dilluns, 22 de desembre del 2014

X. EL CAS NÓOS




Fins ací ens hem fixat en els mandataris del PPCV, els responsables directes del desastrós estat de la nostra situació a hores d’ara. És hora de preguntar-nos com són els mandataris del PPCV. Són vertaderament independents de la cúpula del PP espanyol que mana a Madrid? Donem-li un cop d’ull a la relació que la jerarquia del PPCV ha mantingut amb la casa reial per comprendre millor aquesta gent.

El passat 10 de novembre de 2014, Alfonso Grau, vicealcalde de València i mà dreta de l’alcaldessa Rita Barberà (PPCV), saltava a la fama mediàtica al tractar els periodistes com a borinots. Hores abans, el senyor Alfonso Grau havia estat imputat per l’Audiència de Palma per pressumptes tractes de favor a l’Institut Nóos, que dirigia Iñaki Urdangarin.

La providència dictada el dilluns, 10 de novembre, fa referència a com Rita Barberà i Francisco Camps impulsaren la contractació dels “Valencia Summit” que el senyor Alfonso Grau gestionava. En el seu dia el jutge del cas Nóos l’havia imputat per “indicios fundados de criminalidad” en els convenis que la fundació municipal de Turisme Valencia Convention Bureau havia firmat amb l’Institut Nóos. Segons el jutge aquesta fundació “orilló el interés general”, o siga, no havia tingut en compte l’interés públic. No caldrà dir que Turisme Valencia Convention Bureau era presidit pel senyor Alfonso Grau. El vicealcalde s'ha lliurat de ser jutjat gràcies a la "doctrina Botín", però el jutge sí que ha imputat a quatre alts càrrecs de la Generalitat, un secretari autonòmic, dos directors generals de la Ciutat de les Arts i les Ciències i una directora de gestió. Aquesta notícia relaciona la Casa Reial amb la submissió dels càrrecs electes del PPCV a la Corona. Una submissió que ens ha costat un ull de la cara, als valencians, com tot seguit veurem.

L’Instituto Nóos ('Institut de la Ment', del grec 'nóos', mot que guarda una semblança amb el pronom “nós” amb el qual els monarques parlen en primera persona: “Nós, el rei d’Espanya …”), conegut com a Instituto Nòos de Estudios Estratégicos de Patrocinio y Mecenazgo i Asociación Instituto Nòos de Investigación Aplicada, era una entitat dirigida per Diego Torres i Iñaki Urdangarín, casat amb la infanta Cristina de Borbó, filla de Joan Carles I i germana de Felip VI.
Cristina de Borbó, Joan Carles I i Iñaki Urdangarín
Des de l’any 2011 Nóos està sent investigat per desviar fons públics i frau fiscal. En poc menys de tres anys, Nóos arribà a tindre més de 100 clients, entre els quals comptava amb empreses tan importants com Telefònica, Repsol o l’administració pública. Els seus contractes mai no eren inferiors als 100.000 euros i comptava amb tota una sèrie de societats satèl.lits: Aizoon SL; De Goes Center Stakeholder Management SL; Enveitg XXI; Fundación Deporte, Cultura e Integración Social; Fundación Illesport; Intuit Strategy Innovation Lab S.L.; Nóos Consultoría Estratégica SL; Numa Capital23; Shiriaimasu S.L.; Torres-Tejeiro Consultoría Estratégica24; i Virtual Strategies S.L.

L’Instituto Nóos va mantindre relació amb les administracions autonòmiques de Balears, la Comunidad Valenciana i la Comunidad de Madrid –el conegut com a Eje de la Prosperidad-, administracions que es convertiren en els seus principals clients.

A finals de 2004, l’Instituto Nóos va organitzar el 'Valencia Summit' i un any després el 'Illes Balears Forum', events que repetirien els anys següents. A cada edició de “Valencia Summit” el govern de la Generalitat Valenciana pagava a Nóos la quantitat d’1.044.000 euros. En va organitzar tres (2004, 2005 i 2006) Així, entre 2004 i 2006, l’Instituto Nóos va obtindre poc més de tres milions de l’executiu valencià. Hem de preguntar-nos per què els mandataris valencians pagaven a Nóos. No era per la seua experiència, ni per la seua solvència. Era per qui hi figurava. Importava el qui, no el què (segons declaració del senyor Alfonso Grau) . Una empresa que tenia unes relacions directes amb la casa reial, tan directes com que Iñaki Urdangarín és gendre de Joan Carles I i cunyat de Felip VI, al qual li va pagar l’anell de compromís per a Letizia, la reina d’Espanya. 
Ribat Barberà, Iñaki Urdangarín i Francisco Camps
Els polítics del PPCV contractaven com a súbdits que acaten un ordre diví no com a ciutadans responsables. Contractaven els serveis del gendre del Rei perquè així podien lluir davant dels seus votants, aparèixer a les portades de la premsa i guanyar vots. Mentrestant, els membres de la família reial cobraven en espècie la voluntat de figurar dels seus súbdits. 

A hores d'ara, hi ha algú que se’n recorde per a què van servir els “Valencia Summit”? Una cosa és ben certa, sabem qui pagava tots els capritxos d'aquesta gent.