Fins ara el PPCV ha
comptat amb la confiança de la majoria dels valencians i valencianes. Fa anys i
panys que governa amb la força de qui se sap recolzat per
un vot panxacontent. Si bé és cert que governen amb la força que
els atorga la voluntat popular, ¿ho és també que el PPCV ha sabut ser prudent a
l’hora d’administrar de manera justa la societat valenciana?
Ara sabem com
condicionaven amb finançament il.lícit els resultats de les eleccions, un
finançament que condicionava els resultats molt abans que començara la campanya
electoral. Ara sabem fets i actuacions del PPCV que no sabíem el 2007 o el
2011. Fets i actuacions que estan sent jutjats, no sols al Parlament sinó al
Palau de Justícia. Ara sabem que els
aclapara la por dels judicis i les lleis. Arreu on giren els ulls se’ls
presenten les seues injustícies, que no els deixen respirar lliurement, perquè
res de bo no espera la persona dolenta, nècia o impassible.
Haurem de convindre que l’acció de govern sense la raó deixa de ser una acció legítima,
¿en què queda, per tant, l’argument del PPCV, que sempre es defensa en la legitimitat que
els vots li proporcionen a les eleccions? Quan els electors votem ho fem seguint
el nostre interés, un interés del qual la felicitat de l’elector en depén.
El senyor José
María Aznar (PP), el passat divendres, 28 de novembre de 2014, a propòsit de la
corrupció va dir:
“Las olas de populismo que
buscan que existan arcángeles en la vida pública, en vez de seres humanos,
pueden traer más problemas que ventajas.”
 |
| José María Aznar durant el seu discurs, a Barcelona |
En altres paraules, per justificar la corrupció
dels càrrecs del PP, el senyor Aznar deslegitima la bona voluntat dels electors. Segons Aznar, el
bon govern no deu d’existir. Voleu una
declaració de culpabilitat més clara i més inequívoca? Pot haver-hi pitjor
sofisma per a la salut democràtica d’un estat? Qualificar-lo d’insolent és
quedar-nos curts.
Per la nostra
felicitat, no hem de tornar a atorgar la majoria a un partit que no sap com
administrar la societat. Perquè nosaltres,
a diferència del PPCV i el senyor José María Aznar, creiem que cap home bo,
savi i fort no pot ser un desgraciat.
LES DESTROSSES DEL PPCV
Vint anys de
governs del PPCV ens han llegat, als valencians i valencianes, una nació empobrida.
Els valencians som pobres perquè el PPCV ens ha empobrit.
Ara, per
justificar-se han posat el gran ventilador en marxa i de la boca dels dirigents
del PP (tant l’espanyol com el valencià) escoltem que tots els partits polítics
són iguals perqùe tots els polítics som
iguals. Iguals de corruptes, volen dir. No tenen raó ni mai no la tindran. Ni
tots els polítics som iguals, ni tots els partits som iguals, ni els individus
som iguals. Tampoc València no és Extremadura, ni una monarquia és una república.
Des de Madrid ens
acusen, A TOTS els valencians, de “comunidad de corruptos” i no recorden,
perquè no ho volen recordar, que ací el PPCV ha robat amb total impunitat
perquè des del poder de l’estat els ho han consentit al llarg dels últims vint
anys. Perquè la vertadera causa
del problema no és que hi hagen més o menys lladres en el PPCV, no és
sols una qüestió de persones. La vertadera causa és el sistema polític que ha
amparat tant de lladre. En altres paraules, les destrosses fetes
pel PPCV a casa nostra són la conseqüència d’un sistema polític imperfecte que
en lloc de barrar-los el pas, als corruptes, els ha facilitat manar.
Haurem de recordar que el poder judicial està sotmés al poder legislatiu i que el poder legislatiu està sotmés al poder executiu, presidit pel primer ministre del Rei? És cert, però, que un jutge plebeu, malgrat tot, ha pogut inculpar una infanta d’Espanya, fet que no nega la major, que el sistema que ha permés la completa corrupció és corrupte. Els qui aprovaren imposicions injustes per al nostre poble promulgaren la injustícia, no la llei, perquè la llei ha de ser justa i vertadera per a tots. Aquesta veritat no justifica cap de les actuacions dels lladres que s’han enriquit a costa dels nostres diners. Al contrari, els condemna dues vegades, per haver decretat lleis injustes abans i per haver-se’n aprofitat després.
