.      Com es realitzarà el pagament de la primea fase

5.      Quina informació ha de contindre les factures

6.      I finalment, un telèfon de contacte per a possibles consultes

Un moment de l'assemblea

També podem consultar la pàgina de la Conselleria www.cece.gva.es o bé al seu portal la carpeta Programa Xarxa, per resoldre els dubtes. Així mateix, els informem que la subvenció serà notificada a l’Agència Tributària perquè figure en la declaració de l’IRPF de l’any corresponent, tal com indica la llei de les subvencions. Que per cobrar la dita subvenció, caldrà estar al dia amb les tributacions i taxes administratives. I tal com hem indicat més amunt, les factures han de contindre les dades indicades en l’ordre, o siga, NIF del qui compra i del qui ven, número de la factura, data de la compra, relació nominal dels productes adquirits, preu de cada llibre -amb IVA inclós- i quantitat resultant.

Per acabar aquest apartat, passem a desgranar algunes de les informacions donades per l’Ordre de la Conselleria, a fi de millor comprendre la iniciativa del Programa Xarxa:

Justificació. La CE estableix el dret de tots a l’Educació. La LO 8/1985 regula el principi constitucional, tot afirmant que tots els ciutadans tenen dret a una educació bàsica. La LO 2/2006 determina que l’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït per a totes les persones. Així mateix, estableix que les administracions educatives dotaran els centres dels recursos necessaris per a fer possible la gratuïtat en les ensenyances de caràcter obligatori. Per aquestos motius, fa temps que la comunitat educativa ve sol.licitant que la gratuïtat efectiva de l’ensenyament obligatori incloga la gratuïtat dels llibres de text així com altres materials curriculars. Per això, la Generalitat Valenciana inicia en el curs 2015-2016 el Programa Xarxa llibres de text (programa, que per altra banda, funciona en altres països, com ara: França, Dinamarca, Finlàndia i altres)

Per poder participar en el Programa Xarxa ens cal saber que:

1. La participació és voluntària.
2. El programa implica un ús responsable del material curricular (inclou aquells materials inclosos en la PGA)
3. Gratuïtat dels llibres per a l’any següent.
4. Ajuda màxima de 200 euros.
5. Els llibres passaran a ser propietat de l’Administració. Amb custòdia per part del centre educatiu.
6. El Programa Xarxa, en el present curs 2015-2016, està dividit en dues fases.
7. Primera fase. La sol.licitud per participar acaba en desembre i els pagaments es realitzaran a partir que cobrem la resta de les subvencions (Generalitat i Diputació)
8. Segona fase. Al llarg del curs es donaran instruccions respecte del funcionament del banc de llibres.

Fins ací allò que nosaltres sabem. Per a les circumstàncies no resoltes, caldrà esperar les instruccions que anirà lliurant la Conselleria al llarg del present curs, entre gener i abril de 2016. Per exemple, què passarà en els cursos de l’any que ve, quan no hi haja material per a tots els alumnes? Quin material serà apte per guardar i quin no? Etc.

Tornem a reiterar que el Programa Xarxa és una iniciativa que tot just ha començat a caminar i a la qual li queden anys per endavant. I entre tots -Conselleria, AMPA, Directiva del Cente i Ajuntament- ho sabrem resoldre.

Tercera part

Precs i preguntes. A tall d’exemple, ací apuntem alguns possibles dubtes:

Què passa si no vull participar?

Que no participe i res més.

 Quina factura és legal?

Aquella que cumplisca els requisits mínims indicats per Conselleria.

 Què passa si cobre 100 euros i no torne els llibres?

Perd el dret. Ha incumplit el contracte. L’any vinent els haurà de comprar tots. I no cobrarà els 100 restants.

 Què passarà amb els llibres del meu fill l’any que ve, si no en té?

“Suposem” que la Conselleria disposarà unes ajudes per a l’any 2016-2017, a fi de completar el banc de llibres. Recordem que enguany és el primer any.

 Què passa amb els llibres de text del Primer cicle?

No seran considerats dins del requisit de durabilitat. Més endavant sabrem més.

 Qui haurà de discrimar entre els llibres aptes  i no aptes?

Allò que, per ara, dictamine la Directiva del Centre. L’any vinent ho podrà fer constar a la PGA.

 Què pot dir l’AMPA al respecte?

Allò que considere oportú, mitjançant la seua participació en el Consell Escolar Municipal.

Antella, a 15 de desembre de 2015

LA CORRUPCIÓ QUE NO PARA

El Partit Popular diu que hi ha persones corruptes, que el partit no és corrupte. Diuen, els del PP, que els corruptes d’ahir: Cas Brugal, Cooperació, Emarsa, Bankia, amb noms com Ricardo Costa, Víctor Campos, Angélica Such, Carlos Fabra, Rafael Blasco, David Serra, Luís Bárcenas, i molts més, moltíssims més... actuaven “en solitari”.

Ara diuen, els del PPE que els corruptes  d’avui: Operación Púnica, Francisco Granados, Federico Trillo, Martínez-Pujalte, Arístegui, De la Serna, .... són persones que actuen “en solitari”. Demà, quan apareguen més casos de corrupció, també diran el mateix.

En canvi, hi ha altres veus que afirmem que no és un problema de persones que actuen “en solitari” –sempre dins del PP-, sinó de Règim. Hi ha un article de la Constitució de 1978 que ho aclareix tot. 

EU Llíria: LA GRAN MENTIRA DEL REG PER DEGOTEIG

Se està portant els llauradors a instal·lar el reg per degoteig o localitzat amb la falsa creença que la inversió és la panacea per a resoldre els problemes de l'agricultura, sent això totalment fals. En les reunions que es realitzen en les comunitats de regants i societats de reg es venen els projectes com la solució màgica que resoldrà els problemes de l'agricultor. No es parla de l'augment dels preus i per tant de les rendes, però es posa tant d'èmfasi per part dels projectistes en el fet que el degoteig és igual a modernització que els llauradors ixen de les reunions obnubilats, llevat d'aquells que per avarícia i insolidaritat mai estan disposats a canviar res ni a gastar-se res en projectes col·lectius. (...)

El reg per degoteig és una fugida cap avant perquè la roda del conte de l'agricultura valenciana continue: canviar-ho tot perquè no canvie res. Tot sense agafar el bou per les banyes de l'autèntica modernització que necessita l'agricultura valenciana.

La política agrària d'implantació irracional del reg per degoteig, "perquè està de moda", ni tan sols ha sabut aprofitar-se per a desenvolupar l'I+D+i en el degoteig. Llevat d'alguna empresa esporàdica, la implantació de reg per degoteig està servint per a importar d'Israel els productes desenvolupats o més complexos, pagant royalties per comprar esta tecnologia. Les canonades és exportar plàstic i aire, i això no interessa, encara que el plàstic ara haja pujat de preu amb l'excusa de l'encariment del petroli.

Així, si visitem instal·lacions i camps amb reg per degoteig vorem que la majoria de filtres, classes de degotadors, electrovàlvules, ordinadors, etc., són de fabricació forana. En lloc de desenvolupar una indústria paral·lela a l'agricultura, crear llocs de treball qualificat i desenvolupar productes propis d'alt valor afegit, s'ha optat per perdre una oportunitat més. La política de subvencionar el reg per degoteig no ha vingut acompanyada d'una política de desenvolupament d'un sector investigador i fabricant autòcton. Orfes d'això, ens convertim en importadors quan podríem ser exportadors de tecnologia. Per exemple, a més del reg per degoteig provinent d'Israel (inventor d'este sistema per a regar terres desèrtiques, no ho oblidem), caldria parlar del cas dels Països Baixos amb altres productes com els hivernacles, llavors, etc. Comprem Mercedes i BMW i ni tan sols fabriquem Seats.

Si s'analitzen alguns dels projectes d'inversió en reg localitzat subvencionat per les administracions públiques, es pot comprovar com els cost d'estos supera els 1.200 euros per fanecada. Suposant un valor per fanecada de 6.000 euros, que ja és valorar, la inversió en degoteig suposa més del 20% del valor de la fanecada. Això és una barbaritat si a més tenim en compte que no millorarà la renda del llaurador, sinó que els preus de la fruita i els productes agraris en general continuaran augmentant, i no parlem del raïm per a la vinificació, que amb el degoteig pareix el peix que es mossega la cua: més raïm, més vi; més vi, pitjors preus... Ja estem en la mateixa. Però com quan u va a comprar un cotxe, hi ha projectistes del reg per degoteig que comencen amb les modernors i els dóna per sofisticar el projecte amb prestacions innecessàries, encarint així la inversió, per a acabar instal·lant-ho en parcel·les de 4, 2 o fins i tot mitja fanecada. Cotxes de 200 per hora per a després no poder anar a més de 20 per hora: este seria el símil. Els honoraris ja sabem que van a percentatges; més que projectistes semblen comercials.

Si a això afegim que una part del sòl rústic on s'està instal·lant el reg per degoteig s'ha reclassificat o es reclassificarà com a urbà (amb la finalitat de posar polígons industrials o urbanitzacions), la inversió en degoteig només serveix per a enriquir més a determinada gent. A més, si hi ha pel mig una administració que ha de recuperar una part de la inversió cobrant durant molts anys a una comunitat de regants, això repercutirà sobre els llauradors que queden, fent més cara l'aigua que regar actualment a manta, amb la qual cosa la pretesa modernització de l'agricultura valenciana es transforma en agonia.
Els projectes es realitzen de forma descabellada. Cal un control i l'obligatorietat de que on es realitzen inversions de reg per degoteig amb fons públics, siguen protegides eixes superfícies fins a la seua completa amortització econòmica com a sòl rústic productiu. Si amb diners públics s'executen eixes quantioses inversions i després s'arranquen els arbres i s'asfalta i poligonitza el sòl, com a contribuent exigisc que això es destine a escoles i hospitals. (...)

Canal principal del Camp de Túria,
a l'altura del Palmeral,
i des d'on ixen molts recs per a regar a degoteig.

Respecte a la dubtosa rentabilitat de les inversions de reg per degoteig, en tenim una mostra en la modernització de les bodegues de les cooperatives vinícoles, ja que després d'instal·lar-ne depòsits d'acer i fins i tot sistemes de fermentació controlada, en moltes estan liquidant el raïm més barat a l'agricultor que alguna cooperativa que s'ha quedat antiquada amb els depòsits de ciment. Evidentment, per la senzilla raó que hi ha tant de vi de qualitat, que als preus baixos se li afegeixen els gastos d'amortització de la inversió i resulta una liquidació pitjor per al soci de la cooperativa modernitzada. Un cas en el valor del producte s'ha donat en l'oli d'oliva: es modernitzen les almàsseres amb diners públics per a canviar la maquinària per una que extrau més oli, però ara resulta que té més valor l'oli verge procedent del sistema anterior d'extracció en fred. Paradoxes de la vida que, a més de donar-se en altres tipus de conreus, apareix també en reg per degoteig. El que passa és que l'agricultor, igual que quan compra un tractor, no aplica l'amortització. També moltes comunitats de regants i societats de reg, que porten la comptabilitat només per ingressos i gastos, desconeixen la partida doble. No es pot llançar u a invertir i subvencionar el reg per degoteig perquè s'haja posat de moda. Cal meditar les polítiques públiques que comporten despeses.

La desil·lusió i l'abandonament

El reg per degoteig té els seus avantatges i comoditats, com no haver de fer cavallons per a regar, no haver d'estar físicament present quan es rega, no regar a la nit, pot reduir-se l'impacte o evitar-se la malaltia de la phytoptora, es fertilitza més racionalment, s'evita el cost de repartir l'adob... També amb un bon disseny de la plantació es pot aconseguir en el reg a manta part d'estos avantatges. L'estalvi d'aigua no és tant com es pressuposa, també es pot administrar correctament regant a manta. Però eixe pretés estalvi en aigua que persegueix l'administració pública sembla encaminat a dirigir-lo a altres finalitats més lucratives per a alguns com els camps de golf. 

Un reg a manta adequat té uns altres avantatges com evitar la salinització, plagues que hivernen en el sòl (cas de la mosca de la fruita, que el poder polític de la conselleria desestimà estudiar intencionadament després de les investigacions de senyor Garrido), etc. Pràctiques com l'aplicació d'herbicides, s'assenyala que disminueixen el consum d'aigua, ja que la terra amb brossa absorbeix nutrients i aigua. Però el que cal ressaltar és que allò negatiu és el manteniment dels sòls nus sense mantell vegetal en els fruiters, que es mineralitzen i perden la seua capa viva d'humus, pateixen erosions i són més propensos a que, en el cas dels cítrics, quan ploga es produïsca una major putrefacció per fongs, majors arrossegaments de terra i que no es recarreguen els aqüífers. No es parla que els adobs són més cars i els costos de la inversió i del manteniment de la instal·lació. La qualitat de la fruita no és major quan el reg per degoteig s'instal·la en plantacions d'arbres adults, diferències qualitatives que tampoc s'observen en els arbres.
Són les pràctiques culturals adequades realitzades pels llauradors professionals les que aconsegueixen qualitat en el producte. Hi ha casos de més consum d'aigua en reg per degoteig que en el de manta o inundació. L'ús inadequat del degoteig provoca putrefaccions d'arrels, malbarata aigua (...), etc. Tot això té lloc perquè hem canviat de tècnica de cultiu sense formar ni canviar la mentalitat dels agricultors. (...)
Hi ha conseqüències que no s'estan estudiant en la implantació del degoteig. Per exemple, en el reg a manta es produeix una pèrdua per evaporació, que encara que parega un pèrdua d'aigua, aportava un ambient humit convenient per a la respiració de les fulles. El reg a manta en determinats llocs no suposava pèrdua d'aigua, sinó la recàrrega dels aqüífers, encara que amb males pràctiques culturals també es contaminaven amb nitrats. 

Amb tot això no ens manifestem en contra del reg per degoteig, que funciona en finques noves, ben dissenyades, de cert tamany. Però sí que volem ressaltar que no es pot estendre salvatgement com l'únic camí per a la salvació. S'instal·la i es rega igual tant en un terreny arenós com en un argilós. Amb tants canvis i sense formació adequada, el llaurador està cometent greus errors.
Evidentment, els preus de la producció agrària no pugen perquè s'haja instal·lat el reg per degoteig. Encara que al vendre el degoteig ningú no ho haja dit, subliminalment sí que s'ha ficat en el cervell dels agricultors. Textualment reproduïm les paraules d'un president de comunitat de regants: "El reg per degoteig serà una inversió important que farà el nostre regadiu aprofite millor l'aigua i que siga més competitiu de cara a un mercat cada vegada més complicat". S'està venent o no el degoteig com la solució a l'agricultura? (...)

Per a més inri, quan la Conselleria dóna dades de la superfície de regadiu reconvertida a degoteig suma les superfícies de secà també transformades. De manera que ens trobem amb unes xifres irreals i que són un embolic, i no podem saber què de regadiu per inundació ha passat a ser per degoteig i què de secà i que no consumia gens d'aigua ha passat a ser també de reg per degoteig. 
Quan el llaurador que s'ha passat al degoteig en fruiters, hortalisses i cítrics veu que les seues rendes continuen baixant, quan no apareixen els calibres desitjats o esperats, després de pagar part de la instal·lació, comença la desil·lusió i molts acaben abandonant els bancals. Per enèsima volta s'enganyarà al llaurador i l'agricultura valenciana continuarà amb els mateixos problemes, però més agreujats. Tot per la falta de visió de futur i la mediocritat dels nostres polítics que, com a covards, són incapaços d'aplicar una autèntica reestructuració de les explotacions actuals, de fer un programa per a combatre el minifundisme (que no s'arregla amb obres faraòniques) que abaratisca costos de producció i on s'obtinga una major qualitat. (...)

Ara toca la moda del reg per degoteig i qui s'atreveix a atacar-la se'l titla d'ignorant. Ja parlarem d'ací a deu anys.

Article de José Luis Ramos, del Col·lectiu Terra Viva, 
aparegut al Levante-EMV el 30 de gener de 2005.

PRESENTACIÓ DE MARISOL SALES GIMÉNEZ A ANTELLA (5 desembre 2015)

Moment de la presentació

Fa tres anys, la professora de Marisol Sales Giménez (18 agost de 2.000), Mónica Reig, va proposar-li fer una redacció sobre els poders dels adolescents. Aquella redacció obligatòria desencadenà un procés creatiu inesperat que ens ha portat fins ací. Volem pensar que Marisol va trobar un dels seus superpoders gràcies a aquella redacció, escrita amb bolígraf sobre paper, una redacció que va ser el desencadenant de la saga Las crónicas del ángel, el primer volum de la qual porta com a títol La noche roja, amb tres edicions esgotades, que ja prepara la quarta. Avui, el seu llibre és lectura a més de cinquanta col.legis i instituts.

Amparo Piqueres entrevistant Marisol

Com podem veure, Marisol és ben jove. Fet que ens recorda altres autors de la literatura universal que començaren la seua tasca ben aviat. Ens venen al cap, la francesa Françoise Sagan, qui va publicar el seu best-seller, Bonjour, Tristesse, amb tan sols 18 anys. L’escriptora nord-americana Susan E. Hinton, qui, amb tan sols 17 anys, va publicar Rebels. O el poeta Arthur Rimbaud, qui, a l’edat de 15 anys, era tota una realitat de les lletres franceses. Ara bé, aquestes edats, tot i ser prematures, queden disminuïdes quan ens assabentem que Marisol Sales Giménez va editar el seu llibre qua tan sols tenia 12 anys, a l’edat en la qual, la majoria de les xiquetes i xiquets, es dediquen a jugar a la playstation. Amb açò volem dir que Marisol, amb quinze anys, cumplits el mes d’agost passat, s’ha convertit en tota una veterana.

L’han entrevistada a diverses cadenes de ràdio: la COPE, cadena SER, ONDA CERO, RÀDIODIGITAL, ... també ha aparegut a la TV, com ara, TV MEDITERRANEO. No és una promesa de futur, és tota una realitat. Ha estat una supervendes en les fires del llibre de València i de Madrid.

Acabem, no sense fer referència a una contestació que Marisol va donar en una entrevista a la ràdio. La pregunta era d’aquelles que són tot un tòpic. Li preguntaren quins dos llibres s’emportaria a una illa deserta. Enfrontada al tòpic, Marisol va saber donar una resposta ben original. Sense pensar-s’ho, va respondre que el primer llibre que s’emportaria era Rubí, de l’escriptora alemanya Kerstin Gier, el llibre que la va fascinar i motivar per escriure. El segon llibre, un que no haguera llegit, per poder aprendre dels que saben. Poques vegades una pregunta tan òbvia haurà tingut una resposta tan brillant. Marisol, rep la nostra enhorabona.

MOSQUIT TIGRE

PREVENCIÓ DE FOCUS DE CRIA DE MOSQUIT TIGRE:

HORTS URBANS

El mosquit tigre (Aedes albopictus) és originari del sud-est asiàtic, encara que durant els últims anys s’ha anat estenent per Europa. Al País Valencià, des de 2009, s’ha detectat la seua presència de manera creixent en distints municipis.

Cada femella pon al voltant de 200 ous, desenvolupant el seu cicle biològic en recipients en els quals s’acumula aigua.

Els adjudicataris d'horts urbans per evitar la proliferació d’aquest i altres mosquits han de tenir en consideració les següents BONES PRÀCTIQUES:

·       Retirar de la intempèrie objectes que puguen acumular aigua: poals, regadores, tests buits. Si no és possible, posar-los de cap per avall o tapar-los.

·       En cas de necessitar contenidors d'aigua de forma permanent, mantenir-los coberts amb tapa hermètica o amb tela mosquitera (malla d'1 mil·límetre).

·       Emprar reg per degoteig i assegurar un bon sistema de drenatge.

·       Seleccionar un tipus de reg que impedisca envair o regar altres horts veïns

·       Mantenir l'hort net i en bon estat. Gestionar adequadament els residus que es generen

·       Acompanyar els cultius amb plantes amb propietats repel·lents als mosquits (alfàbrega, romer, llorer,...).

·       Informar a l'ajuntament corresponent en cas d'observar plagues de mosquits

·       Vetlar perquè la resta d'usuaris segueixen aquestes recomanacions.

Més informació en: Vectors i Salut www.sp.san.gva.es

PREVENCIÓ DE FOCUS DE CRIA DE MOSQUIT TIGRE:

CEMENTERIS

El mosquit tigre (Aedes albopictus) és originari del sud-est asiàtic, encara que durant els últims anys s’ha anat estenent per Europa. Al País Valencià, des de 2009, s’ha detectat la seua presència de manera creixent en distints municipis.

Cada femella pon al voltant de 200 ous, desenvolupant el seu cicle biològic en recipients en els quals s’acumula aigua.

En els cementeris els mosquits troben un entorn adequat per a la seua proliferació, gràcies a la presència de recipients i objectes decoratius que poden contenir aigua.

És responsabilitat municipal i de la ciutadania prendre mesures correctores per a evitar la reproducció de mosquits.

Per açò, s'estima necessari el difondre i vetlar per l'aplicació de les següents BONES PRÀCTIQUES:

·        Trepar els recipients utilitzats per a dipositar flors, per a evitar que s'acumule aigua.

·        Utilitzar altres recursos per a mantenir la humitat de les flors, com col·locar escuma a l'interior dels pitxers per a absorbir l'aigua, o altres materials. Pot posar-se arena en els plats de baix dels testos i regar l'arena per a proporcionar humitat a la planta.

·        Es pot optar per l'ús de flors artificials o tests amb plantes naturals, en aquest cas ha de racionalitzar-se el reg.

·        Buidar i donar la volta als pitxers sense utilitzar i als plats de baix els tests.

·        Evitar els objectes decoratius que puguen emmagatzemar aigua en el seu interior

·        Informar a l'ajuntament corresponent en cas d'observar plagues de mosquits.

Més informació en: Vectors i Salut www.sp.san.gva.es

PLE EXTRAORDINARI DEL 23 DE NOVEMBRE

Amb l’únic punt de l’ordre del dia: Sorteig membres de les meses per a les eleccions generals de 20 de desembre de 2015, a les 20 hores s’ha realitzat la sessió plenària amb l’assistència de set dels membres del Ple de l’Ajuntament d’Antella, que han procedit a celebrar el sorteig. Amb el resultat que en el seu moment es farà públic.

I sense més punts que tractar, a les 20:25 minuts s’ha alçat la sessió.

I MERCENARI ÍBER

El CECA, amb la col.laboració de l'Ajuntament d'Antella,  el diumenge 8 de novembre de 2015, ha organitzat el seu primer premi Mercenari Íber, una competició de vuit quilòmetres de recorregut amb vint-i-un obstacles per salvar. Ací us deixem una mostra fotogràfica de la prova.