PLE ORDINARI DEL 28 DE DESEMBRE. COMUNICAT DE GdAU

A punt de finalitzar el Ple ordinari del passat dimecres, 28 de desembre, en l’últim punt de l'ordre del dia "10. Precs i preguntes" el regidor del PP, Vicente Benet, va dirigir un peculiar “prec” (?) a l’equip de govern de l’Ajuntament d’Antella (format per la coalició PSOE-GdAU) En el prec, el regidor afirma que l'equip de govern som uns “vassalls” de Catalunya i ens demana que agafem les maletes per marxar a Barcelona.

El curiós “prec” (?!) va ser respost pel regidor Joan Conejero (GdAU) tot dient-li, a Benet, que la seua és una exposició falsa de la realitat perquè NO SOM, ni mai ho serem, vassalls dels catalans, entre altres coses perquè Catalunya no és un Regne; i a més a més, l'informa que el curiós prec és una manifestació de la intolerància -o xenofòbia- del PP envers l'equip de govern perquè sol·licita que marxem del nostre poble, del qual ens sentim orgullosos de ser els seus representants.

Dit açò, el portant-veu del PP, Vicente Benet, es va alçar per dirigir-se amb males maneres al representant de GdAU, instants de tensió que recullen les fotografies següents, fetes per Ximo  Monleón, a qui els dos regidors del PP presents al Saló de Plens, Vicente Benet i Maria Isabel Giménez, intentaren que no fotografiara allò que en efecte estava passant: 

Joan Conejero respon el prec del PP

La mà de Maria Isabel Giménez intenta tapar aquesta imatge,
 feta per Ximo Monleón

El col·lectiu Gent d'Antella Unida lamenta els fets i manifesta que malgrat les coaccions i la violència verbal o física que els intolerants practiquen en contra nostra, nosaltres seguirem a defendre la llibertat d'expressió, el respecte a les idees diverses i la dignitat de les institucions democràtiques del nostre poble valencià. 

PLE ORDINARI, 28 SETEMBRE 2016

Amb l’assistència de l’equip de govern i tan sols dos regidors de l’oposició, el ple comença passades les set de la vesprada, per tractar i debatre els següents punts:

Foto: XM

1. Aprovació de l’acta anterior. Fetes les rectificacions adients, l’acta del ple ordinari del dia 29 de juny és aprovada.

2. Calia la modificació de l’Ordenança de la taxa per atorgament de llicències i realització d’actuacions urbanístiques, per actualitzar-la. Queda aprovada la modificació.

Foto: XM

3. Calia la modificació de l’Ordenança de la taxa per utilització de la via pública amb quioscs, llocs de mercat, casetes de venda, i altres, per actualitzar-la. Queda aprovada la modificació.

4. Els Comptes Generals del Pressupost de 2015 queden aprovats, sense cap al.legació en contra.

5. Davant de la despesa ocasionada per la sentència sobre el passat gabinet psicopedagògic, l’Ajuntament ha hagut de jusficar la dita despesa judicial mitjançant un Pla Econòmic Financer, segons marca la legalitat vigent; el qual és aprovat.

6. Residus Sòlids Urbans. Davant del concurs passat, que ha quedat desert, la Mancomunitat de la Ribera Alta ha tornat a traure a pública subhasta per gestionar els residus urbans. En aquesta nova convocatòria, l’Ajuntament d’Antella torna a estar present.

7. Emília Ortíz Castilla (GdAU) és designada compromissària per Antella davant de la Junta d’explotació d’aigües de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

8. Enguany participem del Pla Provincial d’Obres i Serveis (PPOS) amb una quantitat de 93.000 € Quantitat que el ple aprova per a reformar el clavegueram, segons projecte que haurà de ser presentat al ple per a la seua aprovació.

Foto: XM

9. Mocions presentades pels grups polítics municipals. El Partit Popular presenta tres mocions i l’equip de govern, una.

Primera moció. El Partit Popular es queixa sobre l’existència de senyals viàries en valencià i senyals deteriorades. Tots els presents, per unanimitat, acorden que cal cumplir la legislació i GdAU afig:

“ el nostre grup vol manifestar que la immensa majoria dels senyals de trànsit a Antella estan exclusivament retolats en castellà, fet sobre el qual el Partit Popular no hi diu res. Aprofitem per recordar que la Llei d'Ús del valencià diu:

Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'ús i ensenyament del valencià.

Article 7

1. El valencià, com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, ho és també de la Generalitat i de la seua Administració Pública, de l’administració Local i de les altres Corporacions i Institucions Públiques dependents d’aquelles.

2. El valencià i el castellà són llengües oficials a la Comunitat Valenciana i, com a tals, llur utilització per l’administració es farà en la forma regulada per la Llei.

Per tant, tots els senyals de trànsit haurien d’estar, també, retolats en valencià.

Com que la moció és una invitació a cumplir la legislació vigent, el nostre grup hi votarà a favor perquè es cumplisca tota la legislació en tot el seu ordenament.”

Segona moció. El Partit Popular presenta un recull d’afirmacions sobre “Embotits de Requena, Antiguitat del Regne de València, Ausiàs Marc, Estatut de la Comunitat Valenciana, Constitució Espanyola, Països Catalans, Atacs del Govern Català” que no sabem com llegir i, encara menys, com interpretar, per la qual cosa llegim la nostra resposta i votem en contra. La “moció” és desestimada.

Davant aquesta moció, els hem de confessar la nostra absoluta perplexitat. En primer lloc, comencen el seu escrit –el qual no sabem com titolar- amb una referència als productes elaborats a Requena-Utiel. Valga com a nostra la resposta del President dels valencians sobre la qüestió:

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha considerat aquest dijous que li sembla una “absoluta absurditat” que una pàgina web de la Generalitat de Catalunya incloga l’embotit de Requena com a producte català i ha remarcat: “Requena és Comunitat Valenciana, l’embotit de Requena és de la Comunitat Valenciana i que de xoriços n’hi ha a tot arreu”. (VilaWeb, 25 agost 2016)

En segon lloc, vostés afirmen que “ells (els catalans) promulguen” que Ausiàs Marc és català. Valga aquesta cita del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per desmentir-ho:

“Ausiàs March

Biografia i recull de textos del poeta valencià Ausiàs March, autor de poemes didàctics i d'apassionants meditacions.”

Un poc abans, han afirmat que: “El regne de Valencia es molt més antic, amb més tradició i història que Catalunya.” La qual cosa no té ni cap ni peus, donat que el fundador del regne de València va ser el Comte de Barcelona, Jaume I; el qual, per cert, també va manar fer la Sèquia Reial del Xúquer.

A més a més, no entenem quin acord volen que votem perquè, segons la seua “moció”, hauríem d’acordar:

1.      Que els valencians tenim un Estatut. Sincerament, trobem que no calia.

2.      Pretenen que com a institució (Ajuntament d’Antella) no reconeguem allò que el Partit Popular afirma que existeix, cite: “l’existència dels anomenats ‘Països Catalans’” Considerem que votar aquest punt seria faltar-los el respecte, a vostés, que afirmen tal cosa.

3.      Que l’estat espanyol té una Constitució. Ho tornem a repetir, sincerament, trobem que no calia recordar-nos el text que en l’acte de nomenament com a regidors de la Corporació vam prometre seguir.

4.      Volen que, com a institució, ens enfrontem a les decisions preses per un govern, el govern de Catalunya, de manera lliure i democràtica.

5.      En l’últim punt, diuen, que hauríem d’estar: “en contra dels constants atacs del Govern Català cap al poble valencià,…”

Pel que fa a l’últim punt, el nostre grup, d’atacs catalans, no en tenim constància. Ara bé, sí que en tenim d’altres. Per tan sols citar-ne un grapat:

16 de febrer de 2013. El jutjat d'instrucció de Paterna ordena l'encausament de nou persones per injúries i amenaces en la xarxa social Facebook a l'alcalde de Burjassot, Jordi Sebastià, del BLOC-Compromís. Entre els detinguts hi havia militants del Partit Popular i del desaparegut partit Coalición Valenciana.

10 d'abril de 2013. La policia investiga una sèrie d'e-mails amenaçants que en març d'eixe mateix any van rebre els diputats de Compromís, Enric Morera, Mònica Oltra i Josep Maria Panyella, en els quals el Batallón Anti Fascistas Por Una Limpieza de España els amenaçava de mort.

11 d'abril de 2013. El president de Nuevas Generaciones del Partit Popular a Burjassot, José Manuel Molins, fa burla de Guillem Agulló i les causes de la seua mort en el XX aniversari del seu assassinat.

14 de maig de 2013. Militants del Grup d'Acció Valencianista i d'España 2000 interrompen a Burjassot un acte en homenatge a Vicent Andrés Estellés, tot insultant l'alcalde de la localitat, Jordi Sebastià, i al president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer.

23 de maig de 2013. El mateix dia en què les Corts Valencianes condemnaven els fets ocorreguts l’esmentat 14 de maig, a Burjassot, el GAV realitzà un atac vandàlic contra el domicili del president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer.

9 d'octubre de 2013. Durant la processó cívica de la Diada Nacional del País Valencià, el síndic de Compromís, Enric Morera, és increpat i agredit per un ultra que li va fer impactar un objecte.

20 de novembre de 2013. Pintades amb simbologia nazi a la seu de Compromís per Picanya i de Ca Bassot, a Burjassot (L'Horta).

20 de gener de 2014. Atac vandàlic a la seu de Compromís, a Xàtiva.

10 de febrer de 2014: Segon atac vandàlic al domicili personal de Ramon Ferrer, president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. L'atac és signat pel GAV i és rebutjat per tots els partits polítics amb representació a les Corts.

Per tant, per les obvietats incorporades a la “moció” (que tenim un Estatut i una Constitució); per la desmesura de l’escrit contra un poble germà, que res no ens ha fet, al poble d’Antella; perquè cada punt és diferent del següent i el següent de l’anterior; i per moltes més raons que podríem incloure, no recolzarem aquest escrit partidista, que qualifiquem de dogmàtic i falsari.

Tercera moció. El Partit Popular, davant dels cremats que venen repetint-se cada estiu, sol.licita que l’Ajuntament d’Antella mostre la seua solidaritat envers els afectats i sol.licite un major esforç per combatre els cremats i les seues conseqüències. Tots els presents hi voten a favor.

Quarta moció. L’equip de govern (PSOE-GdAU) presenta una moció per a queixar-se de com la Inspecció de Treball està maltractant els ajuntaments xicotets, com ara el nostre, malgrat les sentències favorables dels Tribunals. Per la qual cosa, sol.licitem al Ministeri de Treball i Seguretat Social, que arxive els expedients oberts de manera incorrecta. La moció és aprovada per unanimitat.

10. Dació de comptes de la informació comptable i pressupostària del segon trimestre de 2016. Segons la legislació vigent, l’ajuntament està obligat, cada trimestre, a informar el Ministeri d’Hisenda de les seues despeses i ingressos. Com fins ara, la informació és ben favorable al nostre ajuntament. Un ajuntament que està fent molt de sacrificis perquè açò siga així.

11. Decrets d’Alcaldia i Acords de la Junta de Govern. El Ple se sotmet a les consultes de l’oposició, la qual és degudament informada per l’equip de govern.

12. No hi ha despatx extraordinari.

13. Precs i preguntes. El PP pregunta sobre les causes dels canvis al servei de neteja municipal. L’alcaldessa li dóna cumplida informació al respecte.

Sense més punts per tractar, passades les 21:30 de la nit, es llevà la sessió.

RIU XÚQUER. ÚLTIMA

Pel que fa a la demanda de l’aigua del Xúquer per part del sud del País Valencià, no hem de pensar que és cosa del turisme d'avui (Altea, Benidorm, Vilajoiosa, etc.) La demanda ha estat una constant des del mateix moment del naixement de la Sèquia Reial del Xúquer, en el segle XIII de Jaume I. Així, trobem que el Consell d’Elx sol.licita aigües del Xúquer en les següents dates: en els anys 1.420, 1.528 i 1.568. En l'any 1.628 també ho fa la ciutat d’Alacant. Inclús la ciutat de València demana aigües del Xúquer per a la seua horta sud. Així, trobem un projecte de 1.658 que proposava un transvasament per a dur l’aigua a Quart de Poblet.

Queda clar que el primer gran aprofitament de les aigües del Xúquer el va fer el rei Jaume I, amb la construcció de l’Assut d’Antella, un projecte que hom volia allargar fins al Túria, en el mateix segle XIV, però que no esdevindria una realitat fins la dècada dels anys 70 del segle XX, quan començà a construir-se el Canal Xúquer-Túria, per al qual es va construir el primer pantà de Tous.

Situats en el segle XX, la ciutat d'Elx torna a demanar aigua, aquesta vegada del riu Ebre (l'any 1.905) així com del riu Tajo (en 1.912). Finalment, el sud valencià obtindrà allò que fa segles que demanava en nom del “dèficit hídric” (un concepte trampa, doncs, quanta més aigua arriba, més aigua hom consumeix i per tant, augmenta la demanda), amb el transvassament Xúquer-Vinalopó. 

Per tan sols posar un exemple, reflexionem sobre allò que va ocòrrer l'any 1.861. Aquell any, la Sèquia Reial del Xúquer, a través d'unes negociacions fetes als despatxos de Madrid, va passar a mans privades. En conèixer els fets, tota la comarca de la Ribera Alta es rebel.là, perquè des de 1.239, quan Jaume I manà iniciar la construcció de la gran Sèquia Reial, el cabal d’aigua era regulat per un sequier reial i un administrador civil, els quals protegien els interessos dels regants. Amb la cessió, de 1.861, el propietari passava a ser sequier i administrador alhora. La revolta dels llauradors valencians va tindre èxit. El 1.865, quatre anys més tard,  va ser rebocada la cessió de la Sèquia Reial del Xúquer al senyor Díez Martínez, un andalús que recorria els despatxos de la Cort i el Govern per enriquir-se.(1)

Aquest és un exemple de com mai no s’hauria de convertir un passat millorable en un futur imperfecte.

(1) Font: SEBASTIÀ, E. i PIQUERAS, J.A. Pervivencias feudales y revolución democrática.

RIU XÚQUER. SEGONA PART

Un cop l'enginy humà pot dominar el riu Xúquer, al llarg de tot el segle XX, les conseqüències seran notòries. Segons estudi de Masachs Alavedra, V. (1948) en el seu estat natural el riu Xúquer portava un cabal mitjà anual, al seu pas per Sumacàrcer, de 59,7m3/s (amb pics de fins a 61,13 m3/s) Avui, a penes arriba als 3 m3. El Xúquer ha deixat de ser un riu:

 “es uno de los ríos españoles más regulados, por lo que su règimen es completamente artificial.”

La progressiva explotació dels recursos del Xúquer han minvat la seua aportació a la Ribera. Així, dels inicials 1.578 hm3/any previstos en el Pla de Conca, passàrem als 1.441 hm3/any, per acabar, segons un informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de l’any 2003, fet a Tous, amb 1.339,4 hm3/any.

Pel que fa a la deforestació de la zona, hem de reconèixer que açò ve d’antic, des dels temps de la ramaderia prehistòrica (entre el dos mil i el tres mil a.C.), i que va continuar amb les diverses invasions i habitants: romans, musulmans, catalans i aragonesos, una mala gestió del bosc que continua avui, amb nosaltres, els valencians. Una tala del bosc que servia per a tot: des de la construcció de navilis, fins l’energia per moure els molins de sucre de la Safor; tot passant per escalfar les llars i la construcció, així com l’exportació de la fusta. Un bosc que hem perdut i que mai més no tornarem a recobrar, si no canvien molt les coses, perquè avui dia continua la reducció de la coberta vegetal, com si no res. Amb el cremat del juny passat, l'assumpte no s'arregla. La Ribera és cada vegada més seca, més calurosa, més despoblada de vegetació boscosa. I a més, ens imposen les reduccions per regar i el sistema de reg per degoteig. Tot un panorama poc esperançador per a la Ribera del Xúquer. 

RIU XÚQUER. PRIMERA PART

Amb les primeres dècades del segle XX va començar la transformació del nostre riu Xúquer, la transformació que ens ha portat, en menys de cent anys, on som.

Obra                                                     any de construcció 

Salt de Cortes de Pallás                       1922

Pantà d’Alarcón                                   1950

Pantà d’Embarcaderos                         1953

Pantà de Contreras                               1973

Central nuclear Cofrents                      1984

Segon embassament de Tous                1994

Les primeres transformacions foren fetes per guanyar diners amb l’electricitat, energia que començava a reportar moltíssims dividends, i el riu Xúquer es convertiria en font de capitals importants. Així és com transformaren un riu lliure i indòmit en el canal de reg d’avui dia, amb menys aigua, més pobre, més indigent a cada dia que passa.

La Natura com a recurs econòmic mesurada pel PIB de les escoles d’Economia que tan sols contemplen les xifres de l’exercici comptable de l’any següent. No molt més enllà. Allò que ocòrrega per aturar les aigües, desviar-les, transformar-les, explotar-les o contaminar-les en els cinquanta o cent anys vinents, els importa molt poc perquè ells ja seran morts. Aquest fet empíric és molt difícil de capgirar. Aquesta gent veu l’interés a escala humana. L’escala del riu ni la contemplen ni la comprenen. Heus ací l’aspecte tràgic de tota aquesta història, que no veuen que matant el riu avui, ens matarem just demà.

Felicitació, amb algun però, al candidat Rajoy

Donada la nostra alegria pels bons resultats electorals obtinguts el dia 20 de desembre de 2015 per les forces amb les quals ens hi identifiquem i lluitem per un País Valencià més just, no vam felicitar el candidat de la llista més votada, Mariano Rajoy, president i no sé quantes moltes coses més del PP. Una descortesia que ara no repetirem.

A les passades eleccions del dia 26 de juny de 2016, eleccions en les quals Rajoy ha tornat a ser el candidat més votat, però sense arribar a obtindre la majoria absoluta, que li hauria permés governar sense pactar.

Ara bé, si va ser la llista més votada en les eleccions d’ara fa sis mesos, com és que el felicitem de bell nou? Molt senzill. Perquè tot i ser la lllista més votada, es va negar a governar, fet que va ocasionar una segona convocatòria d’eleccions. En aquesta segona, tampoc ha obtingut la tan anhelada majoria absoluta, per tant, ¿serà capaç de formar govern? No ho sabem. Potser, ara, assage de convocar unes terceres eleccions? En tot cas, prometem no oblidar de felicitar-lo de bell nou.

Aprofitem aquesta ocasió per felicitar-lo per la campanya que el seu ministre de l’Interior ha realitzat, amb la inestimable col.laboració del senyor Daniel de Alfonso, amb el seu: “Yo soy español” a Catalunya, i de retruc, a tot l’estat. Impossible de superar.

"Yo soy español"

Dies abans del 26 de juny, dia de les votacions, visquérem l’estrena d’una conversació privada entre el ministre de l’Interior i el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, difosa per capítols durant els dies previs a les eleccions, una sèrie intrigant amb policies, lladres i serenos. De fet, és una de les millors mini-sèries mai no difoses a l’estat espanyol, cent per cent “made in Spain”. Els protagonistes foren el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso Laso, el qual, en un moment de la mini-sèrie, pronuncia la frase clau, la frase que li dóna tot el sentit a l’estrena difosa per tots els mitjans audiovisuals. La frase en qüestió és: “Yo soy español”

La qüestió és que aquesta expressió fa molt de temps que té molt d’èxit entre els votants del PP com en els aspirants a desbancar el PP. A tall d’exemple, la nit del triomf electoral (el segon triomf electoral consecutiu en sis mesos), davant de la seu del PP a Madrid, els entusiastes votants no paraven de bramar: “Yo soy español, español, español” així com “Rajoy, español, español, español”.

Insignes doctors, eminències sapientíssimes, seriosos filòsofs així com catedràtics emèrits fa temps que es pregunten, sense haver arribat a cap conclusió satisfactòria, què significa “español”. Què és més espanyol, el teatre de Mèrida o l’Alhambra? Tots els espanyols són igual de catòlics o tots els catòlics són igual d’espanyols? És igual d’espanyol un andalús que un càntabre? Les dones espanyoles són iguals que els mascles espanyols? És igual d’espanyola la marquesa que la seua serventa? I moltes més qüestions que els insignes doctors encara no han respost. De fet, el debat sobre l’espanyolitat no ve d’ara, porta segles instal.lat a l’estat que s’anomena espanyol. Per cert, un debat en el qual la llengua castellana queda exclosa, doncs, molts mil.lions de castellanòfons, en efecte, no són espanyols. Enfrontats a tant de dubte hem acabat perplexos per la naturalitat amb què va pronunciar, el nostre coprotagonista de la sèrie d’espies, lladres i serenos, el senyor Daniel de Alfonso, la seua definició.

Amb aquesta definició de l’esmentat senyor davant del ministre, quan tots dos estaven conversant –una llarga conversa de més de quatre hores- sobre com preparar falses proves i falses acusacions, tot organitzant campanyes difamatòries amb el recolzament dels mitjans de difusió massiva, contra representants de Catalunya, com ara Oriol Junqueras, Francesc Homs, Felip Puig o Artur Mas, durant una conversació gravada pocs dies abans del referèndum del 9 de novembre de 2014. Per aquest motiu, els representants politics catalans exigiren que Daniel de Alfonso declarara davant el Parlament de Catalunya, el dia 23 de juny, a poc menys de 72 hores abans de les votacions. La compareixença del cap de l’OAC no va poder ser més tètrica. Amb posat de menyspreu absolut, no tan sols no va demanar disculpes per les seues paraules, sinó que es va permetre amenaçar el dirigent de Ciudadanos, Albert Rivera, el competidor del PP a les eleccions. Al Parlament, explícitament com implícita, va tornar a defensar la seua frase estelar: “Ministro, yo soy español por encima de todo”

Finalitzada la intervenció, la història corregué a trobar-se amb la nit del dia 26 de juny. El resultat de les votacions, a Barcelona, no va poder ser més satisfactori per al PP, que va remuntar, del 11,26% de 2015 a un 13,54% en 2016. Percentatge que li va sostreure al partit Ciudadanos, originari de Barcelona. Haurem de reconèixer, per tant, que la promoció de la conversa de novembre de 2014 durant la campanya de 2016 va tindre els seus rèdits electorals.

Aquest èxit del PP a Barcelona fa que reflexionem sobre la idoneïtat o no de l’estrena de la mini-sèrie, precisament, la setamana anterior a les votacions. Llavors, ens adonem com un conspirador (diga el que diga el cap de l’Oficina Antifrau, aquesta oficina fou creada per combatre el frau, no per promoure’l) amb aquest argument tan senzill, “yo soy español”, justifica tots i cadascun dels seus actes il.legals. Però com hem dit més amunt, ningú no sap què és ser espanyol. Llavors, creix la nostra perplexitat. Segons sembla, “ser español” dota d’autoritat per manipular, mentir, menysprear, ridiculitzar, amenaçar i, fins i tot, acusar amb falsos testimonis la gent. A qualsevol gent. Aquest descobriment ens ha produït un neguit existencial que no sabríem com explicar-los. Si “ser español” et permet cometre actes delictius, llavors ens trobem en un atzucac. En un carreró sense eixida. Perquè si la substància del discurs del cap de l’OAC, Daniel de Alfonso, i el seu interlocutor, al qual no li deixem d’atribuir el seu alt grau d’espanyolitat, manifestada mitjançant la llengua castellana, justifica la seua conducta eficient en nom de la causa final, España (amb ñ) que ho justificaria tot i a tothom, ens trobem d’avant de la següent monstruositat: ser español significa tant estar per sobre de les lleis dels homes com per sobre de les de Déu (no jures en fals ni acuses ningú falsament) La qual cosa significa que no hi ha Justícia que puga imputar-los cap delicte per ser espanyols, puix la seua “espanyolitat” els permete estar per damunt del Bé i del Mal.

El senyor De Alfonso va estar cesat pel Parlament, amb 120 vots a favor i onze en contra de la seua revocació. Precisament, els onze parlamentaris del PP.

PLE ORDINARI, 29 de juny de 2016

Informació sobre el ple.

Amb l’assistència de l’equip de govern i tres regidors de l’oposició, el ple ordinari va tractar els següents punts de l’ordre del dia:

Una instantània del ple. Fot. Ximo Monleón

1. Llegides les actes dels passats plens (30 de març i 30 de maig), són aprovades sense cap vot en contra.
2. La proposta de modificació per posar al dia l’ordenança sobre usos i costums rurals en el terme municipal d’Antella és aprovada sense cap vot en contra.
3. Dació de comptes de la informació comptable i pressupostària del primer trimestre de 2016.

Segons la legalitat vigent, el govern municipal d’Antella ha d’informar el ple sobre l’estat d’execució del pressupost de 2016 a data de 31 de març de 2016. A l’informe es comparen allò pressupostat i allò executat, o siga, la previsió i l’actuació, amb el següent resultat (en milers d’euros):  

	Pla d’ajustament	Pressupost 2016	Desviació
1. Ingressos	941,79	846,24	-10,15%
2. Gastos	922,12	796,62	-13,61%
3. Deute municipal	358,08	391,33	+9,28%
4. Pagament a proveïdors		30 dies	16,23 dies

Les xifres indiquen clarament el bon funcionament de l’ajuntament d’Antella si ho analitzem:

1. Ingressos. El primer apartat ens dóna una desviació negativa, la qual cosa significa que estem estalviant sobre els gastos previstos.

2. Gastos. Estem gastant menys del previst en el pla, la qual cosa també dóna una xifra negativa.

3. Deute. El deute continua disminuint, per la qual cosa la xifra positiva (estalvi) significa que estem menys endeutats.

4. Pagament a proveïdors. En lloc dels 30 dies que la llei permet per a pagar, l’ajuntament està pagant les seues factures dins d’un període de 16,23 dies, que significa que l’ajuntament cumpleix amb les seues obligacions.

Hem de dir que aquestes xifres no serien una realitat si l’equip de govern no cumplira amb la seua paraula de treballar pel bé comú, sense produir cap despesa innecessària. Ben al contrari, en tot moment l’equip de govern vetlla pels interessos de tots i cadascun dels veïns i veïnes del poble d’Antella perquè no augmente el deute de l’ajuntament i els contribuents del futur hagen de pagar la mala gestió. Perquè l'ajuntament d'ara és la solució i no el problema, com venia sent fins ara. 

4. Mocions presentades pels grups polítics.

·        El Partit Popular presenta una moció per al bon ús dels vehicles públics.

·      Gent d’Antella Unida presenta una moció per recolzar la creació d’una via verda que recòrrega el caixer de la Sèquia Reial del Xúquer per a vianants i ciclistes.

El moment de la votació. Fot. XM

Totes dues mocions són aprovades per unanimitat dels presents.

5. Informació de l’alcaldia al ple dels:

5.1  Decrets d’alcaldia, i

5.2  Actes de la Junta de govern.

Tots els regidors presents són informats sobre els decrets signats per l’alcadia, així com dels acords presos en les juntes de govern passades.

6. Despatx extraordinari.

·        El Ple aprova el calendari de les festes locals per a 2017, així com per al curs escolar 2016-2017.

·        El Ple és informat que la línea d’autobusos Franjen, entre Antella i Alzira, reprendrà el seu ús ordinari a partir del mes de setembre.

7. Precs i preguntes. Precs: L’oposició prega rebre informació sobre els informes aplicats per a la senyalització del casc urbà així com del terme municipal. Fóra de l’ordre del dia, l’oposició recrimina l’alcaldessa que portara una bossa el dia de les votacions. Queda clar que els va desagradar la bossa. 

 Preguntes:

1. L’oposició pregunta per què no hi ha més inversions a la xarxa d’aigua potable.
2. També demana saber sobre l’estat de la qüestió de la llar infestada de puces del carrer Sant Cristòfol.
3. Pregunta per què enguany hi ha dues places de la Dipu te beca.
4. Finalment, pregunta sobre el calendari de festes d’estiu 2016.

 I sense més temes per tractar es lleva la sessió.

Per què Madrid NO vol el Corredor Mediterrani?

‘En un lugar de la Mancha…’

Un article que revela el gran negoci que amaga l'opció d'un corredor central espanyol contra el corredor mediterrani

Què hi ha al darrere l’eix central de mercaderies? Doncs hi ha allò que en castellà anomenen un pelotazo,  un dels pelotazos urbanístics i financers més grans de la història d’Espanya.

Al sud de la Meseta, a cavall de Sierra Morena i els Montes de Toledo, s’estén una regió sense nom, de clima inhòspit i d’una bellesa natural incomparable, amb una superfície equivalent a la de Catalunya i Aragó juntes. És una de les regions amb més poca densitat de població de tot Europa i potser, fins i tot, del planeta. Només hi ha dues ciutats importants, Ciudad Real i Puertollano. Ambdues s’escarrassen a ser quasi tan grans com Granollers.

Durant generacions ha estat una regió aïllada, tot i ser relativament a prop de Madrid. Però la falsa prosperitat arriba a tot arreu. Actualment, és una àrea plena de projectes viaris i d’infrastructures. En total s’hi projecten 2.500 quilòmetres d’autovies.

Malgrat el fiasco de les autopistes radials de Madrid que han deixat un forat de 8.000 milions d’euros, el Ministeri de Foment espanyol preveu de prolongar-les. Amb poc més de 1.300 vehicles diaris, l’AP-41 (Madrid-Toledo) és l’autopista amb més poc trànsit de tot Europa. I, malgrat el deute milionari que ens deixa, Foment la farà arribar fins a Còrdova. La futura AP-41 anirà paral·lela a l’autovia A-4, una carretera de doble calçada amb una intensitat mitjana de circulació de 14.000 vehicles diaris, tants com la C-66 (Palafrugell-Corçà) o la BV-2244 a l’altura de Sant Sadurní d’Anoia. Encara més, bona part del traçat de l’AP-41 coincideix amb la nova autovia A-41, que també unirà Toledo i Còrdova seguint el traçat de l’AVE Madrid-Sevilla.

Molts terratinents de la zona es freguen les mans pensant que les expropiacions de terrenys per a fer les radials de Madrid es varen pagar a 3.161 €/m2, per bé que, inicialment, el Ministeri de Foment les valorava en 28 €/m2. Els Franco, els Abelló i els Serrano Sunyer, entre més, es varen repartir més de 1.800 milions d’euros de sobrecostos que haurem d’assumir els ciutadans.

Aquesta terra és terra de contrastos. Malgrat ser objectiu prioritari dels fons de la UE, és la regió amb més aeroports privats de tot Europa. En època de cacera, entre l’octubre i el febrer, s’hi pot observar una de les concentracions de jets i jumbos privats més grans de tot el món. El motiu és que s’hi concentren les finques de caça major més exclusives d’Espanya, moltes de les quals incloses en els circuits cinegètics internacionals. A les finques, no s’hi accedeix pagant, sinó per invitació. Cal ser membre d’un selectíssim grup de persones per gaudir de les activitats cinegètiques i dels negocis que es fan a l’entorn.

Curiosament, els traçats de les noves autovies que es projecten a Castella – la Manxa, Extremadura i Andalusia transcorren pels llindars d’aquestes finques de cacera. A més de la casa reial espanyola i d’alguns cortesans afortunats, en són propietaris els principals accionistes d’empreses com ara Acciona, ACS, OHL, FCC, Sacyr Vallehermoso, Repsol, Cepsa, Caixa Bank, HSBC, BBVA… les mateixes empreses que construeixen, financen, gestionen i fan negoci amb les infrastructures públiques de l’estat.

Fa uns quants anys, moltes varen fer un front comú per promoure la construcció de l’aeroport de Ciudad Real, l’aeroport privat més gran d’Europa, fent ús de la influència a Caja Castilla la Mancha per obtenir-ne l’aval financer. Malgrat no tenir activitat comercial, en època de cacera s’hi trobaven més de 500 jets privats que acollien els membres de les famílies reials europees i del golf Pèrsic, a més d’empresaris i dignataris d’arreu del món.

Els mateixos promotors de l’aeroport de Ciudad Real varen aconseguir els permisos per construir-hi una zona industrial tan gran com la Zona Franca de Barcelona, aprofitant les ajudes de la UE i del Ministeri d’Indústria espanyol. A més, també s’hi projecta de construir un dic sec, la terminal de contenidors marítims més gran d’Europa construïda mai en terra ferma. La idea és que entorn de l’aeroport de Ciudad Real s’hi desenvolupi la principal zona d’activitats logístiques de l’estat espanyol. Un centre de distribució logística de proporcions bíbliques que es nodrirà de les mercaderies dels ports de Sines (Portugal), Cadis, Algesires, Màlaga, Almeria, Cartagena, i amb el temps, València i Sagunt. De fet, pretén ser el port industrial i de mercaderies més gran del sud d’Europa, malgrat el petit inconvenient de situar-se a 650 metres sobre el nivell del mar.

Tanmateix, el disbarat no s’acaba pas aquí. Tots sabem que l’aeroport de Barajas és deficitari, malgrat el constant tracte de favor que rep d’Aena. L’agència estatal obliga les companyies aèries que volen operar des del Prat i a desviar-hi la major part de vols intercontinentals, perquè Madrid és incapaç de generar tanta demanda per si mateixa.

Malgrat el dèficit de Barajas, el govern espanyol preveu de construir dos grans aeroports més a la Comunitat de Madrid. El primer, a Navalcarnero, a tan sols dos quilòmetres de l’aeroport privat d’El Àlamo, és pensat per a donar servei als VIP que s’acostin al nou circuit d’automobilisme de la capital, el nou aparador de la flamant Marca España. El segon es projecta a Campo Real, a prop d’Arganda del Rey. Serà un aeroport de mercaderies i ocuparà una zona equivalent a dues vegades l’Eixample de Barcelona.

Tanmateix, ni Madrid ni Castella no tenen prou demanda per a justificar tanta infrastructura. Per això mateix, als promotors d’aquests projectes els cal una xarxa de gran velocitat ferroviària de mercaderies que connecti els ports de la costa amb la terminal marítima de Ciudad Real i l’aeroport de Campo Real. Aquest és el corredor ferroviari que defensa En Comú Podem i la resta de partits espanyols. Mentrestant, hem d’assistir impotents a la descapitalització de Catalunya i del País Valencià, per la manca d’una simple xarxa ferroviària convencional amb amplada de via europea. I hem de veure com se’n van inversions milionàries per l’obsolescència programada de les nostres infrastructures.

Espanya emula les gestes dels seus avantpassats. Els ferrocarrils construïts a mitjan segle XIX al voltant de la villa y corte connectaven els reales sitios, les reales fàbricas i les principals zones d’esbarjo de l’aristocràcia espanyola: els palaus d’Oriente, Aranjuez, Riofrío, la Granja de San Ildefonso, El Escorial… i les inaccessibles finques de cacera de la família reial i dels seus acòlits: El Pardo, La Casa de Campo, la vall de Cuelgamuros, La Encomienda, el Bosc de Riofrío, Los Llanos… un despropòsit de dimensions colossals que va acabar amb l’adveniment de la Primera República i una de les fallides més greus de l’estat espanyol.

Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis

PRESENTACIÓ DEL PORTAL MUNICIPAL

El divendres, 3 de juny, va tindre lloc a l'ajuntament la presentació al públic assistent del nou portal municipal antella.es, una eina per acostar el govern i el poble. El portal havia començat a estar operatiu el passat dia 31 de maig.

El format del nou Portal Municipal

Un instant de la presentació

A l'acabar l'acte, la gent ho va celebrar amb un senzill aperitiu. Fotografies de Ximo Monleón.

 Esperem que el nou portal contribuisca al benestar i progrés del nostre municipi.

ASSEMBLEA MUNICIPAL DEL 31 DE MAIG DE 2016

La regidoria de Turisme de l'Ajuntament d'Antella  ha convocat els comerços i emprenedors locals del municipi d’Antella per a preparar l’estiu de 2016. 

Al saló de plens de l'ajuntament els convocats i  l’equip de govern han pogut intercanviar les seues informacions i propostes de cara a la pròxima temporada de l'estiu. 

L'ordre del dia de la convocatòria constava dels següents punts: 

L’Assut d’Antella i la seua situació actual.

Afluència prevista a l’Assut per a l’estiu 2016.

Propostes per als negocis i emprenedors locals.

Recursos a l’abast.

Al finalitzar hi ha hagut un torn obert de precs i preguntes, durant el qual els assistents han pogut expressar la seua opinió, que l’equip de govern tindrà en compte per a les diverses convocatòries posteriors.

Fotografies de Ximo Monleón.

PLE EXTRAORDINARI DEL DIA 30 DE MAIG DE 2016

Amb l’assistència de dos regidors del PSOE, dos regidors de GdAU i dos regidors del PP, amb motiu de la repetició de les eleccions generals, l’ajuntament d’Antella convoca el ple extraordinari, a les 6 de la vesprada, amb l’ordre del dia següent:

1. Sorteig dels membres de les meses per a les eleccions del 26 de juny de 2016. Hom procedeix a elegir els membres de les meses, els quals seran degudament informats.

Fotografia del Ple, feta per Ximo Monleón

2. Ordenança reguladora de la taxa per prestació de serveis de l’escola d’estiu 2016. Amb els vots a favor de l’equip de govern, és aprovada. L’oposició s’absté.

Un moment del debat.X. Monleón

3. Ordenança reguladora del voluntariat d’Antella. Es procedeix a informar al ple de la necessitat de regular el voluntariat que vulga participar en les accions que es duguen a terme al nostre municipi. Una ordenança pensada, segons la llei vigent, perquè la gent puga participar en les activitats que es duguen a terme al nostre poble. Amb els vots a favor de l’equip de govern (4) i els vots en contra del PP (2), l’ordenança és aprovada.

El moment de la votació. X.Monleón

I sense més temes a tractar, es lleva la sessió.

PER QUÈ S'ESPANTEN?

El passat primer dia de maig, un diari madrileny informava de l’apujada de l’abstenció prevista per a les eleccions del 26 de juny vinent, abstenció que xifrava en el 30%. Segons els càlculs del diari madrileny, aquesta intenció de no voler participar en les eleccions generals apuntalarà la victòria del PP, partit que podria arribar a obtindre el 29% dels vots emesos i, per tant, ser l’opció més votada.

Coneguda la notícia, alguns manifestaren el seu espant –i continuen de fer-ho amb una sobreactuació digna d’un sainet - tot preguntant-se com el partit dels corruptes pot arribar a governar la nació dels espanyols? Nosaltres, valencians i valencianes, que sabem de la corrupció, ens preguntem per què s’espanten?

Els mitjans amb seu a Madrid, tot començant per TVE i La Sexta i acabant amb els diaris El País i La Razón, proclamen als quatre vents que la culpa de tot allò que està passant a “España” és de nosaltres, la perifèria –tal com afirma el PP. La campanya d’intoxicació afirma que les autonomies no sabem gastar; que la corrupció és cosa de tots i afecta a tots, menys als organismes de l’estat; igual com afirmen, ara, que les campanyes electorals són cares (no poder votar resultaria molt més car!) Del PP –partit en el govern que controla els mitjans amb seu a Madrid- ens diuen que ha estat vetat per la resta de partits! Però no ens recorden el perquè. Un niu de corrupció i d’escàndols que ha podrit la feble democràcia que ara pretenen de rematar amb la seua victòria a costa dels abstencionistes. O siga, que el PP, malgrat tota la corrupció i totes les reformes que caldria emprendre -i que mai no emprendrà, perquè li costaria els vots que subvencionem des de la perifèria- apujarà la seua representació parlamentària gràcies a l’abstenció tan laboriosament treballada pels mitjans amb seu a Madrid.

Ara bé, l’abstenció serà una de les raons probables de l'èxit del PP en les votacions del 26-J. Però no serà l’única. L’arrel del seu èxit cal cercar-la més a fons. En aquells que es troben amparats per l’estat de la Segona Restauració, legitimada amb el referèndum de 1978, que els atorga la superioritat lingüística, l’exclusivitat nacional així com l’economia subvencionada. ¿Votarà aquesta gent un altre partit que no siga el PP -el partit que nega la diversitat lingüística, la plurinacionalitat peninsular i l’economia competitiva? És clar que no, no ho faran. A ells, tal com van les coses, ja els hi va bé.

Per tant, tornem a la pregunta de l’inici. És un fet que en el moment que la perifèria, saquejada i humiliada, comença a prendre consciència del saqueig al qual l’ha sotmesa, i ens sotmet, el poder amb seu a Madrid, va i resulta que el PP comença a apujar en les enquestes. Fet que espanta alguns. Nosaltres, ens preguntem: per què s’espanten?

ASSEMBLEA INFORMATIVA CADASTRE MUNICIPAL

L'equip de govern, amb la col.laboració de l'arquitecte municipal, ha organitzat una assemblea informativa per donar a conèixer al poble d'Antella les actuacions sobre el cadastre municipal.

Quatre instants de la reunió

L'arquitecte junt a l'alcaldessa

Una imatge general

Fotografies de Ximo Monleón