... y,
además, es lo más importante”
Mariano Rajoy
President del Govern
En l’article
“Un sistema polític injust genera injustícies” arribàvem a la conclusió que és
corrupte el sistema que ha permés la corrupció dels nostres mandataris. Els qui
aprovaren imposicions injustes per al nostre poble promulgaren la injustícia,
no la llei, perquè la llei ha de ser justa i vertadera per a tots. Aquesta és
la premissa compartida per les persones de totes les nacions.
Amb
quins fonaments han actuat els dirigents del PPCV? Quin model han tingut de
referent? És un lloc comú afirmar que l’exèrcit vencerà si el seu comandant és
intel.ligent i ha actuat bé; els alumnes aprendran si el mestre fa bé els seus
deures; i el vaixell arribarà a bon port si el capità és destre i navega bé. Així,
el contrari també esdevé cert. El mal comandant durà els seus homes al
desastre; els alumnes en mans del mal mestre no aprendran; i el mal capità
embarrancarà el seu vaixell. És una
veritat establerta que el dolent no mereix ser premiat. Però què passa quan no
hi ha ni Bé ni Mal? Quan el comandant de l’exèrcit, el mestre i el capità de la
nau no tenen cap responsabilitat, guanyen o perden, perquè són inviolables,
intocables?
La
transició de la dictadura franquista a la monarquia borbònica va proposar un camí
cap a la llibertat, un camí, però, que havia de respectar i va respectar
l’herència del règim franquista en la persona del rei Joan Carles I. Perquè, com
afirma el senyor Mariano Rajoy, "lo primero es lo primero y además es lo
más importante" parlem, per tant, del primer mandatari de l'estat i la
seua inviolabilitat.
“La
persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat.” afirma l’article 56, en el seu punt
tercer, de la Constitució espanyola de 1978. La persona del rei és inviolable,
entre altres coses, amb la finalitat de salvaguardar-lo de tota
responsabilitat respecte dels crims comesos per la dictadura del general
Franco.
Però,
quines són les conseqüències que no importe gens allò que puga fer o deixar de
fer la màxima autoritat de l’estat? És un fet evident que el cap de l’estat està
per damunt de la llei, quan cap persona té el dret a exercir de déu en una
societat d’homes i dones lliures. Amb el mite de Lucrècia, violada per Sext
Tarquini, príncep de Roma, els antics republicans romans ensenyaven que ningú,
ni el fill del rei, està per damunt de la llei. Perquè amb la inviolabilitat
del cap d’estat la llibertat és incompleta i, a més a més, qui està per damunt
de la llei no pot ser cap exemple per als corruptes, siguen valencians o no.
