Un cop l'enginy humà pot dominar el riu Xúquer, al llarg de tot el segle XX, les conseqüències seran notòries. Segons estudi de Masachs Alavedra, V. (1948) en el seu estat natural el riu
Xúquer portava un cabal mitjà anual, al seu pas per Sumacàrcer, de 59,7m3/s (amb pics de fins a 61,13 m3/s) Avui, a penes arriba als 3 m3. El Xúquer ha deixat de ser un riu:
“es uno de los ríos españoles más regulados,
por lo que su règimen es completamente artificial.”
La progressiva
explotació dels recursos del Xúquer han minvat la seua aportació a la Ribera.
Així, dels inicials 1.578 hm3/any
previstos en el Pla de Conca,
passàrem als 1.441 hm3/any, per
acabar, segons un informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de l’any
2003, fet a Tous, amb 1.339,4 hm3/any.
Pel que fa a la
deforestació de la zona, hem de reconèixer que açò ve d’antic, des dels
temps de la ramaderia prehistòrica (entre el dos mil i el tres mil a.C.), i que
va continuar amb les diverses invasions i habitants: romans, musulmans,
catalans i aragonesos, una mala gestió del bosc que continua avui, amb nosaltres, els valencians. Una tala del bosc que servia per a tot: des de la
construcció de navilis, fins l’energia per moure els molins de sucre de la
Safor; tot passant per escalfar les llars i la construcció, així com
l’exportació de la fusta. Un bosc que hem perdut i que mai més no tornarem a recobrar, si no canvien molt les coses, perquè avui
dia continua la reducció de la coberta vegetal, com si no res. Amb el cremat del juny passat, l'assumpte no s'arregla. La Ribera és cada vegada més seca, més calurosa, més despoblada
de vegetació boscosa. I a més, ens imposen les reduccions per regar i el sistema de reg per degoteig. Tot un panorama poc esperançador per a la Ribera del Xúquer.
