Se està portant els llauradors a instal·lar el reg per degoteig o localitzat amb la falsa creença que la inversió és la panacea per a resoldre els problemes de l'agricultura, sent això totalment fals. En les reunions que es realitzen en les comunitats de regants i societats de reg es venen els projectes com la solució màgica que resoldrà els problemes de l'agricultor. No es parla de l'augment dels preus i per tant de les rendes, però es posa tant d'èmfasi per part dels projectistes en el fet que el degoteig és igual a modernització que els llauradors ixen de les reunions obnubilats, llevat d'aquells que per avarícia i insolidaritat mai estan disposats a canviar res ni a gastar-se res en projectes col·lectius. (...)
El reg per degoteig és una fugida cap avant perquè la roda del conte de l'agricultura valenciana continue: canviar-ho tot perquè no canvie res. Tot sense agafar el bou per les banyes de l'autèntica modernització que necessita l'agricultura valenciana.
La política agrària d'implantació irracional del reg per degoteig, "perquè està de moda", ni tan sols ha sabut aprofitar-se per a desenvolupar l'I+D+i en el degoteig. Llevat d'alguna empresa esporàdica, la implantació de reg per degoteig està servint per a importar d'Israel els productes desenvolupats o més complexos, pagant royalties per comprar esta tecnologia. Les canonades és exportar plàstic i aire, i això no interessa, encara que el plàstic ara haja pujat de preu amb l'excusa de l'encariment del petroli.
Així, si visitem instal·lacions i camps amb reg per degoteig vorem que la majoria de filtres, classes de degotadors, electrovàlvules, ordinadors, etc., són de fabricació forana. En lloc de desenvolupar una indústria paral·lela a l'agricultura, crear llocs de treball qualificat i desenvolupar productes propis d'alt valor afegit, s'ha optat per perdre una oportunitat més. La política de subvencionar el reg per degoteig no ha vingut acompanyada d'una política de desenvolupament d'un sector investigador i fabricant autòcton. Orfes d'això, ens convertim en importadors quan podríem ser exportadors de tecnologia. Per exemple, a més del reg per degoteig provinent d'Israel (inventor d'este sistema per a regar terres desèrtiques, no ho oblidem), caldria parlar del cas dels Països Baixos amb altres productes com els hivernacles, llavors, etc. Comprem Mercedes i BMW i ni tan sols fabriquem Seats.
Si s'analitzen alguns dels projectes d'inversió en reg localitzat subvencionat per les administracions públiques, es pot comprovar com els cost d'estos supera els 1.200 euros per fanecada. Suposant un valor per fanecada de 6.000 euros, que ja és valorar, la inversió en degoteig suposa més del 20% del valor de la fanecada. Això és una barbaritat si a més tenim en compte que no millorarà la renda del llaurador, sinó que els preus de la fruita i els productes agraris en general continuaran augmentant, i no parlem del raïm per a la vinificació, que amb el degoteig pareix el peix que es mossega la cua: més raïm, més vi; més vi, pitjors preus... Ja estem en la mateixa. Però com quan u va a comprar un cotxe, hi ha projectistes del reg per degoteig que comencen amb les modernors i els dóna per sofisticar el projecte amb prestacions innecessàries, encarint així la inversió, per a acabar instal·lant-ho en parcel·les de 4, 2 o fins i tot mitja fanecada. Cotxes de 200 per hora per a després no poder anar a més de 20 per hora: este seria el símil. Els honoraris ja sabem que van a percentatges; més que projectistes semblen comercials.
Si a això afegim que una part del sòl rústic on s'està instal·lant el reg per degoteig s'ha reclassificat o es reclassificarà com a urbà (amb la finalitat de posar polígons industrials o urbanitzacions), la inversió en degoteig només serveix per a enriquir més a determinada gent. A més, si hi ha pel mig una administració que ha de recuperar una part de la inversió cobrant durant molts anys a una comunitat de regants, això repercutirà sobre els llauradors que queden, fent més cara l'aigua que regar actualment a manta, amb la qual cosa la pretesa modernització de l'agricultura valenciana es transforma en agonia.
Els projectes es realitzen de forma descabellada. Cal un control i l'obligatorietat de que on es realitzen inversions de reg per degoteig amb fons públics, siguen protegides eixes superfícies fins a la seua completa amortització econòmica com a sòl rústic productiu. Si amb diners públics s'executen eixes quantioses inversions i després s'arranquen els arbres i s'asfalta i poligonitza el sòl, com a contribuent exigisc que això es destine a escoles i hospitals. (...)
Respecte a la dubtosa rentabilitat de les inversions de reg per degoteig, en tenim una mostra en la modernització de les bodegues de les cooperatives vinícoles, ja que després d'instal·lar-ne depòsits d'acer i fins i tot sistemes de fermentació controlada, en moltes estan liquidant el raïm més barat a l'agricultor que alguna cooperativa que s'ha quedat antiquada amb els depòsits de ciment. Evidentment, per la senzilla raó que hi ha tant de vi de qualitat, que als preus baixos se li afegeixen els gastos d'amortització de la inversió i resulta una liquidació pitjor per al soci de la cooperativa modernitzada. Un cas en el valor del producte s'ha donat en l'oli d'oliva: es modernitzen les almàsseres amb diners públics per a canviar la maquinària per una que extrau més oli, però ara resulta que té més valor l'oli verge procedent del sistema anterior d'extracció en fred. Paradoxes de la vida que, a més de donar-se en altres tipus de conreus, apareix també en reg per degoteig. El que passa és que l'agricultor, igual que quan compra un tractor, no aplica l'amortització. També moltes comunitats de regants i societats de reg, que porten la comptabilitat només per ingressos i gastos, desconeixen la partida doble. No es pot llançar u a invertir i subvencionar el reg per degoteig perquè s'haja posat de moda. Cal meditar les polítiques públiques que comporten despeses.
La desil·lusió i l'abandonament
El reg per degoteig té els seus avantatges i comoditats, com no haver de fer cavallons per a regar, no haver d'estar físicament present quan es rega, no regar a la nit, pot reduir-se l'impacte o evitar-se la malaltia de la phytoptora, es fertilitza més racionalment, s'evita el cost de repartir l'adob... També amb un bon disseny de la plantació es pot aconseguir en el reg a manta part d'estos avantatges. L'estalvi d'aigua no és tant com es pressuposa, també es pot administrar correctament regant a manta. Però eixe pretés estalvi en aigua que persegueix l'administració pública sembla encaminat a dirigir-lo a altres finalitats més lucratives per a alguns com els camps de golf.
Un reg a manta adequat té uns altres avantatges com evitar la salinització, plagues que hivernen en el sòl (cas de la mosca de la fruita, que el poder polític de la conselleria desestimà estudiar intencionadament després de les investigacions de senyor Garrido), etc. Pràctiques com l'aplicació d'herbicides, s'assenyala que disminueixen el consum d'aigua, ja que la terra amb brossa absorbeix nutrients i aigua. Però el que cal ressaltar és que allò negatiu és el manteniment dels sòls nus sense mantell vegetal en els fruiters, que es mineralitzen i perden la seua capa viva d'humus, pateixen erosions i són més propensos a que, en el cas dels cítrics, quan ploga es produïsca una major putrefacció per fongs, majors arrossegaments de terra i que no es recarreguen els aqüífers. No es parla que els adobs són més cars i els costos de la inversió i del manteniment de la instal·lació. La qualitat de la fruita no és major quan el reg per degoteig s'instal·la en plantacions d'arbres adults, diferències qualitatives que tampoc s'observen en els arbres.
Són les pràctiques culturals adequades realitzades pels llauradors professionals les que aconsegueixen qualitat en el producte. Hi ha casos de més consum d'aigua en reg per degoteig que en el de manta o inundació. L'ús inadequat del degoteig provoca putrefaccions d'arrels, malbarata aigua (...), etc. Tot això té lloc perquè hem canviat de tècnica de cultiu sense formar ni canviar la mentalitat dels agricultors. (...)
Hi ha conseqüències que no s'estan estudiant en la implantació del degoteig. Per exemple, en el reg a manta es produeix una pèrdua per evaporació, que encara que parega un pèrdua d'aigua, aportava un ambient humit convenient per a la respiració de les fulles. El reg a manta en determinats llocs no suposava pèrdua d'aigua, sinó la recàrrega dels aqüífers, encara que amb males pràctiques culturals també es contaminaven amb nitrats.
Amb tot això no ens manifestem en contra del reg per degoteig, que funciona en finques noves, ben dissenyades, de cert tamany. Però sí que volem ressaltar que no es pot estendre salvatgement com l'únic camí per a la salvació. S'instal·la i es rega igual tant en un terreny arenós com en un argilós. Amb tants canvis i sense formació adequada, el llaurador està cometent greus errors.
Evidentment, els preus de la producció agrària no pugen perquè s'haja instal·lat el reg per degoteig. Encara que al vendre el degoteig ningú no ho haja dit, subliminalment sí que s'ha ficat en el cervell dels agricultors. Textualment reproduïm les paraules d'un president de comunitat de regants: "El reg per degoteig serà una inversió important que farà el nostre regadiu aprofite millor l'aigua i que siga més competitiu de cara a un mercat cada vegada més complicat". S'està venent o no el degoteig com la solució a l'agricultura? (...)
Per a més inri, quan la Conselleria dóna dades de la superfície de regadiu reconvertida a degoteig suma les superfícies de secà també transformades. De manera que ens trobem amb unes xifres irreals i que són un embolic, i no podem saber què de regadiu per inundació ha passat a ser per degoteig i què de secà i que no consumia gens d'aigua ha passat a ser també de reg per degoteig.
Quan el llaurador que s'ha passat al degoteig en fruiters, hortalisses i cítrics veu que les seues rendes continuen baixant, quan no apareixen els calibres desitjats o esperats, després de pagar part de la instal·lació, comença la desil·lusió i molts acaben abandonant els bancals. Per enèsima volta s'enganyarà al llaurador i l'agricultura valenciana continuarà amb els mateixos problemes, però més agreujats. Tot per la falta de visió de futur i la mediocritat dels nostres polítics que, com a covards, són incapaços d'aplicar una autèntica reestructuració de les explotacions actuals, de fer un programa per a combatre el minifundisme (que no s'arregla amb obres faraòniques) que abaratisca costos de producció i on s'obtinga una major qualitat. (...)
Els projectes es realitzen de forma descabellada. Cal un control i l'obligatorietat de que on es realitzen inversions de reg per degoteig amb fons públics, siguen protegides eixes superfícies fins a la seua completa amortització econòmica com a sòl rústic productiu. Si amb diners públics s'executen eixes quantioses inversions i després s'arranquen els arbres i s'asfalta i poligonitza el sòl, com a contribuent exigisc que això es destine a escoles i hospitals. (...)
 |
| Canal principal del Camp de Túria, a l'altura del Palmeral, i des d'on ixen molts recs per a regar a degoteig. |
La desil·lusió i l'abandonament
El reg per degoteig té els seus avantatges i comoditats, com no haver de fer cavallons per a regar, no haver d'estar físicament present quan es rega, no regar a la nit, pot reduir-se l'impacte o evitar-se la malaltia de la phytoptora, es fertilitza més racionalment, s'evita el cost de repartir l'adob... També amb un bon disseny de la plantació es pot aconseguir en el reg a manta part d'estos avantatges. L'estalvi d'aigua no és tant com es pressuposa, també es pot administrar correctament regant a manta. Però eixe pretés estalvi en aigua que persegueix l'administració pública sembla encaminat a dirigir-lo a altres finalitats més lucratives per a alguns com els camps de golf.
Són les pràctiques culturals adequades realitzades pels llauradors professionals les que aconsegueixen qualitat en el producte. Hi ha casos de més consum d'aigua en reg per degoteig que en el de manta o inundació. L'ús inadequat del degoteig provoca putrefaccions d'arrels, malbarata aigua (...), etc. Tot això té lloc perquè hem canviat de tècnica de cultiu sense formar ni canviar la mentalitat dels agricultors. (...)
Hi ha conseqüències que no s'estan estudiant en la implantació del degoteig. Per exemple, en el reg a manta es produeix una pèrdua per evaporació, que encara que parega un pèrdua d'aigua, aportava un ambient humit convenient per a la respiració de les fulles. El reg a manta en determinats llocs no suposava pèrdua d'aigua, sinó la recàrrega dels aqüífers, encara que amb males pràctiques culturals també es contaminaven amb nitrats.
Amb tot això no ens manifestem en contra del reg per degoteig, que funciona en finques noves, ben dissenyades, de cert tamany. Però sí que volem ressaltar que no es pot estendre salvatgement com l'únic camí per a la salvació. S'instal·la i es rega igual tant en un terreny arenós com en un argilós. Amb tants canvis i sense formació adequada, el llaurador està cometent greus errors.Evidentment, els preus de la producció agrària no pugen perquè s'haja instal·lat el reg per degoteig. Encara que al vendre el degoteig ningú no ho haja dit, subliminalment sí que s'ha ficat en el cervell dels agricultors. Textualment reproduïm les paraules d'un president de comunitat de regants: "El reg per degoteig serà una inversió important que farà el nostre regadiu aprofite millor l'aigua i que siga més competitiu de cara a un mercat cada vegada més complicat". S'està venent o no el degoteig com la solució a l'agricultura? (...)
Per a més inri, quan la Conselleria dóna dades de la superfície de regadiu reconvertida a degoteig suma les superfícies de secà també transformades. De manera que ens trobem amb unes xifres irreals i que són un embolic, i no podem saber què de regadiu per inundació ha passat a ser per degoteig i què de secà i que no consumia gens d'aigua ha passat a ser també de reg per degoteig.
Quan el llaurador que s'ha passat al degoteig en fruiters, hortalisses i cítrics veu que les seues rendes continuen baixant, quan no apareixen els calibres desitjats o esperats, després de pagar part de la instal·lació, comença la desil·lusió i molts acaben abandonant els bancals. Per enèsima volta s'enganyarà al llaurador i l'agricultura valenciana continuarà amb els mateixos problemes, però més agreujats. Tot per la falta de visió de futur i la mediocritat dels nostres polítics que, com a covards, són incapaços d'aplicar una autèntica reestructuració de les explotacions actuals, de fer un programa per a combatre el minifundisme (que no s'arregla amb obres faraòniques) que abaratisca costos de producció i on s'obtinga una major qualitat. (...)
Ara toca la moda del reg per degoteig i qui s'atreveix a atacar-la se'l titla d'ignorant. Ja parlarem d'ací a deu anys.
Article de José Luis Ramos, del Col·lectiu Terra Viva,
aparegut al Levante-EMV el 30 de gener de 2005.
aparegut al Levante-EMV el 30 de gener de 2005.
